Sagunt

Sagunt
Sagunt/Sagunto

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Camp de Morvedre
Casc històric, amb el teatre romà en primer terme
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Morvedre Sagunt
Gentilici	Saguntí, saguntina Morvedrí, morvedrina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	132,4 km²
Altitud	49 msnm
Població (2011)   • Densitat	65.595 hab. 495,43 hab/km²
Coordenades	39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	6 9 , 5 , 4 , 4 SP i 3 Alfredo Castelló Saez
Codi postal	46500-46520
Agermanament	Millau, França Cecina, Itàlia
Web	http://www.sagunt.es

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi del País Valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.

La ciutat té dos nuclis principals: el casc històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del casc històric. El terme municipal compta amb 65.595 ciutadans (L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, 2011), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

Geografia

El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.

La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i el trencadalles, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani.

Límits

Soneixa Algar de Palància Alfara de la Baronia Torres Torres	Fondeguilla Vall d'Uixó Quart de les Valls Benavites Benifairó de les Valls Faura	Almenara
Petrés Gilet Albalat dels Tarongers Estivella		Mar Mediterrània Canet d'en Berenguer
	Puçol El Puig

Història

De l'antiga Arse a Saguntum

Castell de Sagunt

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània. Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat enmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com "Grau Vell".

La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC hagut del seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratègia en impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors.

Edat mitjana

Alt Forn del Port de Sagunt.

Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Aquest canvi de nom va ser possible degut a que durant l'Antiguitat tardana Saguntum es va despoblar totalment, fins al punt de que va perdre fins el nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).

L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per En Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres. Després de la Pau de Morvedre es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el 1364 pel regne de València, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells arribant a assetjar València. Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós i per mar d'Olf de Pròixida els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el 14 de setembre de 1365.

Edat Moderna i Contemporània

En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com Restauració borbònica.

A principis del segle XX es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la ThyssenKrupp.

Demografia

Sagunt comptava amb 65.821 habitants l'any 2008, sent la quarta ciutat de la província de València per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del segle XX, formant el nucli urbà actual del Port de Sagunt.

En el nucli històric de Sagunt és comú l'ús del valencià, mentre que en el Port el castellà és la llengua predominant.

Evolució demogràfica de Sagunt
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007	2008	2009	2011
7.139	9.057	10.417	20.235	20.253	26.932	40.293	47.026	54.759	55.957	58.135	57.017	62.702	63.359	65.821	66.070	65.595

Política

Resultats electorals de Sagunt, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	Alfredo Cesáreo Castelló Sáez	10.470	9	34,14
	Partit Socialista del País Valencià	José Luis Chover Lara	5.346	5	17,43
	Bloc Nacionalista Valencià	Josep Francesc Fernández Carrasco	4.994	4	15,84
	Segregació Portenya	Manuel González Sánchez	4.760	4	15,52
	Esquerra Unida del País Valencià	Fernando López-Egea López	3.847	3	12,54
	Centre Democràtic Liberal	Miguel García Benítez	583	-	1.85
	Esquerra Republicana del País Valencià		429	-	1.36
	M.U.P.-R.		374	-	1.19
	Vot en blanc		739	-	2.35
Total		31.996		25

El Bloc va ser el partit més votat al nucli històric de Sagunt, mentre que el PP ho va ser al nucli marítim del Port. L'augment del vot en 2011 respecte les anteriors eleccions (2007) ha sigut: PP el +3,5%, PSOE el -29,5%, BLOC el +54,4%, SP el -28,8% i EUPV el +36,4%. Actualment, des de les eleccions municipals del 2011, el Partit Popular governa al municipi de Sagunt en minoria i amb l'oposició del PSOE, BLOC, SP i EUPV.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Carbó Juan	PSPV-PSOE
1983 - 1987	José García Felipe // Francisco Crispín Sanchis	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José García Felipe	CIPS
1991 - 1995	Manuel Girona i Rubio	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Manuel Girona i Rubio // Silvestre Borrás Azcona	PSPV-PSOE PP
1999 - 2003	Silvestre Borrás Azcona	PP
2003 - 2007	Gloria Calero Albal	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Alfredo Castelló Sáez	PP
2011 - ara	Alfredo Castelló Sáez	PP

Economia

La seua economia està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. Dintre del sòl conreat tenim de secà les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.

Fins al segle XIX va ser una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: després de la destrucció dels vinyers per la fil·loxera en els inicis d'aquest segle i la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.

L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.

La industrialització es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

Monuments

El castell, l'església de Santa Maria i l'Ajuntament

• Castell de Sagunt
• Teatre romà de Sagunt
• Parròquia Arxiprestal de l'Assumpció de Santa Maria.
• Església d'El Salvador.
• Ermita de la Sang.
• Ermita de Sant Miquel.
• Ermita de San Cristòfol.
• Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés.
• Ermita de Sant Roc.
• Ermita de la Magdalena.
• Ermita dels Dolors.
• Monestir de la Mare de Déu al peu de la Creu o de Santa Anna.
• Jueria o Call.
• Museu Històric de Sagunt(MUHSAG).
• Ajuntament.

Personatges il·lustres

• Antoni Chabret i Fraga, cronista, historiador i metge
• Manuel Bellver i Bayo, artista plàstic i poeta
• Jaume Bru i Vidal, poeta, cronista i historiador
• Rafael Català i Moros, poeta
• Antoni Gómez i Giménez, poeta i periodista
• Alfons López Tena, jurista.
• David Navarro, futbolista.
• Joaquín Rodrigo, músic.
• Josep Romeu i Parras, guerriller.

Esports

A Sagunt hi ha dos clubs de handbol d’important nivell i prestigi, el Handbol Sagunt femení, que es troba en la màxima divisió estatal i disputa els seus partits en el pavelló Rene Marigil; i l’Alser Bm. Port Sagunt, que en aquests moments es troba en Primera Divisió Nacional, i disputa els seus partits en el Pavelló Municipal de Sagunt.

Hi ha quatre clubs de futbol, dos en el nucli històric, Atlètic Saguntino i Futbol Base Sagunt, i altres 2 en el Port, Ciutat el Port CF (2a regional) i CD Acero, que a pesar d’aglutinar a molts esportistes en les seues respectives estructures, els seus primers equips es troba a preferent.

Així mateix també hi ha dos clubs de bàsquet, el Bàsquet Sagunt-C.B. Morvedre, que en els últims temps està agafant gran interès en el municipi a causa dels seus constants ascensos de categoria, i el C.B. Port, del nucli d’El Port.

A nivell d’esports d’equip també hi ha clubs de voleibol, el Stella Maris i futbol sala, el C.D. Ibèric. D’altra banda també hi ha clubs d’atletisme, escacs, gimnàstica, lluita, natació, tennis de taula, judo, i pràcticament de quasi totes les categories esportives existents, que representen el nom de la ciutat a nivell regional, nacional, i inclús en alguns casos internacional, cas de: l'Handbol Sagunt, representants del club de lluita Ares que disputen competicions internacionals, o d’importants atletes locals com Sandra Jiménez.

Festivitats

• Festivitat de Sant Vicent Ferrer
• Falles (Celebrades els dies previs al 19 de març)
• Setmana Santa per la confraria de la Sang (amb una tradició molt arrelada al nucli històric)
• Festivitat de Sant Cristòfol (Celebrada el diumenge més pròxim al 10 de juliol)
• Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs: Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)
• Festivitat de la Mare de Déu de Begonya (Celebrada la primera quinzena d’agost al nucli del Port)
• Festes en honor de Sant Ramon Nonat (Celebrades l’última setmana d’agost)
• Festes en Honor de la Mare de Déu del Bon Succés (Celebrades la primera desena de setembre)
• Festes de moros i cristians (Celebrades el primer cap de setmana d’octubre)
• Festes del Barri Biensa (Celebrades l’última setmana completa de Setembre)
• Festes de la Mare de Déu del Carme (al nucli del Port)

Platges de Sagunt

• Platja del Port
• Platja d'Almardà
• Platja de Corinto-Malvarrosa

Vegeu també

• Port de Sagunt
• Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist
• Confraria del Santíssim Sagrament o de Minerva
• Alqueria de l'Aigua Fresca

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Informació sobre patrimoni i història de Sagunt.
• Web de Turisme de Sagunt desenvolupada per l'Agencia Valenciana de Turisme
• Sagunt en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística
• Dades sobre història i monuments de Sagunt
• La ciutat disposava de 40.000 habitants durant l'ocupació dels romans Notícia del diari Las Provincias
• La nova destrucció de Sagunt
• Albergue Olocau, Història d'Arse-Saguntum
• morvedre.info, Diario Digital de Sagunt i la seua comarca
• El Liberal del Camp de Morvedre