Sagunt

De Viquipèdia

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre) és un municipi del País Valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.

La ciutat té dos nuclis principals: el casc històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del casc històric. El terme municipal compta amb més de 62.702 ciutadans (INE 2006) repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 35.000) en el Port. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almarda, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 2.1 De l'antiga Arse a Saguntum 2.2 Edat Mitjana 2.3 Edat Moderna i Contemporània 3 Demografia 4 Política 5 Economia 6 Monuments 7 Personatges il·lustres 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 Km., superior al normal dels deltes.

La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seva vegetació clímax es pot donar avui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i el trencadalles, en les *marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani.

L'extens terme municipal de Sagunt limita al nord amb Soneja, Fondeguilla, Vall d'Uixó, Almenara (de la província de Castelló), Algar de Palància, Quart de les Valls, Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, a l'est amb Canet d'en Berenguer i el mar Mediterrani, al sud amb Puçol i El Puig i a l'oest amb Petrés, Gilet, Albalat dels Tarongers, Estivella, Torres-Torres, Alfara d'Algímia, i totes elles en la província de València.

[edita] Història

[edita] De l'antiga Arse a Saguntum

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani. Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat enmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com "Grau Vell".

La ciutat íbero-edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC hagut del seu emplaçament estratègic; El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratègia en impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt al no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la segona guerra púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors.

[edita] Edat Mitjana

Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 d. de C. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'Edat Mitjana. Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).

L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per Jaume I el Conquistador, rei de la corona d'Aragó.

[edita] Edat Moderna i Contemporània

En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com Restauració borbònica.

A principis del segle XX es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

[edita] Demografia

Sagunt contava amb 62.702 habitants en el 2006, sent la quarta ciutat de la província de València per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del segle XX, formant el nucli urbà actual del Port de Sagunt.

En el nucli històric de Sagunt és comú l'ús del valencià, mentre que en el Port el castellà és la llengua predominant.

Evolució demogràfica de Sagunt
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
7.139	9.057	10.417	20.235	20.253	26.932	40.293	47.026	54.759	55.957	58.135	57.017	62.702

[edita] Política

Resultats electorals de Sagunt, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Alfredo Cesáreo Castelló Sáez	10.117	9
	Partit Socialista del País Valencià	Gloria Isabel Calero Albal	7.581	6
	Segregació Portenya	Jaime Emilio Goig Torres	6.688	6
	Bloc Nacionalista Valencià	Josep Francesc Fernández Carrasco	3.234	2
	Esquerra Unida del País Valencià	Fernando López-Egea López	2.820	2
	Esquerra Republicana del País Valencià		284	-
	Altres		175	-
	Vot en blanc		561	-
Total		31.610		25

[edita] Economia

La seva economia està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. Dintre del sòl conreat tenim de secà les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametllers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.

Fins al segle XIX va ser una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: després de la destrucció dels vinyers per la fil·loxera en els inicis d'aquest segle i la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.

L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.

La industrialització es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

[edita] Monuments

• Castell romà de Sagunt
• Teatre romà de Sagunt

[edita] Personatges il·lustres

• Alfons López Tena, jurista.
• David Navarro, futbolista.
• Joaquín Rodrigo, músic.
• Josep Romeu i Parras, guerrillero.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagunt

• Pàgina web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Informacio sobre patrimoni i historia de Sagunt.

editar	Municipis del Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Algímia | Algar de Palància | Algímia d'Alfara | Benavites | Benifairó de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petrés | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres