Sagunt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sagunt
Sagunt/Sagunto
Bandera de Sagunt Escut de Sagunt
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Sagunt respecte del País Valencià Localització de Sagunt respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Casc històric, amb el teatre romà en primer terme
Casc històric, amb el teatre romà en primer terme
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
Sagunt
Gentilici Saguntí, saguntina
Morvedrí, morvedrina
Predom. ling. Valencià
Superfície 132,37 km²
Altitud 49 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
65.190 hab.
492,48 hab/km²
Coordenades 39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.67639°N,0.27333°O / 39.67639; -0.27333Coord.: 39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.67639°N,0.27333°O / 39.67639; -0.27333
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6 (Almardà, El Baladre, Gausa, Montiver, Port i Sagunt)
5 Compromís, 5 PP, 4 EUPV, 3 IP, 3 ADNM,
3 PSPV i 2 C's
Quico Fernández Carrasco (Compromís)
Codi postal 46500-46520
Codi territorial 46220
Agermanament França Millau, França

Itàlia Cecina, Itàlia

Web

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.

La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.238 ciutadans (INE 2012), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista general de Sagunt.

El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.

La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i la trencadalla, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani.

Límits
Soneixa
Algar de Palància
Alfara de la Baronia
Torres Torres
Alfondeguilla
Vall d'Uixó
Quart de les Valls
Benavites
Benifairó de les Valls
Faura
Almenara
Petrés
Gilet
Albalat dels Tarongers
Estivella
Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrània
Canet d'en Berenguer
Puçol
El Puig

Història[modifica | modifica el codi]

De l'antiga Arse a Saguntum[modifica | modifica el codi]

Castell de Sagunt

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània.[2] Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat enmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.

El Tractat de l'Ebre va finalitzar la primera guerra púnica marcant els límits de la inluència entre Cartago i Roma en l'Ebre, i segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[3] en canvi Polibi no ho esmenta. La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d’Arse van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d’Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.[4]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Alt Forn del Port de Sagunt.

Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Aquest canvi de nom va ser possible gràcies al fet que durant l'Antiguitat tardana Saguntum es va despoblar totalment, fins al punt que va perdre fins el nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).

El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[5] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.

L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per En Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[6] Després de la Pau de Morvedre es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el 1364 pel regne de València, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells arribant a assetjar València. Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós i per mar d'Olf de Pròixida[7] els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el 14 de setembre de 1365.[8]

Edat Moderna i Contemporània[modifica | modifica el codi]

Plànol de Sagunt en 1809, publicat a l'Itinéraire descriptif de l'Espagne, d'Alexandre de Laborde.

En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com a Restauració borbònica.

A principis del segle XX es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la ThyssenKrupp.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Sagunt comptava amb 65.821 habitants l'any 2008, sent la quarta ciutat de la província de València per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del segle XX, formant el nucli urbà actual del Port de Sagunt.

En el nucli històric de Sagunt és comú l'ús del valencià, mentre que en el Port el castellà és la llengua predominant.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[9]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[10]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Població 56.756 57.017 57.741 58.287 60.488 61.823 62.702 n.d. 65.821 66.070 66.259 65.595 65.238 65.190 65.003


Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats eleccions 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Sagunt, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Compromís per Sagunt Josep Francesc Fernández Carrasco 6.703 5 20,73%
Partit Popular Sergio Ramón Muniesa Franco 5.897 5 18,24%
Esquerra Unida del País Valencià Guillermo Sanpedro Ruiz 4.823 4 14,92%
Iniciativa Portenya Manuel González Sánchez 4.198 3 12,98
ADN Morvedre Pablo Enrique Abelleira Barreiro 3.870 3 11,97%
Partit Socialista del País Valencià Francisco Crispin Sanchis 3.467 3 10,72%
Ciutadans-Partit de la Ciutadania Raúl Castillo Merlos 2.366 2 7,22%
Unió Progrés i Democràcia Bernardo José Bartolomé de la Plaza 384 - 1,19%
Esquerra Republicana del País Valencià Vicent Noguera Requena 171 - 0,53%
Alternativa Socialista María Dolores Carrasquilla Raya 61 - 0,19%
Vot en blanc 426 - 1,32%
Total 32.731 25

Alcaldia[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 Manuel Carbó Juan PSPV
1983 - 1987 José Garcia Felipe

Francisco Crispín Sanchis

PSPV
1987 - 1991 José Garcia Felipe CIPS
1991 - 1995 Manuel Girona i Rubio PSPV
1995 - 1999 Manuel Girona i Rubio

Silvestre Borràs Azcona

PSPV

PP

1999 - 2003 Silvestre Borràs Azcona PP
2003 - 2007 Glòria Calero Albal PSPV
2007 - 2011 Alfredo Castelló Sáez PP
2011 - 2015 Alfredo Castelló Sáez

Sergio Muniesa Franco

PP
Des del 2015 Quico Fernández Carrasco Compromís

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. Dintre del sòl conreat tenim de secà les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.

Fins al segle XIX va ser una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: després de la destrucció dels vinyers per la fil·loxera en els inicis d'aquest segle i la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.

L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.

La industrialització es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Castell de Sagunt.
El castell, l'església de Santa Maria i l'Ajuntament.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

A Sagunt hi ha dos clubs d'handbol d'important nivell i prestigi, l'Handbol Sagunt femení, que es troba en la màxima divisió estatal i disputa els seus partits en el pavelló Rene Marigil; i l’Alser Bm. Port Sagunt, que en aquests moments es troba en Primera Divisió Nacional, i disputa els seus partits en el Pavelló Municipal de Sagunt.

Hi ha quatre clubs de futbol, dos en el nucli històric, Atlètic Saguntino i Futbol Base Sagunt, i altres 2 en el Port, Ciutat el Port CF (2a regional) i CD Acero, que a pesar d'aglutinar a molts esportistes en les seues respectives estructures, els seus primers equips es troba a preferent.

Així mateix també hi ha dos clubs de bàsquet, el Bàsquet Sagunt-C.B. Morvedre, que en els últims temps està agafant gran interès en el municipi a causa dels seus constants ascensos de categoria, i el C.B. Port, del nucli d'El Port.

En l'àmbit d'esports d'equip també hi ha clubs de voleibol, el Stella Maris i futbol sala, el C.D. Ibèric. D’altra banda també hi ha clubs d'atletisme, escacs, gimnàstica, lluita, natació, tennis de taula, judo, i pràcticament de quasi totes les categories esportives existents, que representen el nom de la ciutat a escala regional, nacional, i inclús en alguns casos internacional, cas de: l'Handbol Sagunt, representants del club de lluita Ares que disputen competicions internacionals, o d'importants atletes locals com Sandra Jiménez.

Festivitats[modifica | modifica el codi]

  • Festivitat de Sant Vicent Ferrer
  • Falles (Celebrades els dies previs al 19 de març)
  • Setmana Santa per la confraria de la Sang (amb una tradició molt arrelada al nucli històric)
  • Festivitat de Sant Cristòfol (Celebrada el diumenge més pròxim al 10 de juliol)
  • Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs: Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)
  • Festivitat de la Mare de Déu de Begonya (Celebrada la primera quinzena d'agost al nucli del Port)
  • Festes en honor de Sant Ramon Nonat (Celebrades l’última setmana d'agost)
  • Festes en Honor de la Mare de Déu del Bon Succés (Celebrades la primera desena de setembre)
  • Festes de moros i cristians (Celebrades el primer cap de setmana d'octubre)
  • Festes del Barri Biensa (Celebrades l’última setmana completa de Setembre)
  • Festes de la Mare de Déu del Carme (al nucli del Port)

Ànecs a l'Aigua[modifica | modifica el codi]

Ànecs a l'Aigua és una festa de la localitat on se solta ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle XX. Aquesta pràctica fou prohibida a les darreries del segle passat, però l'ajuntament saguntí decidí continuar amb la festa i el 2006 va ser sancionat amb una multa de 45.000 euros en fer cas omís de la prohibició.[11]

Platges de Sagunt[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Corell, Josep. Inscripcions romanes del país Valencià: Saguntum i el seu territori. Universitat de València, 2002, p.15. ISBN 8437055245. 
  3. Livi, Tit; Roberts (trad), Canon. The History of Rome, Book 21 (en anglès). E. P. Dutton and Co., 1912. 
  4. La ciutat disposava de 40.000 habitants durant l'ocupació dels romans Notícia del diari Las Provincias
  5. Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521. 
  6. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  7. Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X. 
  8. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456. 
  9. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  10. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  11. Las Provincias: Ànecs a l'Aigua

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagunt Modifica l'enllaç a Wikidata