Santa Pola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Pola
Bandera de Santa Pola Escut de Santa Pola
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Santa Pola respecte del País Valencià Localització de Santa Pola respecte del Baix Vinalopó


Municipi del Baix Vinalopó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Vinalopó
Elx
Gentilici Santapoler, santapolera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 146971373,11
Superfície 58,16 km²
Altitud 6 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
34.134 hab.
586,9 hab/km²
Coordenades 38° 11′ 35″ N, 0° 33′ 21″ O / 38.19306°N,0.55583°O / 38.19306; -0.55583Coord.: 38° 11′ 35″ N, 0° 33′ 21″ O / 38.19306°N,0.55583°O / 38.19306; -0.55583
Organització
Nuclis
• Alcalde/ssa:

1
Miguel Zaragoza Fernández
Codi territorial 03121
Agermanament Mazara del Vallo (Sicília, Itàlia)
Web

Santa Pola és una població valenciana de la comarca del Baix Vinalopó.

La seua població el 1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el 2009 33.400. El terme municipal presenta una extensió de 58,6 km2. Limita amb el terme d'Elx i amb la mar Mediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen històric es remunta al Portus Illicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutat romana d'Illice (Elx). Els vàndals hi han derrotar la flota de l'emperador Majorià el 460.[2] En l'època visigoda era coneguda com a Port Elecem i el seu nom musulmà fou Port del Cap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans del segle XIV. No hi ha dades històriques sobre ella fins al 1556 en què es construí el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu, el que fa suposar que el nucli originari desaparegué.

El castell de Santa Pola el va manar construir Bernardino de Cárdenas y Pacheco que era el Virrei de València, Duc de Maqueda, Duc de Frias i Primer Marqués d'Elx el 1557[3] quan regnava Felip II, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates berberescs. La seua eficàcia va permetre'n l'ampliació i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins avui. El 1786 va passar a la Corona per cessió del marqués d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Múrtula, en assabentar-se de la intenció del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reina Isabel II i va negociar-ne la propietat. Després de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'aquesta forma, i encara fins als nostres dies, el castell de Santa Pola és propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici més singular i representatiu.

En el segle XIX, novament per relació amb la corona borbònica, va rebre el títol de vil·la de mans del rei Alfons XII (1877).

Orografia[modifica | modifica el codi]

Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centre, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i el Cap de Santa Pola.

La línia costanera té 13 km i es pot dividir en diversos sectors. Des de la frontera sud amb Elx fins al casc urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; a aquesta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. Les platges urbanes són la del Tamarit, Lisa i Gran Platja a l'oest del port; i a l'est la de Llevant, les cales de Santiago Bernabéu, (una successió de petites platges separades artificialment mitjançant espigons) i la del Varador, que és junt a les drassanes. Des d'allà cap envant, tota la costa del cap és estreta i accidentada, amb petites cales que són baix el penya-segat. El cap en si és vèrtex geodèsic de primer ordre i es coneix també com a Cap de l'Aljub. Té sobre ell un far de tercer ordre instal·lat des de 1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola.[4] Front al cap, a menys de tres milles nàutiques hi ha l'Illa de Tabarca, també anomenada Illa Plana o de Santa Pola, que pertany al municipi d'Alacant.[5]

El relleu presenta tres zones totalment diferents: la del NE està ocupada per la serra de Santa Pola, una espècie de promontori tabular compost per margas blavenques i moles groguenques que arriben a una altitud màxima de 143 metres al lloc on està el far. La zona del nord oest, terra endins de la citada serra, es correspon amb un pla de tipus quaternari on s'ha desenvolupat l'única zona agrícola del terme, mentre que tota la meitat meridional coincideix amb la zona marjalenca de l'Albufera d'Elx, separada del mar per una fletxa d'arenes amb dunes. A aquesta zona rogenca es duia extraient sal comuna des de temps immemorial, però les grans explotacions que hui dominen el seu paisatge començaren a gestar-se a finals del segle XIX (700 hectàrees al Braç del Port) i s'ampliaren a inicis del segle XX.

Economia i natura[modifica | modifica el codi]

Port de Santa Pola

En el segle XX, igual que en els seus orígens, segueix explotant la seua condició portuària la qual cosa li permiteix basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la pesquera. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de les salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona. Les Salines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declarat Parc natural pel govern valencià.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Santa Pola és una localitat de predomini lingüístic valencià. La varietat dialectal que es parla és el català occidental i, dins aquest bloc, el subdialecte alacantí. Destaquen, com a elements lingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = /cansà/); l'assimilació vocàlica (terra = /teɛrrɛ/); l'ús de la essa sonora en la terminació -ció (combinació = /combinazió/), en les s finals de paraula seguides de vocal i absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: [ˈkaʃa] (caixa); lèxic autòcton (mamola, arritranco, avixirugo, catxirulo, morseguillo, manyaco, embonyigar, més aïna, floriol, motroco, xafungar); etc. La parla de Santa Pola presenta, a més, alguns trets propis del català oriental. Este fet que provoca que, en moltes ocasions, la fonètica santapolera estiga més a prop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de València.[2]

El filòleg i eclesiàstic Antoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria el Diccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle XX, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies aquesta afirmació s'ha rectificat i ja es considera la veïna població de Guardamar com la localitat catalanoparlant més meridional de tot el territori.

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Santa Pola, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Miguel Zaragozá Fernández 8.049 13 62,44
Partit Socialista del País Valencià Joaquin Sempere González 2.945 5 22,85
Coalició Compromís Maria Jesus Ruiz Vidal 1.236 2 9,59
Esquerra Unida del País Valencià José Piedecausa García 661 1 5,13
En blanc 290 - 2,2
Total 13.181 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE
1983 - 1987 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE
1991 - 1995 Pascual Tomás Orts Antón PP
1995 - 1999 Pascual Tomás Orts Antón PP
1999 - 2003 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE
2003 - 2007 Miguel Zaragozá Fernández PP
2007 - 2011 Miguel Zaragozá Fernández PP
Des del 2011 Miguel Zaragozá Fernández PP

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Santa Pola[6]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009
Població 2.759 4.383 4.100 3.935 4.022 4.200 5.325 5.851 6.443 9.198 12.022 15.365 18.922 27.521 29.221 33.400

Cultura[modifica | modifica el codi]

La localitat valenciana compta, actualment, amb diversos col·lectius culturals que proporcionen al municipi uns mínims d'activitat social.

  • Banda unió musical de Santa Pola Fou fundada en 1978 pel santapoler Manuel Marhuenda. El 2013 complirà el seu 35è aniversari amb un interessant bagatge musical: ha editat 2 CDs (el primer dedicat al compositor local José Alfosea Pastor, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent i el tercer, també en directe, resultat d'un concert celebrat al Palau de la Música de València); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, València, Madrid i un parell de gires per Galícia i França; ha presentat diversos espectacles musicals monogràfics, etc. Actualment, és dirigida per José Jaime Sempere Linares -professor del Conservatori professional d'Alacant- i compta amb un planter de més de 40 músics. Aquests dies es troba participant en diversos actes de Setmana santa tant a Santa Pola com a Elx. Per al proper 25 d'abril està prevista la seua participació en la commemoració del XXV aniversari de la setmana santa local. Un concert en la Parròquia de l'Assumpció que suposarà la cloenda d'aquestes celebracions.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 Mas i Miralles, Antoni. Aproximació a la variació de la parla de Santa Pola. Universitat d'Alacant, 2000, p. 4. ISBN 1134-5969. 
  3. Segarra Berenguer, Manuel Vicente. Acero del rey (en castellà). Editorial Club Universitario, 2003, p.451. ISBN 848454303X. 
  4. «Santa Pola, cabo de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  5. Varela, Santiago; Juan Calduch. «Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats». A: Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià. Joaquín Lara (diseño gráfico) (en español y valenciano). Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalidad Valenciana, 1983. 
  6. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]