Santa Pola
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Vinalopó | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Vinalopó Elx |
||||
| Gentilici | Santapoler, santapolera | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 146971373,11 | ||||
| Superfície | 58,6 km² | ||||
| Altitud | 6 msnm | ||||
| Població • Densitat |
33,956 hab. 579,45 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 11′ 35″ N, 0° 33′ 21″ O / 38.19306,-0.55583Coord.: 38° 11′ 35″ N, 0° 33′ 21″ O / 38.19306,-0.55583 | ||||
| Organització Nuclis |
1 |
||||
| Agermanament | Mazara del Vallo (Sicília, Itàlia) | ||||
| Web | |||||
Santa Pola és una població valenciana de la comarca del Baix Vinalopó.
La seua població el 1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el 2009 33.400. El terme municipal presenta una extensió de 58,6 km2. Limita amb el terme d'Elx i amb la mar Mediterrània.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El seu origen històric es remunta al Portus Illicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutat romana d'Illice (Elx). Els vàndals hi han derrotar la flota de l'emperador Majorià el 460.[1] En l'època visigoda era coneguda com Port Elecem i el seu nom musulmà fou Port del Cap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans del segle XIV. No hi ha dades històriques sobre ella fins al 1556 en què es construí el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu, el que fa suposar que el nucli originari desaparegué.
El castell de Santa Pola el va manar construir Bernardino de Cárdenas y Pacheco que era el Virrei de València, Duc de Maqueda, Duc de Frias i Primer Marqués d'Elx el 1557[2] quan regnava Felip II, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates berberescs. La seua eficàcia va permetre'n l'ampliació i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins a avui. El 1786 va passar a la Corona per cessió del marqués d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Múrtula, en assabentar-se de la intenció del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reina Isabel II i va negociar-ne la propietat. Després de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'aquesta forma, i encara fins els nostres dies, el castell de Santa Pola és propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici més singular i representatiu.
En el segle XIX, novament per relació amb la corona borbònica, va rebre el títol de vil·la de mans del rei Alfons XII (1877).
Orografia [modifica]
Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centre, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i el Cap de Santa Pola.
La línia costanera té 13 km i es pot dividir en varis sectors. Des de la frontera sud amb Elx fins el casc urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; a aquesta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. Les platges urbanes són la del Tamarit, Lisa i Gran Platja a l'oest del port; i a l'est la de Llevant, les cales de Santiago Bernabéu, (una successió de petites platges separades artificialment mitjançant espigons) i la del Varador, que és junt a les drassanes. Des d'allà cap envant, tota la costa del cap és estreta i accidentada, amb petites cales que són baix el penya-segat. El cap en sí és vèrtex geodèsic de primer ordre i es coneix també com a Cap de l'Aljub. Té sobre ell un far de tercer ordre instal·lat des de 1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola.[3] Front al cap, a menys de tres milles nàutiques hi ha l'Illa de Tabarca, també anomenada Illa Plana o de Santa Pola, que pertany al municipi d'Alacant.[4]
El relleu presenta tres zones totalment diferents: la del NE està ocupada per la serra de Santa Pola, una espècie de promontori tabular compost per margas blavenques i moles groguenques que arriben a una altitud màxima de 143 metres al lloc on està el far. La zona del nord oest, terra endins de la citada serra, es correspon amb un pla de tipus quaternari on s'ha desenvolupat l'única zona agrícola del terme, mentre que tota la meitat meridional coincideix amb la zona marjalenca de l'Albufera d'Elx, separada del mar per una fletxa d'arenes amb dunes. A aquesta zona rogenca es duia extraient sal comuna des de temps immemorial, però les grans explotacions que hui dominen el seu paisatge començaren a gestar-se a finals del segle XIX (700 hectàrees al Braç del Port) i s'ampliaren a inicis del segle XX.
Economia i natura [modifica]
En el segle XX, igual que en els seus orígens, segueix explotant la seua condició portuària la qual cosa li permiteix basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la pesquera. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de les salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona. Les Salines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declarat Parc natural pel govern valencià.
Llengua [modifica]
Santa Pola és una localitat de predomini lingüístic valencià. La varietat dialectal que es parla és el català occidental i, dins aquest bloc, el subdialecte alacantí. Destaquen, com a elements lingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = /cansà/); l'assimilació vocàlica (terra = /teɛrrɛ/); l'ús de la essa sonora en la terminació -ció (combinació = /combinazió/), en les s finals de paraula seguides de vocal i absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: [ˈkaʃa] (caixa); lèxic autòcton (mamola, arritranco, avixirugo, caxirulo, morseguillo, manyaco, embonyigar, més aïna, floriol, motroco, xafungar); etc. La parla de Santa Pola presenta, a més, alguns trets propis del català oriental. Este fet que provoca que, en moltes ocasions, la fonètica santapolera estiga més aprop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de València.
El filòleg i eclesiàstic Antoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria el Diccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle XX, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies aquesta afirmació s'ha rectificat i ja es considera la veïna població de Guardamar com la localitat catalanoparlant més meridional de tot el territori.
Política [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Miguel Zaragozá Fernández | 8.049 | 13 | 62,44 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Joaquin Sempere González | 2.945 | 5 | 22,85 | |
| Coalició Compromís | Maria Jesus Ruiz Vidal | 1.236 | 2 | 9,59 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | José Piedecausa García | 661 | 1 | 5,13 | |
| En blanc | 290 | - | 2,2 | ||
| Total | 13.181 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Pascual Tomás Orts Antón | PP |
| 1995 - 1999 | Pascual Tomás Orts Antón | PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Miguel Zaragozá Fernández | PP |
| 2007 - 2011 | Miguel Zaragozá Fernández | PP |
| Des del 2011 | Miguel Zaragozá Fernández | PP |
Demografia [modifica]
| Evolució demogràfica de Santa Pola[5] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2009 | ||||
| Població | 2.759 | 4.383 | 4.100 | 3.935 | 4.022 | 4.200 | 5.325 | 5.851 | 6.443 | 9.198 | 12.022 | 15.365 | 18.922 | 27.521 | 29.221 | 33.400 | |||
Cultura [modifica]
La localitat valenciana compta, actualment, amb diversos col·lectius culturals que proporcionen al municipi uns mínims d'activitat social.
- Banda unió musical de Santa Pola Fou fundada en 1978 pel santapoler Manuel Marhuenda. Aquest any complirà el seu 30 aniversari amb un interessant bagatge musical: ha editat 2 cds (el primer dedicat al compositor local José Alfosea Pastor, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent i el tercer, també en directe, resultat d'un concert celebrat al Palau de la Música de València); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, València, Madrid i un parell de gires per Galícia i França; ha presentat diversos espectacles musicals monogràfics, etc. Actualment, està dirigida per José Jaime Sempere Linares -professor del Conservatori professional d'Alacant- i compta amb un planter de més de 40 músics. Aquests dies es troba participant en diversos actes de Setmana santa tant a Santa Pola com a Elx. Per al proper 25 d'abril està prevista la seua participació en la commemoració del XXV aniversari de la setmana santa local. Un concert en la Parròquia de l'Assumpció que suposarà la cloenda d'aquestes celebracions.
Referències [modifica]
- ↑ Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel. «LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII)». A: Romans i visigots a les terres valencianes. Museu de prehistòria de València, 2003, p.106. ISBN 84-7795-340-6.
- ↑ Segarra Berenguer, Manuel Vicente. Acero del rey (en castellà). Editorial Club Universitario, 2003, p.451. ISBN 848454303X.
- ↑ «Santa Pola, cabo de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Varela, Santiago; Juan Calduch. «Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats». A: Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià. Joaquín Lara (diseño gráfico). Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalidad Valenciana, 1983.
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Pola |
- Web de l'ajuntament de Santa Pola
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
