Crevillent

De Viquipèdia

Crevillent és una població del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Vinalopó. Municipi ubicat entre la serra que porta el mateix nom i la plana del Segura. A la seua serra hi destaquen principalment dues muntanyes, Sant Gaietà (816 m) i Crevillent (835 m). Comprèn una plana al·luvial entre els deltes del Vinalopó i del Segura. Té un clima mediterrani subàrid. Els seus límits són: al Nord, El Fondó de les Neus i Asp; a l'Est, Elx; a l'Oest, Albatera; i al Sud, Catral. Al voltant del 80% de la població són catalanoparlants.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia 2.1 Nuclis de Població 3 Economia 4 Geografia 5 Política 6 Patrimoni Històric-Artístic 6.1 Nucli Urbà 6.2 Patrimoni Arqueològic 6.3 Patrimoni Industrial 6.4 Arquitectura Civil 6.5 Patrimoni Eclesiàstic 7 Cultura 7.1 Museus 8 Gastronomia 8.1 Dolços de Crevillent 8.2 L'arròs en mondongo 8.3 L'arròs amb conill i caragols 8.4 La Gatxamiga 8.5 La Coca i el Pa Torrat 9 Enllaços externs

[edita] Història

Abundants troballes arreu la població testimonien el pas de diferents cultures. Per una banda, la Serra de Crevillent, especialment per la Rambla que creua la població, on s'hi troben restes del Calcolític (Les Moreres), Paleolític Superior (La Ratlla del Bubo) o de la ibers (La Penya Negra); per l'altra, assentaments de l' romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal). Foren els musulmans els que la fundaren, anomenant-la Qirbilyân, que construïren una gran obra hidràulica per abastir-la: La Font Antiga; durant la dominació àrab fou una important població integrada en el Regne de Múrcia. Amb la conquesta cristiana en [1244]], es creà un rai's independent sota el vasallatge dels reis castellans, que comprenia els termes de Crevillent, Albatera, Cox, Monòver, i una petita població a La Safor anomenada Beniopa; en 1298, el vassallatge passarà a mans catalano-aragoneses fins a 1318, moment en que s'inclourà en la Corona d'Aragó. En aquest context és on viurà el gran metge Muhammad al-Shafra.

Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produí la intervenció militar de Jaume I; el 1304, amb la Sentència Arbitral de Torrelles, passà, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d'Aragó, però fou el 1308 quan Jaume II promulgà la incorporació formal de dites terres al Regne de València; fins el 1324 és entregada com a senyoriu a l'infant Pere; el 1439 és venut a Bernat Requesens; després del matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó passa al senyoriu dels Gutiérrez de Càrdenas; la pèrdua dels drets de reialenc d'aquesta vila provocà que els seus habitants s'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogué exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu; en 1521, durant les Germanies, la població es va sublevar contra el senyor vigent, Dídac de Càrdenas; en els primers anys del segle XVII, la seua població la formaven un total de 400 famílies, de les quals la majoria n'eren de moriscos; així, amb l'expulsió d'aquests el 1609, la seua població es va veure reduïda a la tercera part; durant la guerra de Successió (1705) va prendre partit pel borbó el qual en agraïment li va atorgar el títol de vila.

L'economia i la caiguda poblacional no se solucionarà fins a l'augment demogràfic del segle XVIII. És en aquesta època quan la població creix de manera desconsiderada duplicant la seua població i ampliant-se geogràficament cap al nord, a través de les primeres llomes que envolten la població. Primerament es crearà el Raval del segle XVIII i, cap meitat de segle XIX, començaran a construir-se les Coves Vivenda, que tindran un gran enlairament en la població havent-hi, a principis de segle XX, les mateixes cases que coves. A més, durant el segle XIX també apareix una tipologia endèmica troglodita, les Coves Filadores, que disposaven d'una cova i un bancal longitudinal per a realitzar la tasca manufacturera de la filatura.

Al segle XVIII s'ampliarà i millorarà la xarxa de qânats musulmans de La Font Antiga donant lloc a una ampliació orgànica de la vila en el vessant oest de la Rambla que creua la població. És l'anomenat Barri del Pont que, connectat mitjançant el Pont Vell, és el primer exemple d'urbanisme racional del poble. El seu nucli està conformat per tres places que organitzen l'espai: la plaça del Chapí, la de l'ermita del Pont i el Calvari. A més, a l'igual que ocorre amb la vessant est, tot ell està envoltat per un cinturó de coves vivenda. Durant aquesta època, la convulsió política de l'estat farà que sorgisca un fenòmen social en les classes més baixes, es tracta del bandolerisme, on Crevillent (terra de bandits i lladres per exelència) tindrà un gran arrelament amb bandits com Manuel Manchón el Català i, sobretot, Jaume el Barbut. Per altra banda, petits i grans mestres de fàbrica començaren a invertir amb la indústria predominant de la població: les estores i les catifes. Tallers amb telers manuals passaran, a poc a poc, a convertir-se en centres industrials de gran importància al llarg del segle XX, que dotaran a la població d'un caràcter netament industrial. Així, durant aquest segle, i degut a que s’havia aconseguit arribar fins a la frontera natural de la muntanya i del gran cinturó de coves que envoltava el nucli urbà, la població creix cap al sud, on el desnivell no és tan accentuat i es poden crear grans vies per al trànsit rodat amb una quadrícula molt més poderosa que la donada en l’ampliació del segle XIX, tenint dos grans eixamples: primerament fins als anys seixanta on creixerà en la part sud del barri del Pont i del Crevillent antic, seguint la direcció vertical del passeig del Fontenay i, en un segon moment, una planificació orgànica a l’extrem sud que arribarà fins als nostres dies.

[edita] Demografia

Les primeres dades escrites del cens de la vila venen de la mà del professor Lapeyre, que assenyala que al 1563 la vila té una població de 208 cases (938 habitants). Just abans de l'expulsió dels moriscos, s'arriba a 400 cases (1800 hab.), l'expulsió suposà un fort cop a l'evolució positiva de la població que no es recuperarà fins un segle després, al 1739 segons el cens del Marquesat d'Elx n'hi havia 800 cases (3.600 hab.) i segueix creixent durant tot el XVIII fins que arriba als 8.000 hab. (1794, Cavanilles).

Front a aquest fenomen d'increment regular i constant del segle XVIII, al XIX es produeix un estancament i, fins i tot, decreix per diverses circumstàncies, entre les més importants, la fam de principi de segle i la invasió francesa del 1809; a la meitat de la centúria (1857), s'enregistren 7.787 habitants segons el cens oficial, que ja té un caire regular, produint-se una recuperació que es perllonga fins a la fi del segle. Ja al segle XX trobem dues etapes força diferenciades, fins als 60 la població roman al voltant d'uns 10.000 hab. i és a partir d'aleshores quan es produeix el creixement més fort en duplicar el nombre d'habitants de 12.636 en 1950 als 26.260 hab. del cens de 2003. Segons el cens del Institut Nacional d´Estadística para 2007, crevillent te un nombre d´habitans de 28.172 habitants.

Evolució demogràfica de Crevillent[1]
	1857	1887	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2008
Població	7.787	10.114	10.452	11.216	11.991	11.403	12.636	14.047	16.901	20.841	22.660	25.101	27.815	28.432

[edita] Nuclis de Població

Els habitants s'hi troben repartits pels diferents nuclis de població del terme (dades de població segons l'INE 2007):^[2]

• El núcli urbà de Crevillent (27.150 habitants).
• El Barri de l'Estació (64 hab.).
• El Rincón de los Pablos (27 hab.).
• El Realengo (364 hab.).
• San Felipe Neri (568 hab.), nucli de població on no existeix pressència històrica del valencià per ser-hi una Pía fundació del Cardenal Belluga, en un procés de repoblació i desecació de gran part del Fondo portant gent vingudes de Múrcia.
• Las Casicas (92 hab.).

[edita] Economia

Es conreen garrofers, ametllers, cítrics, vinya, figueres, magraners, hortalisses (25% de secà, mentre que el regadiu suposa el 75%). Malgrat la importància de l'agricultura sobretot als segles passats, ara la indústria és l'activitat econòmica principal. De l'artesania de l'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econòmica crevillentina: la indústria de la catifa, de què n'hi ha més de 80 fàbriques i de la qual es principal productor a nivell de tot l'estat, amb una producció del 76% del total estatal que és exportada arreu del món.

Altres sectors amb certa importància són el del calcer que ha substituït a l'espardenya tradicional, la construcció, la fusta, la metal·lúrgia i l'alimentació.

[edita] Geografia

La vila es troba situada al peu de la serra del seu nom on, segons la tradició, visqué un dels roders més famosos del segle XIX, conegut com Jaume el Barbut.

El terme, que abraça 104,50 km², està cobert pel llentiscle, el coscoll, quelcom de pi, espart i margalló. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaietà, al peu del cim homònim (817 m d'altitud) o el parc natural de la Llacuna del Fondo que comparteix amb la ciutat d'Elx (1.593 ha. al municipi), pas obligat de nombroses espècies d'aus migratòries i de fauna aquàtica. També trobem a la serra l'alberg i centre d'educació ambiental Els Molins.

[edita] Política

L'ajuntament, segons que dictaminaren les urnes el 2003, està governat pel PP, amb 14 regidors; el PSPV en té 4 i EU-EV-ENTE, 3.

Les eleccions del 2007 donaren l'alcaldia per quarta volta a César Augusto Asencio Adsuar (PP) per majoria absoluta (14 regidors), mentre que el PSPV n'obtenia 5, i EUPV (després IPV-Compromís per Crevillent) 2.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Emilio Muñoz Giménez	PCE
1983-1987	Francisco Llopis Sempere	PSPV-PSOE
1987-1991	Francisco Llopis Sempere	PSPV-PSOE
1991-1995	Francisco Llopis Sempere	PSPV-PSOE
1995-1999	César Augusto Asencio Adsuar	PP
1999-2003	César Augusto Asencio Adsuar	PP
2003-2007	César Augusto Asencio Adsuar	PP
2007-2011	César Augusto Asencio Adsuar	PP

[edita] Patrimoni Històric-Artístic

Crevillent comença a desenvolupar-se en gran mesura en la segona meitat de segle XX; és aleshores quan gran part del seu patrimoni comença a enderrocar-se per a construir edificis de nova planta. A poc a poc, el seu patrimoni ha anat en una forta regressió i, en la última dècada, el Patrimoni de Crevillent ha sofrit un fort cop amb destruccions com les del Pont Vell i el teatre Chapí, o les reconstruccions d'Els Pontets i l'ermita de sant Gaitano. No obstant, encara hi queden vestigis del nostre passat cultural, artístic i històric.

[edita] Nucli Urbà

El Nucli Urbà de Crevillent mostra trames urbanes molt diferenciades entre sí, productes d'una evolució demogràfica constant:

• El Casc Antic o Barri de la Moreria. Encara mostra el seu caràcter musulmà amb carrers corbs i estrets i atzucacs.
• El Raval del segle XVIII. Amb carrers corbs, enrrevessats i escales degut a les pendents on s'assenta.
• El Barri del Pont. Amb una trama urbana orgànica o hipodàmica; és el primer exemple d'urbanisme racional a la població.
• Els barris de Coves Vivenda. Elles soles mereixen una menció especial. Distribuïdes al llarg del nord i oest de la població, destaca el seu urbanisme irregular i caòtic, tot i el procés urbanístic que van sofrir en les dècades de 1960-'70. S'hi troben en una forta recessió pels afonaments i enderrocs incontrolats. Destaquem els barris de la Salut, l'Àngel, Sendra, Baiona, santa Clara, Racó Salao, Boquera de Calvari i Planelles.
• el Crevillent de l'època daurada. Situat al sud del casc antic i la N-340, es va formar en el major esplendor de les indústries catiferes de la població; compren una urbanística racional, amb carrers amples i edificis de gran altura.
• Ronda Sud. El creixement de Crevillent avança cap al sud de la N-340, novament de carrers amples i edificis de gran altura. En la part més meridional hi ha un complex de bungalous.

[edita] Patrimoni Arqueològic

El Patrimoni Arqueològic de Crevillent és ric en gran quantitat de cultures mediterrànies. Moltes de les restes s'hi troben en la seua Serra i en la part sud de la població. Tot i que seria impossible enumerar-les totes, fem aquí una selecció del més important.

• Pic de les Moreres: Jaciment Calcolític.
• La Ratlla del Bubo: Jaciment Paleolític Superior.
• Penya Negra i Castellà Colorat: Jaciments Ibèric i del Període Occidentalitzant. La Penya Negra s'hi troba com un dels principals jaciments a nivell europeu.
• El Castell Vell. Situat sobre el pic d'El Frare, probablement és d'origen musulmà i s'hi totalment arruïnat, no en queden més que els fonaments i algun tros de muralla.
• La Font Antiga. Sistema de canalització musulmà anomenat qânat que conduïa l'aigua d'un naixement en el cor de la Serra de Crevillent fins a la població. A més de les sèquies, els principals elements de la que formen part són Els Pontets (aqüeducte) i el Pontet dels Moros.
• el Cantal de la Campana i el Castellà Corralaes. S'hi troben dos jaciments en ruïnes d'unes antigues talaies d'època moderna, confrontades entre sí, per a salvaguardar el camí que comunicava Crevillent amb el Vinalopó.
• Castell i Muralles de la medina musulmana. Del castell no roman més que l'espai físic que ocupava, i de les muralles trossos incorporats als habitatges actuals, de fet el carrer per on anava el vall del castell s'anomena Carrer Vall.
• La Canyà Joana. D'època romana, s'hi troba al sud de la població; es tracta d'una almàssera amb construccions annexes.

[edita] Patrimoni Industrial

Crevillent és una ciutat eminentment industrial. La catifa va ser, fins a les últimes dècades, el principal productor de l'economia de la població. D'ella queden restes d'arqueologia industrial d'una gran importància.

• La Fàbrica Gran, Fàbrica de Catifes Hijo de Agusto Mas, s.l. La primera fàbrica de catifes de l'estat, fundada en 1823, la seua resta industrial s'hi troba al carrer del Carme; en ella, s'hi troben tots els processos industrials de la població havent-hi cossos de fàbrica de 1860, de 1886 i 1892, la primera nau industrial de la població datada en 1923 i una segona nau industrial de 1968. És el millor exponent per mostrar l'evolució fabril de la població i, actualment, el seu ús i pervivència no queda clar. Tan sols els cossos de fàbrica de 1886 i 1892 estan protegits i hi ha un projecte especulador de destruïr la resta per a construïr edificis. Al seu interior encara queda maquinària d'època com canelleres de fusta i mecàniques, ordidors, i l'engranatge per moure els telers de la primera mecanització de la fàbrica.
• Complex de la Fàbrica Alfombras Imperial. Situada sota el Calvari, és un complex que abraça una illa d'edificis i tres naus industrials annexes. A més, sota d'ella s'hi troba el seu barri obrer. És la principal fàbrica de catifes de l'estat des de la dècada de 1940, en ella tenia lloc tot el procés catifer, des de l'arribada de la llana fins el seu acabament, passant pel seu tintat, assecament i tissatge. El seu interior encara té una gran quantitat de telers de la segona industrialització.
• Alfombras Universal. La resta fabril s'hi troba en el cor de la localitat, en el carrer cor de Jesús. Es tracta d'un edifici dels anys '40 amb una gran quantitat d'edificis annexes que ocupen quasi una illa.
• Fàbrica de la Viuda. Situada al carrer Salitre, en cronologia, l'edifici és el segon en construcció després de La Fàbrica Gran. Data de finals de segle XIX amb annexos de la dècada de 1940. Actualment està pendent d'enderroc per construir edificis, una plaça interior i un aparcament.
• Barris obrers. S'hi troben dos en la població. El primer ja esmentat de la fàbrica Alfombras Imperial, situat al sud del Calvari i, el segon, situat a l'avinguda de Madrid. En tots dos casos es tracta d'un conjunt de cases d'una sola planta que ocupen varies illes conformades en quadrícula.
• Casa de les Persianes. Encara que quasi tot el món pensa que es tracta d'una cosntrucció musulmana, en realitat és una fàbrica construida amb estil neomudèjar per a la fabricació de persianes. S'hi trobava a l'entrada de la població des de l'oest i, avui, la façana es troba al Parc Nou, darrere de la Casa del Parc.

[edita] Arquitectura Civil

• Casa del Parc. Antic caseriu, avui és la seu del museu arqueològic i del científic Mas Magro. És tracta d'una casa d'estil casticista de principis de segle XX amb dues plantes i un gran porxo cobrint l'entrada.
• Les Escoles Noves. Antic llavador de la població. Es situa en el carrer Llavador i avui són les dependències de la policia municipal; anteriorment foren les escoles de la població. Va ser en la dècada de 1920 quan es reformà el vell llavador per a donar-li ús pedagògic. S'eliminaren les escales, part de les bertures foren tapiades i es construiren finestres sota frontons, en un fort accent classicista. Tot i això, encara avui s'hi poden entreveure algunes de les columnes de ferro originaries.
• L'Hospital Antic. Situat al raval del segle XVIII, al final del carrer santa Anastàsia. Va ser restaurat en 1866, es tracta d'un antic convent de monges convertit en hospital. Consta de dues plantes i un petit claustre amb una font al centre. Tot i que avui ja està derruïda, en la seua part est hi havia una església dedicada a santa Anastàsia, on també s'hi trobava una creu de Ruïssa. Curiosament, ans que eixa església existira, en la part oest hi havia una primitiva església de santa Anastàsia, que també va estar derruïda.
• Casa solariega dels Magro. S'hi troba fora de la població, per un camí que dóna a la Garganta. És una casa d'estil casticista per a goig de la família Magro; tota ella està envoltada de jardins on hi havien escultures. La casa consta de dos plantes i una torre en un dels cantons.
• Casa dels Magro. S'hi troba al carrer de la santíssima Trinitat.

[edita] Patrimoni Eclesiàstic

• Església de la Mare de Déu de Betlem (antigament de Sant Pere). Del segle XVII i fou constituïda en 1779-1829. En la seua cripta alberga el Museu Benlliure, que compta, entre d'altres obres, amb set passos processionals de la Setmana Santa encarregats per la família Magro a l'escultor.
• Ermita de sant Gaitano. Situada en la devesa del mateix nom, en un indret anomenat Els Anouers, és una ermita del segle XVIII que s'hi trobava en ruïnes fins que, a principis de 2009, l'Ajuntament de Crevillent va fer una reconstrucció no molt agraïda destruint la volta que quedava empeus i enlluïnt les parets existents. Es tracta d'una ermita d'una sola nau amb volta de canó i creuer on s'assentava una volta sobre tambor.
• Ermita de la Puríssima. Situada al carrer Puríssima, és la més antiga ermita de la població. Datada del segle XVIII, el seu interior és d'una sola nau i volta de canó amb fornícules en cada tram que dóna cabuda a imatges.
• Torre de l'església vella. Com el seu nom indica, és la torre de la primitiva església de Betllem. Està situada a la plaça del mercat, ja que forma part de l'actual mercat d'abastos. Es tracta d'una torre renaixentista seguint les tipologies valencianes: de varies altures on hi ha obertures verticals i, en la seua part superior, obertures de major tamany on s'hi troben les campanes.
• Passeig del Calvari, amb Via Crucis del XVIII.

[edita] Cultura

De les festes de la vila cal destacar:

• La Setmana Santa: declarada d'Interès Turístic Nacional, és destacada per la qualitat de la imagineria religiosa amb obres de Marià Benlliure i Josep Riudavet, i per la participació de les corals que hi ha.

Destaquen les processons de Dimarts sant (processó dels sacs); Divendres sant (dianes, pujada i baixada del calvari, i mort de crist) i Dissabte sant (soterrament de crist). Les confraries processonen les imatges i es reuneixen al tradicional i conegut esmorzar del divendres sant, on es mengen alls, faves tendres, pa torrat i coques de Crevillent.

• Els Moros i Cristians: última setmana de setembre i primera d'octubre. Declarades d'Interès Turístic Nacional. Les cabiles i quarters omplin d'actes festius el poble. Festa protagonitzada per les comparses mores i cristianes en honor a Sant Francesc (4 d'octubre). Destaquen les dues entrades i les ambaixades al rai's de Crevillent.
• Festes de Sant Gaietà: festes d'antiga tradició, que per circumstàncies han anat perdent-se. Barraquetes de fira al passeig del Calvari i tradicionals regals als xiquets. Firar-se una joguina és tradicional el 7 d'agost.
• Festes del barri de la Salut: el setembre, les festes són aquesta vegada en honor de la Mare de Déu de la Salut. Passacarrers, karaokes, actuacions musicals i esport al carrer.
• Festes del barri de l'Àngel: també el setembre, i marcades també per una festivitat religiosa. L'ermita de l'Àngel és visitada en processó i els veïns fan festa amb sopars, balls i molta animació.
• Romeries de sant Isidre i sant Pasqual. Processons de pujada i baixada dels sants amb xiquets vestits de madrilenyos (sant Isidre) i ballant dances tradicionals (sant Pasqual) com la Danceta de Crevillent.

De la tradició musical local parla la Societat Unió Musical l'antiguitat de la qual es remunta a 1860.

[edita] Museus

• MUSEU MUNICIPAL "MARIANO BENLLIURE. C. Cor de Jesús, 6.

Va ser creat l'any 1967 i en ell s'hi troben més de cent obres de l'escultor, entre d'elles esbossos en algep, obres finalitzades i passos de setmana santa. Durant anys ha estat obert a la cripta de l'eglésia de Betllem però, degut a humitats, es va translladar al seu estat actual; per desgràcia, l'Ajuntament de Crevillent encara no ha obert les seues portes després de quasi un lustre afirmant que anaven a fer-ho.

• MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL. C/ Casa del Parc Nou, Vial del Parc s/n.

Horari de visites. D'octubre a maig: De Dilluns a Divendres de 9h a 14h i Dimarts de 16h a 18.30h. De juny a setembre:Dimarts vesprada tancat.

Museu muntat en una sala de la casa d'estil casticista al Parc Nou. En ell es poden trobar peces de gran interès arqueològic trobades en les excavacions del terme de Crevillent, entre les obres més importants s'hi troben el tresoret de Denaris o els bronzes fenicis d'El Camí de Catral i La Canyada Joana.

• MUSEU DE LA SETMANA SANTA. C. Cor de Jesús, 4.

Horari: Des del 15 de Setembre fins al 15 de Juny. Dilluns: Tancat. Dimarts a Divendres: de 18 a 21 hores. Dissabtes: Matí de 10,30 a 13,30 hores, Vesprada de 18 a 21 hores. Diumenges i Festius: Matí de 10,30 a 13,30 hores. Visitas en grup concertar en el telèfon : 686 64 29 25. Temps estimat per a la visita: 1 hora i 30 minuts. Preu: 1€ Web: semanasantacrevillent.com.

Situat en ple cor de Crevillent, el pressent museu fa una mostra de tots els passos de setmana santa de la població amb autors com Benlliure o Riudavets.

[edita] Gastronomia

A Crevillent es gaudeix d'una gastronomia típica valenciana amb les seues variants comarcals i personals que la fan diferent i pròpia.

[edita] Dolços de Crevillent

Podeu trobar un recull dels principals dolços crevillentins aquí[1].

[edita] L'arròs en mondongo

Llorenç Millo Casas, al seu llibre Gastronomia Valenciana diu:

Aquest plat ha fet nàixer l'Associació d'amics de l'arròs i mondongo, que es reuneix habitualment per assaborir aquest menjar típic.

[edita] L'arròs amb conill i caragols

Aquest dinar és millor a l'aire lliure, al camp o a la platja perquè fet amb llenya de foc borratxo és més gustós. Però el més important és, que cal fruir d'aquesta perola en bona companyia.

[edita] La Gatxamiga

Plat típic i ideal per als dies de pluja a l'hivern. Se sol acompanyar d'un gotet de bon vi.

[edita] La Coca i el Pa Torrat

Coca farcida d'ou i tonyina, de seitó, coca de sardina, de boqueró, de verdura, de llonganissa, d'oli (coques i coquetes) i fins i tot de pernil dolç i formatge. D'aquestes podem trobar-ne tot l'any però el pa torrat és més típic de la Setmana Santa crevillentina i forma part de l'esmorzar del divendres sant.Els forns de la localitat treballen quasi tota la nit per a què tots (devots i gaire devots) puguem gaudir d'un bon tros de pa torrat al forn acompanyat de bacallà, alls i favetes tendres acabades de collir. El que més us agrade.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crevillent

• crevillentdigital D'aquí s'ha extret la informació de la gastronomia i les festes tradicionals
• Ajuntament de Crevillent.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Casal Jaume I de Crevillent.
• Crevillent Webring.
• Colla Ecologista-Cultural "el Campanà".

v • d • e Municipis del Baix Vinalopó Crevillent  •  Elx  •  Santa Pola

Error de citació: Hi ha etiquetes <ref> però no cap etiqueta <references/>