Moros i Cristians

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià.

Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià). Aquesta rememoració és comuna a molts pobles i ciutats del País Valencià , en especial les Comarques Centrals. Les festes més reconegudes són les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (1604), al voltant de les festes de Sant Jordi. Encara que també són conegudes les de Cocentaina (1586), Beneixama (1845), Banyeres de Mariola (anterior a 1700), Cabdet (1588), Biar (1613), Callosa d'en Sarrià (1712), Crevillent (1702), Elda (1969), Muro (1712), L'Olleria (1795), , Oriola (1978), Petrer (1612), Villena (1673) Ontinyent (1812), alguns barris d'Alacant i en general les de poblacions de gran part de les Comarques centrals i les Comarques del sud, nord de la Regió de Múrcia, i est de la província d'Albacete. Cal destacar també les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (1700) en honor a santa Marta amb el seu desembarc que té el títol de festa d'interès internacional. A Sóller, Mallorca, també se celebren aquestes festes el segon diumenge de Maig.

Entrada Mora 2006 - El Campello
Desembarcament 2006 - El Campello

La festa es caracteritza generalment per la presa de la ciutat per part dels moros, que roman sota sobirania mora durant un o més dies, fins que els cristians tornen a conquerir-la, restant en mans dels cristians tot l'any fins a la següent setmana de festa. No obstant això, les representacions i l'argument de la festa pot variar d'una localitat a una altra, incloent els discursos dels capitans moro i cristià, i la representació escènica. L'acte principal d'aquesta festa és L'Entrada de Moros i Cristians, així com les Ambaixades. Tanmateix, a l'hora de celebrar aquestes festes, cada ciutat o poble les dedica a un sant patró. Així, passa amb Sant Jordi, per Alcoi o Banyeres de Mariola, Sant Blai, per Bocairent o Sax, la Mare de Déu de Gràcia per Cabdet o Biar, Sant Vicent Ferrer, per Agullent o San Vicent del Raspeig, Sant Roc, per Castelló de Rugat o Alfarrasí.

Desembarc de la Vila Joiosa

L'organització de la festa corre a càrrec de les Filades (en algunes poblacions anomenades Comparses ) que, lògicament, poden ser mores o cristianes. Durant tot un any es preparen els vestits i engalonaments per a la festa, així com les armes de foc que, tot i que són fictícies, són molt sorolloses. Tot açò ompli les localitats que celebren la festa de color i de soroll.

Cal destacar els nombrosos museus festers (o també anomenats casal del fester) que hi ha als pobles de la zona. En aquests tipus de museus, s'exposen vestits, indumentària antiga, fotografies, partitures de música festera, i tot un seguit d'objectes que rememoren aquestes festes. Entre els que més destaquen està el d'Ontinyent, situat al Nucli Antic de la Ciutat.

Les festes de Moros i Cristians més antigues documentades són les de Cocentaina. Es té constància d'elles des de l'any 1586, i les segones les de Cabdet que daten de 1588.[1]

A nivell de curiositat es pot esmentar la relació que hi ha entre Biar i Villena amb la Mahoma. Mentre que per a molts és sols un ninot, en aquests dos pobles forma part d'una tradició ja antiga en la que el poble de Biar li deixa la Mahoma al de Villena. Segons diu la llegenda, perquè antigament no hi havia presó a Biar i els presoners anaven a la de Villena. Aleshores, els dos pobles van acordar que en lloc dels impostos de presó, Biar li deixaria tots els anys la Mahoma. Des d'aleshores l'alcalde de Villena, acompanyat per representants del moros, puja el dia 12 de maig amb un pregó per a arreplegar-la i el dia 8 de setembre, quan els moros perden, la torna al poble de Biar, on l'esperen a la Torreta per a passejar-la per tot el poble amb la música de les espies.

Tot i això, en aquestes festes no es mostra només la batalla entre els moros i els cristians i la seva indumentària, també van acompanyades de bandes de música que acompanyen amb "marxes mores i cristianes", així com pas-dobles la terra com "Borosko", "Pepe Anton", "Febrer", "Xàbia", "Aitana", "Fiesta en Benidorm", "Paquito el Chocolatero", "Chimo", etc. Gràcies a la música d'aquests grups les esquadres poden dur un ritme mentre desfilen pels carrers de les localitats. Els compositors de música festera de Moros i Cristians més destacats de la història són l'Ontinyentí José María Ferrero Pastor i l'Alcoià Amando Blanquer Ponsoda

També s'ha d'esmentar la utilització de la pólvora que acompanya a les ambaixades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Costa, Roger. «Quins és l'origen de la festa de moros i cristians?». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, abril 2009, p. 5. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Hernández, Miguel Ángel (1996): La Fiesta de Moros y Cristianos: Orígenes siglos XIII-XVIII. Diputació Provincial d'Alacant. ISBN 84-923611-1-5
  • González Hernández, Miguel Ángel (1997): La Fiesta de Moros y Cristianos: Evolución siglos XIX-XX. Diputació Provincial d'Alacant. ISBN 84-923611-0-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moros i Cristians