Castalla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castalla
Bandera de Castalla Escut de Castalla
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Castalla respecte del País Valencià Localització de Castalla respecte de l'Alcoià


Municipi de l'Alcoià
Carrer Major de Castalla
Carrer Major de Castalla
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alcoià
Manc. Foia de Castalla
Ibi
Gentilici Castellut, castelluda
Predom. ling. Valencià
Superfície 114,6 km²
Altitud 675 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.579 hab.
92,31 hab/km²
Coordenades 38° 35′ 48″ N, 0° 40′ 15″ O / 38.59667,-0.67083Coord.: 38° 35′ 48″ N, 0° 40′ 15″ O / 38.59667,-0.67083
Distàncies 143 km de València
29'8 km de Alcoi
36 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde/ssa:

1
8 PPCV, 5 PSPV , 2 Compromís i 2 UCiD
Juan Antonio Candela Rico (2011)
Codi postal 03420
Codi territorial 03053
Festes majors Moros i Cristians
De l'1 al 4 de setembre
Dies de mercat dimarts i dissabte
Fira tradicional Sant Isidre: (setmana del 15 de maig,
el cap de setmana)
Web

Castalla és una població valenciana situada a la comarca de l'Alcoià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme té 114,6 km2, que s'estén per les serres de l'Arguenya (1.228 m.), de Castalla (1.175 m.) i del Maigmó (1.296 m.) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

Castalla és la capital històrica de la Foia de Castalla, una ampla vall en forma de T orientat cap al sud-est i encaixonat entre diverses formacions muntanyoses. Castalla ocupa la part oest i sud-oest de la Foia on s'enclaven serres com el Maigmó (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m).

El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterrani de muntanya mitjana. La temperatura mitjana anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400 mm anuals, si bé els massissos muntanyosos afavoreixen la formació de nuvolositat i de precipitacions locals, augmentant aquestes amb l'altitud. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de gener i febrer.

Es comunica amb Alacant i València per l'autovia A-7.

Localitats limítrofs

  Norte: Onil, Banyeres de Mariola, Biar  
Oeste: Petrer, Villena, Saix Castalla Este: Ibi, Tibi, Xixona
  Sur: Tibi, Agost  

Història[modifica | modifica el codi]

Al castell s'han trobat restes del neolític, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l'anomenaren Castra Alta ("fortalesa alta"), i dels àrabs. La població estigué inclosa en la taifa d'Almizra, en la zona de conquesta corresponent al regne aragonès; Jaume I va obtenir la cessió d'aquesta plaça, que era en poder de Ximén Pérez d'Arenós, gendre d'Abu Zayd, antic governador almohade de València, a canvi de les de Xest i Vilamarxant. Fou repoblada amb cristians a causa de la importància estratègica del seu castell, el qual es trobava en una zona fronterera. L'any 1362 Pere II va crear la baronia de Castalla i hom l'atorgà a Raimon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maça de Liçana. Finalment, el senyoriu restà vinculat als marquesos de Dos Aigües.

Durant la guerra del Francés fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la imperícia del general Josep O'Donnell, germà del regent Enrique O'Donnell, provocà la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet; la seua conseqüència fou la presa de Castalla pels francesos en el mes de juliol del 1812. En la segona batalla, que tingué lloc el 13 d'abril del 1813, la victòria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francisco Javier de Elío, i marcà el principi de la retirada francesa de terres valencianes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població, des del 1950 ha anat augmentant constantment. El 1970 comptava amb 5.799 habitants (castalluts o castelluts); en el 2003, 7.940; i en 2005, 9200.

Darrerament l'urbanisme ha crescut amb la construcció d'habitatges de segona residència, i la seua població s'està incrementant notablement amb residents comunitaris, principalment britànics, i de fora de la UE (magribins i sud-americans).

Evolució demogràfica de Castalla[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2009
Població 2.944 4.127 4.285 4.308 4.113 3.972 4.202 4.514 4.102 5.799 6.594 7.205 7.735 9.331 9.673 10.021 10.327

Economia[modifica | modifica el codi]

Com a la resta de la Foia i de la comarca hi ha una economia consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcció, el moble, l'hostaleria, el tèxtil i, sobretot, la fabricació de joguines. Quant a l'agricultura, gran part del terme està dedicat al secà, ametla, olivera i vinya.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Berbegal Pérez UCD
1983 - 1987 José Vicente Ripoll PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Rico Rico AP
1991 - 1995 Juan Rico Rico PP
1995 - 1999 Juan Rico Rico PP
1999 - 2003 Juan Rico Rico PP
2003 - 2007 Juan Rico Rico PP
2007 - 2011 José Luis Prats Hernández PP
Des del 2011 Maite Gimeno Piña PSPV-PSOE
Resultats electorals de Castalla, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana José Luís Prats Hernández 2409 8
Partit Socialista del País Valencià Maite Gimeno Piña 1437 5
Coalició Compromís Juan Antonio Cerdà Parreño 798 2
Unió Ciutadana per la Democràcia Francisca Guïll Serrano 728 2
Total 5372 19

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Església, ermita i castell de Castalla.

El poble conserva el traçat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles XVII, XVIII i XIX. Els monuments més rellevants són:

  • Castell: construït entre els segles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma l'anomenada "'Torre Grossa" o Torre de l'Homenatge conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmerletades, cos de guàrdia, etc. Amb tot, el més espectacular fou el conjunt anomenat "Palau". Aquest conté edificis que van des del segle XIII fins al segle XV d'entre els quals destaca l'anomenada "Torre Prima" i l'enorme sala voltada rectangular.
  • Església de l'Assumpció. Bastida en 1572, en estil gòtic valencià, amb una única i enorme volta central.
  • Ajuntament: És un edifici d'estil renaixentista, amb les característiques pròpies de les construccions civils de l'època a València: façana de pedra picada, planta baixa amb tres arcs de mig punt que servien de llotja, planta superior amb deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitjans del segle XVII.
  • Convent dels Franciscans: De 1810, d'estil neoclàssic. El claustre fou derruït rere la desamortització de Mendizábal.
  • Ermita de la Sang: edifici religiós d'estil gòtic primitiu, de la segona meitat del segle XIII. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formers i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és d'enteixinat. Va ser l'església de Castalla fins al segle XVI, quan es va construir l'actual església i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i dipositària de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la localitat.
  • Ermita de Sant Pasqual.
  • Museu del Fester.
  • D'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradició que es va allotjar Jaume I.

Festes[modifica | modifica el codi]

Monument a la Pilota Valenciana.

D'entre les moltes festes que s'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.

A l'Agost, sobre el 16 d'aquest mes, corre la vaqueta pels carrers del poble, festa que se celebra en honor a Sant Roc, patró del poble.

A més es realitzen una sèrie de festes populars com són les fogueres de Sant Francesc, també Sant Pascual i el Bouet de la Sang

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Castalla és el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, però també cal parar esment en la borreta de bacallà, l'arròs amb conill, el putxero de fassedures o l'arròs de la muntanya, adobats tots ells amb l'oli que s'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producció local.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

És la ciutat natalícia d'una de les més insignes figures de les lletres catalanes d'aquest segle: Enric Valor, qui va morir el 13 de gener de 2000.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Font: Població de facto segons l' Instituto Nacional de Estadística de España. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d' Espanya des de 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castalla