Joguina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un ós de peluix, una de les joguines més conegudes.

Una joguina, un joguet o una jugueta[1][n. 1] és un objecte destinat a jugar-hi i entretenir-s'hi. Associats al temps d'oci i la infantesa generalment també poden ser presents en diferents moments de la vida quotidiana de manera individual o en grup. N'hi ha per a xiquetes i xiquets, adults en general i inclús per a animals com el gat o el gos.

Les joguines ens parlen de l'època històrica en què nasqueren i de la societat que les va fer servir. Per extensió de la seua forma d'utilització, o siga posseir un objecte i fer-lo servir segons les intencions pròpies, s'ha estès a altres llenguatges quan algú o alguna cosa resta baix el domini de la voluntat d'altri.

A tot arreu, la joguina ha experimentat una evolució com a conseqüència de les noves tecnologies i necessitats que han anant sorgint. D'esta manera hui dia podem trobar importants museus que ens recorden el camí travessat com el Museu de Joguets i Autòmats, el Museu Valencià del Joguet d'Ibi o el Museu del joguet de Catalunya a Figueres.

Història[modifica | modifica el codi]

Una exhibició de joguets romans, entre ells diversos de força coneguts pels nens: un ninot, un dau, sonalls, i plats de joguina.

S'han observat molts mamífers joves jugant amb qualsevol cosa que troben, fent que coses com pinyes, roques i menjar es convertissin en joguets. Això simplement indica que els joguets tenen una història tan llarga com la de la civilització humana mateixa. Diferents joguets i jocs han sigut desenterrats dels jaciments arqueològics de les civilitzacions més antigues. Han aparegut mencionades des dels primers escrits literaris. Els joguets trobats en excavacions de la civilització de la vall de l'Indus (3000-1500 aC) inclouen petits carretons, xiulets amb forma d'ocell, i micos de joguina que podrien lliscar per una corda.[2]

Els joguets més antics van ser fabricats a partir de materials que es troben a la natura, com pedres, pals i argila. Fa milers d'anys, els infants egipcis jugaven amb ninots que tenien ales i potes mòbils que estaven fets de pedra, ceràmica i fusta.[3] A l'Antiga Grècia i a l'Antiga Roma, els nens jugaven amb nines de cera o terracota, pals, arcs i fletxes, i io-ios. Quan els infants grecs, sobretot les noies, es feien grans era costum sacrificar les joguines de la seva infància als déus. En la vigília del seu casament, les joves al voltant dels catorze anys oferirien les seves nines en un temple com a ritus d'iniciació a l'edat adulta.[4][5]

Un xiquet amb un cèrcol o rutlla. La rutlla ha estat durant molt de temps una joguina popular en cultures molt diferents.

A mesura que la tecnologia canviava i la civilització progressava, els joguets també canviaven. Mentre que les joguines antigues estaven fetes de materials de la natura com la pedra, la fusta i l'herba, les joguines modernes sovint es fabriquen amb plàstic, roba i materials sintètics. Les joguines antigues solien estar fabricades pels pares, familia, coneguts dels infants o pels infants mateixos. En canvi, les joguines modernes solen produir-se en massa i vendre's en botigues.

Aquest canvi en la naturalesa dels joguets s'exemplifica pels canvis que han tingut lloc en un dels joguets més antics i universals que ha fet l'ésser humà: els ninots i les nines. Els primers ninots primitius eren simples peces de fusta amb blocs d'herba. Els ninots egipcis a vegades eren articulats i així les seves potes es podien moure de manera realista. A principis del s.XIX ja hi havia nines que podien dir "mama". Avui en dia hi ha nines que poden reconèixer i identificar objectes, la veu del seu propietari, i escollir entre centenars de frases pre-programades amb les quals respondre.[6] Els materials amb què es fan els joguets han canviat, el que poden fer també ha canviat, però el fet que els nens segueixen jugant-hi no ha canviat.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els joguets poden classificar-se segons diversos criteris. El primer és l'edat adequada, així hi ha joguets per a nadons (com els sonalls o ninos), per a nens, per a adults (usualment de contingut sexual) o per a totes les edats. El segon criteri és el lloc on s'usa, que pot ser interior o exterior.

Un tercer factor és el gènere de joguet, que els classifica en joguets de construcció, de miniatura (imita un estri o personatge real a escala, com el ninot, la fireta o el cotxe), d'activitat física (arrossegadors, pilota), tipus puzzle o estètics, on l'atractiu és l'aspecte físic i estan a cavall entre el joc i l'ornament. Segons la finalitat hi ha joguets educatius, bèl·lics, de transport, d'interacció social o de creativitat, entre altres.

Per últim hi ha joguets únics, com una corda de saltar i d'altres que formen part d'una col·lecció, com poden ser les miniatures de personatges de dibuixos animats. Un mateix joguet pot ser concebut des dels dos vessants, per exemple un camió pot ser utilitzat en ell mateix o com a part d'un accessori de ninos d'una marca determinada.

Sistema de Classificació ESAR[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1990, la doctora en psicopedagogia Denise Garon, de la Universitat Laval de Quebec, ideà un sistema d'anàlisi i classificació de les joguines que actualment és considerant un dels sistemes de classificació més encertats.[7] Entre les diferents institucions que empren aquest sistema per a estudiar el potencial d'aprenentatge de les joguines hi trobem la Asociación de Investigación de la Industria del Juguete (AIJU) de l'estat espanyol.[8]

Aquest sistema divideix les joguines per la seva relació en les quatre grans famílies d'activitats lúdiques definides pel psicòleg suís Jean Piaget: els jocs d'Exercici, els jocs Simbòlics, els Jocs d'Armar (d'acoblar o de construcció) i els jocs de Regles, simples o complexes. L'acrònim ESAR respon a la inicial de cada una d'aquest gran tipus d'activitat.[7]

El criteri fonamental del sistema ESAR té en consideració les habilitats i competències que pot desenvolupar la persona mitjançant l'ús de la joguina. El sistema ESAR intenta determinar el tipus d'activitat lúdica que predomina sobre les altres a l'hora d'emprar la joguina.

  • Joguines d'Exercici: serveixen per a practicar determinades conductes mitjançant el moviment i l'ús d'objectes. Aquest tipus de joguets produeixen plaer per el sols fet de manipular-los i permeten obtenir efectes sensorials interessants i immediats (com per exemple el sonalls i calidoscopis). Aquestes joguines afavoreixen el desenvolupament de la psicomotricitat, orientar l'atenció visual i auditiva, etc.
  • Joguines Simbòliques: Permeten la representació mental de rols i objectes ficticis on la imitació dels adults o el «fer com si ...» ocupen un lloc predominant. En aquest grup s'inclouen els jocs de rol, les nines, personatges en miniatura, disfresses, titelles, etc.
  • Joguines d'Armar: d'interès creixent entre els 4 i 7 anys; en edats més avançades es plasmen en activitats de muntatge més complexos. La finalitat principal és la d'acoblar (armar) diferents elements per tal de construir diferents tipus d'objectes. Dins d'aquest grup s'inclouen els jocs infantils d'encaix, disposició i classificació, els puzles i trencaclosques, les manualitats, jocs de construcció i LEGO
  • Jocs de Regles
    • Joc de Regles Simples: a partir dels 4 anys el nen és capaç de seguir consignes i respectar unes regles senzilles, com esperar el seu torn, lo qual el capacita per participar en el joc col·lectiu. Dins d'aquest grup s'inclouen jocs d'atzar i de competència com el parxís, l'Oca, el dominó i altres jocs de taula i al mateix temps s'inclouen els esports (quant a activitats reglades). Els materials lúdics i esportius necessaris per practicar aquests jocs són classificats en aquest grup.
    • Joc de Regles Complexes: Característics del món adult. Comencen a despertar l'interès del nen al voltant dels 7 anys. Es caracteritzen per ser jocs i joguines que integren un gran ventall de competències cognitives i socials, i que es practiquen de forma col·lectiva. Impliquen regles abstractes i complexes d'aplicar, fet que fa que l'atzar perdi influencia en el desenvolupament del joc en favor del control i l'estratègia. Com a exemples hi troben el joc d'escacs, joc d'estratègia, joc de deducció, etc.

Joguet de col·lecció[modifica | modifica el codi]

Cotxe amb mecanisme de corda fet de llauna

La joguina de col·lecció és un objecte lúdic per a nens que per la seva antiguitat o raresa ha esdevingut article col·leccionable, o bé un objecte lúdic i/o decoratiu que ha estat fabricat especialment per al mercat adult. Aquests últims generalment representen personatges de ficció propis del cinema, el còmic o la televisió. El mercat de les joguines de col·lecció ha mostrat un augment creixent, especialment a partir de la comercialització d'articles d'importants franquícies com Star Wars, i amb l'èxit de les sèries de dibuixos animats japonesos (anime). Això s'ha vist realimentat per la cultura o moda "retro", pròpia dels joves i adults que per interès nostàlgic col·leccionen les línies de joguines de la seva infància. En els darrers temps han sorgit botigues especialitzades en la comercialització d'aquest tipus de joguines. per al mercat adult. Aquests últims generalment representen personatges de ficció propis del cinema, el còmic o la televisió.

Museus i Fires[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

Interior de l'edifici del museu de Joguets i Autòmats de Verdú.
  • Museu de Joguets i Autòmats de Verdú es va inaugurar l'any 2004, fruit de la iniciativa privada i de la col·lecció de Manel Mayoral. L'edifici que l'acull és una antiga casa pairal al número 23 de la Plaça Major. Està distribuït en tres plantes en una superfície de més de 2.000 metres quadrats. La col·lecció està formada per atraccions de fira, bicicletes, futbolins, joguines de llauna, cotxes de pedals, autòmats, teatrins, jocs, patinets, cartells ... L'exposició s'ofereix al visitant com un viatge fascinant a través dels records, les il·lusions i les vivències del col·leccionista. La memòria és, doncs, el subtil fil conductor d'aquest conjunt d'objectes, i ho és també del museu. Des de la seva inauguració, el Museu ha dut a terme exposicions temporals dedicades a companyies de teatre com Comediants, Tricicle i la Cubana, al futbol ja sis ceràmiques de l'artista Miquel Barceló. A la vegada, des del Museu es ofereix el lloguer de vint exposicions temporals per a tot tipus d'entitats culturals i centres d'oci. Es realitzen visites guiades pel Museu i per Verdú, disposa de tallers didàctics per a grups d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat, lloga el seu equipament per a realitzar reportatges fotogràfics i anuncis de televisió. També disposa d'una botiga de joguines i productes agroalimentaris del territori.
Museu del Joguet de Catalunya, a la Rambla de Figueres
  • Museu Valencià del Joguet instal·lat a la "Casa Gran" d'Ibi provisionalment. Aquest museu va ser inaugurat el 1990 i compta en la planta baixa amb una col·lecció d'objectes artístics dels segles XVII i XVIII donats per Aurora Pérez-Caballero Pérez germana de l'últim propietari de la casa. A la planta alta se situa el museu amb joguines donats pels germans Payá.
Vista de TheaterFigurenMuseum en Lübeck.
  • Museu de Titelles de Lübeck (Theater Figuren Museum Lübeck) és un museu privat, està una mica amagat en un carreró del nucli antic de Lübeck. El carreró es diu Kolk i és a prop del Holstentor (Porta Holsten) i per sota de la Petrikirche (Església de Sant Pere). Des de fa decennis Fritz Fey ha col·leccionat amb passió tot el que té importància en la història del teatre de titelles alemany i també mundial i l'ha exhibit en el seu museu que està integrat en un complex de cinc cases medievals de la típica arquitectura gòtica de maó. La col·lecció de Fritz Fey es pot comparar a les col·leccions corresponents de fama internacional del Münchner Stadtmuseum o del Dresdner Puppenmuseum. Conegut i apreciat també fora de Lübeck el museu contribueix a la diversitat cultural d'aquesta ciutat i dels seus museus. El museu compta amb el suport sobretot del consell municipal i de la Fundació Possehl. El museu exhibeix uns mil objectes de tres segles i de tres continents (Europa, Àfrica, Àsia), que demostren com els titellaires han provat sempre i per tot arreu el fet de posar un mirall davant de la seva societat per mitjà de titelles molt variats: titelles manejats a mà, dit, bastó o fils, ninots de ventriloquia, fantotxes de ombres xineses, titelles mecànics de tota classe i tècnica, titelles transformables. Totes aquestes espècies de titelles formen part del museu.
  • Museu de Cases de Nines (Puppenhausmuseum) de Basilea mostra més de 6.000 objectes ( ossets de peluix, nines, cases de nines i miniatures) que recreen diferents escenes. A més, el museu organitza amb regularitat exposicions temporals. Cal destacar la col·lecció de óssos de peluix, única a tot el món tant per quantitat com per qualitat.
  • Museu del Joguet de Dénia mostra de la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fins a 1960.
  • Museu del Joguet de Praga que es troba al castell de Praga.

Fires[modifica | modifica el codi]

Desenvolupament infantil[modifica | modifica el codi]

Els joguets, com el joc per si sol, tenen múltiples funcions tant en els humans com en els animals. Produeixen entreteniment alhora que compleixen un rol educatiu. Els joguets milloren el caràcter, la capacitat cognitiva i estimulen la creativitat. Ajuden en el desenvolupament d'activitats físiques i mentals que són necessàries per la vida futura.

Un dels joguets més simples, un conjunt de peces de fusta, també és un dels millors joguets per desenvolupar les funcions cerebrals. Andrew Witkin, director de màrqueting de Mega Brands digué a Investor's Business Daily que, "ajuden a desenvolupar la coordinació ulls-mà, les matemàtiques i les habilitats científiques i també deixen que els infants siguin creatius."[11] Altres joguets com les caniques i les pilotes fan el mateix servei pel desenvolupament infantil, permetent que es pensi i s'utilitzi el cos per aprendre les relacions especial, causa i efecte, i un ampli ventall d'habilitats com les mencionades pel senyor Witkin.

Un exemple dels diferents camins a través dels quals els joguets poden influenciar en el desenvolupament infantil són els materials plàstics com la plastilina, que s'utilitzen per crear figures. Aquest tipus de joguets tenen un impacte positiu en el desenvolupament físic, cognitiu, emocional i social del nens.[12]

Els joguets infantils sovint fan ús de sons distinctius, colors brillants i textures originals. Els infants comencen a reconèixer formes i colors a través del joc amb joguets. La repetició reforça la memòria. Joguets com la plastelina ajuden a que els infants es facin els seus prpis joguets.

Els joguets educatius per nens en edat escolar sovint són trencaclosques, tècniques de resolució de problemes o proposicions matemàtiques. Els joguets pensats per a adolescents o adults ja incorporen conceptes més avançats. No tots els joguets són adequats per totes les edats. Alguns jocs que es venen per edats específiques poden ser fins i tot contraproduents pel desenvolupament infantil en un altre rang d'edat.

Gènere[modifica | modifica el codi]

Un tanc de joguina amb control remot. Aquest tipus de joguets són generalment considerats només de nens, però algunes nenes també s'ho passen bé jugant-hi.

Alguns joguets, com les nines Barbie o els ninots soldats, sovint es perceben com a més acceptables per un gènere sexual que per l'altre. Segons els investigadors, nens de tan sols 18 mesos d'edat ja desenvolupen estereotips de gènere a l'hora de comprar o escollir un joguet.[13] És cert que hi ha una certa tendència biològica que fa que els nens optin per joguets més moguts o agressius i les nenes per joguets més calmats, detallistes i creatius. Tot i així, això només és una tendència general i els estereotips acaben influint la decisió que faria cada persona.

Jugar amb joguets esterotipats pel gènere contrari a vegades té conseqüències negatives dels pares o altres nens, que recrimnen tal acció o discriminen al company. Els últims anys, sobretot als països occidentals, hi ha hagut un augment en l'acceptació que els nois utilitzin joguets esterotipats per ser 'de nenes'. En canvi, generalment no s'accepta tant que les noies juguin amb joguets qualificats 'de nens'.[14]

Influència de la mercadotècnia[modifica | modifica el codi]

Baldufa tradicional

Des dels anys 60, als Estats Units i Europa, el màrqueting va començar a posar atenció en els nens com a consumidors, per l'accés que tenien als diners i per la influència que exercien sobre els seus pares.

En l'actualitat moltes pel·lícules, programes televisius, còmics, llibres i equips esportius inclouen joguines en les seves línies oficials de mercaderia.

Aquests consisteixen generalment en models en miniatura de personatges o objectes (vehicles, edificis, accessoris, etc.) Associats a les seves respectives temàtiques. De vegades es fa una distinció en els models basats en personatges antropomòrfic s entre les anomenades figures d'acció (destinats als nens) i les nines (enfocats a les nenes), independentment de si el model en qüestió representa un personatge femení o masculí.

Materials de les joguines[modifica | modifica el codi]

Les cultures originalment derivaven els materials de la natura per a l'elaboració de joguines senzills; des de les canyes, la fusta, les fulles de blat de moro i llavors, fins a les pedres, i vísceres dels animals.

En el desenvolupament de les joguines es va incorporar la tela i altres materials de simple procés, com ho són algunes tintes.

Posteriorment, van aparèixer les joguines metàl·lics, fets de llauna o llautó.

Actualment, els avenços en l'àrea química i de manufactura han permès l'elaboració de productes de materials sintètics, així com ho és en la injecció de plàstic per l'alta producció de figures, joguines complets o parcials, a més d'una gran diversitat d'objectes. Els estàndards moderns en la indústria requereixen, per raons preventives de salut, que els materials no siguin tòxics i que el disseny de joguines consideri la duresa dels materials, per tal de ser més segurs o menys perillosos, això últim és evident en joguets esponjosos i de tela fets per a infants.

Per exemple, la pilota, durant el transcurs del temps, ha estat creada del producte natural del cautxú, de l'estómac de la cabra, de combinacions de materials que inclouen el cuir, i també s'ha fabricat de plàstic i altres material és sintètics.

Normes de seguretat[modifica | modifica el codi]

Els joguets que contenen peces petites, com aquests trossos de Lego, en alguns països han d'alertar per llei que no són aptes per als més petits, ja que podrien ingerir les peces.

Molts països han aprovat normes de seguretat que limiten els tipus de joguets que es poden vendre. La majoria d'aquestes normes tracten d'evitar els perills potencials, com per exemple l'asfíxia o el risc d'incendis, que podrien causar lesions. Els nens, especialment els més petits, sovint duen els joguets a les seves boques, per tant, els materials utilitzats per fer una joguina es regulen per evitar la intoxicació. Els materials també estan regulats per prevenir els riscos d'incendi. Els nens encara no han après a jutjar el que és segur i el que és perillós, i els pares no sempre pensen en totes les situacions possibles, pel que aquestes advertències són importants.

També hi ha hagut problemes de seguretat de les joguines en relació amb la pintura amb plom. Algunes fàbriques de joguines, quan els projectes es tornen molt grans, subcontracten la producció a altres fàbriques menys conegudes, sovint en altres països. El 2007, hi hagué alguns joguets de la Xina que Estats Units va haver d'enviar de tornada. Els subcontractats no poden ser controlats de prop i, de vegades, utilitzen un mètode inadequat en la fabricació. El govern dels EUA, juntament amb les multinacionals que venen joguines, ara exigeixen a les empreses que portin els seus productes a proves abans d'arribar a les prestatgeries.[15]

Indústria[modifica | modifica el codi]

Algunes de les empreses i marques destacades:

  • Payá Hermanos, SA fundada a Ibi, Foia de Castalla (Alcoià) el 1905 pels germans Payà que pertanyien a una família de llauners, el 1984 l'empresa es va transformar en cooperativa (Payá SCVL), actualment està especialitzada en reproduccions de joguets de llauna de la seva primera època destinada al mercat del col·leccionisme.[16]
  • Rico SA fundada el 1910 a Ibi per antics empleats de Payà.[16]
  • Juguetes y estuches (JYESA) fundada el 1925 a Ibi també per ex-operaris de Payà.[17]
  • Jecsan dedicada a la fabricació de figueres de diferents temes, en particular del circ.[18]
  • Reamsa (Resinas Artificiales Moldeadas SA) va ser fundada el 1952 a Barcelona dedicada a la fabricació de figueres de soldats de 7 cm que primer eren de goma, fins al 1955, i després de polietilè.[19]
  • Comansi
  • Geyper fundada a finals dels 50 al País Valencià, va fer suspensió de pagaments el 1987; Bizak va tornar a fabricar els "Juegos Reunidos"[20] i els "Geyperman"[21] l'any 2001.
  • Sanchis
  • González Y Cía
  • Jefe (Juguetes Saludes)
  • Congost
  • Airgam un dels seus èxits és la série d'airgam boys.
  • Famosa (Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil Sociedad Anónima) és una empresa valenciana de nines situada al poble d'Onil, Foia de Castalla (Alcoià). El 1970 es va associar amb Playmobil per crear Famobil.
  • Exin (Exclusivas Industriales Sociedad Anónima) fundada a Barcelona el 1951, les seves marques més famoses són: Madelman, Cinexin, Exin Castillos, Tente, Scalextric, Meccano...
  • Lego és una empresa de joguines danesa reconeguda principalment pels seus blocs de plàstic interconnectables. El nom Lego fou adoptat per la companyia l'any 1934, que prové del danès "leg godt", que vol dir "juga bé". Fins al 1949, Lego es dedicà exclusivament a fabricar joguines de fusta.
  • Scalextric és el slot més popular, són models en miniatura de cotxes de tracció elèctrica per a curses sobre pistes amb una ranura que fa de guia i de presa de corrent.
  • Madelman va ser un nino d'acció articulat fabricat entre els anys 1968 i 1983 per Indústries Plàstiques Madel.
  • Ibertren
  • Meccano és un joc de construcció, consistent en peces de diverses mides, forma i color construïdes en metall amb files de forats per a subjectar-se a altres peces per mitjà de cargols. Segons el model pot contenir motors elèctrics, rodes, politges, etc.
  • Cine Nic fabricat pels germans Nicolau a Barcelona als anys 30.[22]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Joguina, fonèticament ʒuɣínə en el català oriental i Menorca; ʤuɣína, ʤoɣína, ʧuɣína a València. Joguet, ʒuɣέt al Rosselló, ʤoɣét a Província de Castelló, Alacant, i ʧoɣét a València. Jugueta, ʒuɣə́tə (balear). N'hi ha d'altres variants, com per exemple juqueta, a Ciutadella de Menorca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A. M. Alcover i F. de B. Moll. «joguina, joguet, jugueta» (en català). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Editorial Moll. [Consulta: 17 de febrer de 2011].
  2. MrDonn.org - Daily Life in Ancient India, including the mysterious Indus Valley Civilization
  3. Maspero, Gaston Camille Charles. Project Gutenberg. Manual of Egyptian Archaeology and Guide to the Study of Antiquities in Egypt (en anglès). 
  4. Powell, Barry B. Prentice Hall. Classical Myth; Third Edition (en anglès), 2001, p. 33–34. ISBN 0-13-088442-1. 
  5. Oliver, Valerie. «History Of The Yo-Yo» (en anglès). Spintastics Skill Toys, Inc., 1996. [Consulta: 2006-10-30].
  6. Van Patten, Denise. «A Brief History of Talking Dolls- -From Bebe Phonographe to Amazing Amanda» (en anglès). About.com. [Consulta: 2006-10-30].
  7. 7,0 7,1 Alfonso García, Josué Llull. El juego infantil y su metodología. Editex, Maig 2009, p. 116–. ISBN 978-84-9771-303-0 [Consulta: 28 Febrer de 2012]. 
  8. Guia 2011 de Jocs i joguines de AIJU
  9. La Fira del Joguet Antic de Dénia reunix a 32 expositors (Vilaweb)
  10. Socpetit.cat
  11. Tsuruoka, Doug. «Toys: Not All Fun And Games» (en anglès). Investor's Business Daily, 5 de gener del 2007. [Consulta: 8 de gener del 2007].
  12. Ucci, Mary. «Playdough: 50 Years' Old, And Still Gooey, Fun, And Educational». Child Health Alert, Abril 2006. [Consulta: 17 de febrer del 2007]. (El text sencer en la versió en línia només es pot llegir després de registrar-se)
  13. Caldera, Yvonne M.; Aletha C. Huston, Marion O'Brien. «Social Interactions and Play Patterns of Parents and Toddlers with Feminine, Masculine, and Neutral Toys» p. 70–76. Child Development, Febrer del 1989. [Consulta: 25 d'octubre del 2006].
  14. Toys for Girls and Boys - The Canadian Toy Testing Council
  15. «Why Lead in Toy Paint? It’s Cheaper - New York Times».
  16. 16,0 16,1 juguetes-antiguos.es
  17. Els orígens de la indústria joguetera a Ibi
  18. Muñequitos de goma
  19. Los juguetes de nuestra infancia
  20. Juegos Reunidos Geyper
  21. «Muere Antonio Pérez Sánchez, fundador de los Juguetes Geyper» (en castellà). La vanguardia, 27/2/2012. [Consulta: 28/2/2012].
  22. Juguets antics d'Ibi.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joguina