Sant Lluís

Sant Lluís

(En detall)
Localització
Municipi de Menorca
Estat • Autonomia • Província • Consell insular	Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Menorca
Gentilici	Santlluisser, santlluissera
Llengua pròpia	Català
Superfície	34,63 km²
Altitud	60 msnm
Població (2011)   • Densitat	7.377 hab. 213,02 hab/km²
Coordenades	39° 50′ 58.15″ N, 4° 15′ 29.60″ E
Organització Entitats de població • Batlessa:	14 Cristóbal Coll Alcina (PP; 2011)
Patró/Patrons	Sant Lluís

Sant Lluís és una població i municipi de Menorca. La població es diferencia de la resta de poblacions menorquines en què va estar fundada pels francesos, durant la seva breu dominació de l'illa, al segle XVIII.

Entitat de població	Habitants (2006)
Alcalfar	130
Algar, s'	356
Biniancolla	83
Binibèquer Nou	369
Binibèquer Vell	281
Binissafúller-Platja	169
Binissafúller Roters	104
Cap d'en Font	114
Pou Nou-Consell	265
Punta Prima	316
Sant Lluís	3.133
Son Remei-Son Ganxo	187
Torret	204
Ullastrar, s'	154
Font: IBESTAT

Nuclis tradicionals:

• Es Consell
• Es Pou Nou
• Torret
• S'Ullastrar

Nuclis nous:

• Alcalfar
• S'Algar
• Biniancolla
• Biniancollet
• Binibèquer Nou
• Binibèquer Vell
• Binissafúller
• Cap d'en Font
• Punta Prima
• Sa Sivina de Baix
• Son Ganxo
• Son Remei
• Torret de Baix

Etimologia

Lluís XV de França

El nom de la població es va posar en honor del rei Lluís XV de França, que regnava a l'època de la seva fundació.

Història

Durant la seva breu dominació francesa de l'illa de Menorca, de 1756 a 1763, el comte de Lannion, governador de Menorca, va ordenar la construcció de la petita població de Sant Lluís, per a agrupar la població dispersa dels llogarrets d'aquesta zona, tal com havien demanat els habitants de la zona. Això es va començar a fer en octubre de 1762 i entorn a una esglèsia, l'esglèsia de Sant Lluís, iniciada el 1761 i dedicada al rei de França Lluís IX. L'intendent Antoine de Causan dibuixà el planòl del futur poble, amb un traçat ortogonal propi de la época a França, i incloent ja els noms dels carrers, que encara es conserven. Els francesos no pogueren veure conclüida la seva obra per que en 1763 tingueren que entregar l'illa als britànics, en virtut del Tractat de París.

Desde la seva creació fins el 7 de juny de 1904, Sant Lluís va romandre sota l'administració de Maó, a excepció dels tres periodes constitucionals en el segle XIX. Aquest dia, sota el domini del rei espanyol Alfons XIII, la Diputació Provincial acordà separar el poble de Sant Lluís i els seus caserius del municipi de la capital. Dos mesos després es va construir l'ajuntament de Sant Lluís i Pedro Tudurí va ser escollit el primer alcalde del nou municipi.

Envoltant la població, encara es troben alguns dels antics llogarrets, avui convertits en zona residencial, que mantenen la seva singularitat arquitectònica.

Cultura

Mercat de carrer a Sant Lluís

Preparant el pregó de les festes

Les manifestacions artístiques es donen cita durant els messos de juliol i agost, amb nombroses activitats que inclouen concerts, exposicions, teatre, etc. Al poble de Sant Lluís es realitza un mercat de compra i venda d'obres d'art anomenat Mercat d'Art, que posa a mans de tots els interessats, per un preu assequible, ceràmiques i pintures dels artistes locals. La tradició musical apareix reflectida amb el Deixem lo dol, càntic alegre de la Resurrecció del Senyor, que un grup format per veïns del mateix poble interpreta el Diumenge de Pasqua a diversos escenaris. Sant LLuís compta amb una banda de tambors i cornetes, un grup de majorets, una coral, una escola de ball popular, un grup de giganters i una publicació peròdica local: la revista S'Auba.

Joc de bolla

El joc de la bolla és un joc semblant al de la petanca, si bé presenta certes característiques i unes regles de joc que li confereixen una personalitat pròpia. Era un joc molt estès a tota l'illa de Menorca però actualment la seva pràctica es restringeix exclusivament a la pista de joc o jugadero del CCD Sant Lluís.

Festes de Sant Lluís

Les festes majors de Sant Lluís són les festes patronals del poble de Sant Lluís, d'origen religiós i dedicades al sant patró Sant Lluís IX. Se celebren dia 25 d'agost, encara que si aquesta data cau en dia feiner es traslladen al cap de setmana següent. El programa festiu abasta les setmanes anterior i posterior a la festivitat, amb la celebració de nombrosos actes esportius i culturals. Tanmateix, com a tota festa major menorquina, els actes festius de major rellevància són els que protagonitzen el cavall i el genet: cavalcada, jaleo, missa de caixers (genets), etc. Com les altres festes majors de l'illa hi ha també una obertura oficial amb la lectura del pregó, i un final amb desfilada de carrosses i focs artificials, a més de música i ball al carrer. Durant les festes hom menja les pastisseries típiques, que inclouen formatjades, robiols, coca bamba, pastissets, etc. i hom beu pomada.

Turisme

Vegeu també: Llista de monuments de Sant Lluís

Carrer de Sant Lluís. Al fons, el Molí de Dalt

Cala Rafalet

El poblet de Sant Lluís està format per carrers estrets virejats de cases blanques de dos pisos, com els altres pobles típics menorquins d'arquitectura tradicional. D'entre aquests edificis, destaquen l'església parroquial de Sant Lluís i, devant aquesta, l'ajuntament, així com algunes construccions d'estil afrancesat i els molins de vent. El molí més representatiu és el molí de Dalt, també conegut com a Molí de Sant Lluís, un molí blanc i blau reconvertit en museu etnològic, amb les seves aspes completes i la maquinària reconstruida amb peces originals.

El litoral de Sant Lluís està dedicat al turisme, i s'hi alternen platges amb modernes urbanitzacions, com Alcalfar, S'Algar, Binibeca, Binissafúller o Punta Prima, a l'extrem sudest de l'illa i on s'hi pot visitar la torre de defensa costanera de Punta Prima. La torre de Binifadet és una altra torre de fensiva a la costa d'aquest municipi, on també es pot visitar el Torret de Baix i Son Ganxo. Algunes cales a destacar són la Cala de Biniancolla, la Cala de Binibèquer i la Cala de Binisafúller.

Els aficionats a l'arqueologia poden visitar el poblat talaiòtic de Binisafullet Nou, habitat desde l'any 1500 aC fins el segle II aC i descobert l'any 1988; la Cova des Trull, convertida en trull en els temps prehistòrics per a l'elaboració de l'oli i ubicada a la Cala Rafalet; Biniparratx, amb onze coves excavades als acantilats, com a necròpolis, els segles VI i V aC; Binissafúller, amb altra necròpolis prehistòrica, formada quinze coves artificials, i una de les quals disposa d'un explèndid pilar central amb un ninxòl vertical centrat; i el poblat de Biniparratx Petit, que es caracteritza per un gran talaiot i varies construccions.

Vegeu també

• Aeroport de Menorca

Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament
• Receptes tradicionals de sant Lluís Ajuntament de Sant Lluís
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística