Es Migjorn Gran
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Menorca | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Menorca |
||
| Gentilici | Migjorner, migjornera | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 31,44 km² | ||
| Altitud | 115 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.526 hab. 48,54 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Entitats de població • Batle: |
2 Pere Moll Triay (PSOE; 2011) |
||
| Patró/Patrons | Sant Cristòfol | ||
Es Migjorn Gran, o el Migjorn Gran, és una població i municipi centro-meridional de Menorca. La paraula «migjorn» indica un punt cardinal però, a Menorca, també designa el conjunt de terres de l'illa que aboquen aigües a la seva costa meridional, des de Sant Climent al sud de Ciutadella.
Nuclis nous: Sant Tomàs
Taula de continguts |
[modifica] Història
El poble es formà durant la segona dominació britànica a partir de la capella de Sant Cristòfol, dins el lloc de Binicodrellet, que l'any 1769 edificà Cristòfol Barber i Ametller, en honor al seu sant patró. Fins l'any 1988 encara el poble s'anomenava oficialment com l'església (San Cristobal). No fou fins el 1989 quan el poble adquirí el rang de municipi en segregar-se des Mercadal.
[modifica] Economia
Les platges i cales del municipi des Migjorn Gran ocupen uns 2.250 metres quadrats, dels quals 900 pertanyen a la platja de sant Tomàs. Les activitats econòmiques predominants des Migjorn Gran són el turisme i la construcció, encara que també es troben en actiu algunes explotacions agràries. L'activitat turística, que suposa més del 50% del PIB de Menorca, té lloc entre els mesos d'abril i octubre.
[modifica] Turisme
- Vegeu també: Llista de monuments des Migjorn Gran
Es Migjorn és un poble tradicional menorquí, de carrers tranquils i cases blanques amb les finestres de fusta pintada de verd. Des del poble des Migjorn hom pot accedir a les platges de Binigaus, Sant Adeodat i Sant Tomàs. Al barranc de Binigaus està la impressionant Cova des Coloms. D'altra banda, el terme municipal des Migjorn Gran ha mantingut un gran nombre de restes arqueològiques del neolític, com la Sala Hipòstila de Binigaus Nou (popularment, el Galliner de Madona), els Talaiots de Binicodrell, el jaciment arqueològic de Santa Mònica, Sa Cova des Coloms (popularment, Sa Catedral) i especialment el poblat de Sant Agustí Vell.
[modifica] Cultura popular
Una de les llegendes més famoses d'Es Migjorn Gran és la de "Sa dona de penya marbre qui seu".[2] Diu la llegenda que era una geganta enamorada d'un gegant de la tribu enemiga. Quan els pares d'ell l'hi donaren mort tirant-lo des d'un barranc, el dolor la convertí en pedra. Abans de ser destruïda per un raig, la pedra semblava realment una dama asseguda. I asseguren que a les nits de vent sortien d'ella uns sons, semblants a laments.
[modifica] Festes
- Sant Cristòfol des sant: és la festa litúrgia del patró del poble que se celebra el 10 de juliol. El matí se celebra una eucaristia solemne i després al capvespre, es fa una processó del sant pels carrers del poble i, un cop acabada, es beneeixen els vehicles davant l'església parroquial, ja que Sant Cristòfol és advocat dels conductors. La festa acaba amb degustació de pastissets i gin al carrer que porta el nom del sant.
- Sant Cristòfol de ses corregudes: és la festa popular i major del poble. Es celebra l'últim cap de setmana de juliol o primer d'agost. Segueix l'estructura de la festa pròpia de Menorca, amb els cavalls i la música. Un total de 25 caixers i cavallers participen a la Qualcada, assistint als oficis religiosos de Completes (dissabte) i Missa de caixers (diumenge), els caragols pel poble i l'acte més popular i multitudinari, el Jaleo, el qual es composa de tres voltes, amb l'afegit de les canyes el diumenge. La junta de caixers la composen el Caixer batlle, el batlle o un representant de l'Ajuntament, el Caixer capellà, el rector o un altre prevere, el Caixer fadrí, el Caixer Casat i el fabioler. El dilluns de festes es recrea una paròdia de la festa protocol·lària substituint els cavalls per ases.
[modifica] Migjorners il·lustres
- Francesc Camps, metge del poble, arqueòleg i amb gran dedicació al folklore. A ell es deu la conservació de la major part de llegendes, tradicions i cants populars. Una de les principals obres de Camps i Mercadal és el "Folklore de la pagesia" que efectivament fa un recull de tota la cultura popular menorquina, que havia passat de pares a fills de generació en generació.
- Joan Riudavets fou qui durant un període de temps va ser l'home més longeu del món. Va morir el mes de març de l'any 2004, a l'edat de 114 anys. El seu germà, Pere Riudavets Mercadal, també va aconseguir arribar a l'edat de 106 anys, essent l'avi de Menorca. Va morir el 31 d'agost de 2006.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Sabrafín, Gabriel. Leyendas y cuentos casi olvidados de las Islas Baleares (en castellà). J.J. de Olañeta, 1996. ISBN 8476515901.
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||||||
