Gegant (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Gegant (folklore)».
Representació moderna d'un gegant mitológic

El gegant és un monstre que apareix a gairebé totes les cultures. És antropomorf, però molt més alt i fort que un ésser humà normal i corrent.


Robert Wadlow va ser l'home més alt de la història mèdica mai detectat amb evidents probes. El també conegut com a The Alton Giant (en anglès, el gegant d'Alton) va arribar a mesurar 272 cm amb un pes de 220 kg poc temps abans de la seva mort. De fet, Wadlow no va parar de créixer fins morir a l'edat adulta de 22 anys, degut a un tumor a la glàndula pituïtària.

Els gegants a la mitologia grega [modifica]

A la mitologia grega els gegants són uns éssers nascuts de la sang d'Urà. Eren uns éssers de grans dimensions armats amb llustroses armadures i poderoses maces. Tenien llarga cabellera, una barba prominent, cos de serp i una força monstruosa. El seu poder era tal que van gosar enfrontar-se als deus en la batalla coneguda com a gigantomàquia.

La seva creació es remunta a la batalla pel poder entre Urà i Cronos. Quan aquest darrer tallà el membre viril del seu oponent, de la sang que brotà en nasqueren les fúries, les nimfes Melisees i els gegants.

Encara que eren d'origen diví, als gegants se'ls podia matar a condició que ho fessin alhora un déu i un mortal. Així, en la batalla entre déus i gegants, Heracles fou el mortal que col·laborà amb els déus per eliminar-los. A les seves mans moriren, entre d'altres, Alcioneu, cap dels gegants, Porfirió, Efialtes, Eurito, Clito, Mimante, Pelante, Encèlad, Polibotes, Hipòlit, Gratió, Agrio i Toante. A l'Odissea apareix el cíclop, gegant d'un sol ull que fou vençut per Ulisses. Aquesta història apareix amb variants a narracions d'altres cultures.

Altres mitologies [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegant (mitologia)