Rotllà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rastres d'en Rotllà per Catalunya
Manuscrit de la Chanson de Roland.

A la mitologia catalana, en Rotllà o Rotlà fou un gran gegant que lluità a favor dels catalans i contra els sarraïns. Això es devia al concepte de l'època, en què, a l'Europa occidental, els cristians encarnaven el bé damunt la terra i els musulmans el mal.

Encara que en les seves històries hi tingui poca relació, queda força clar que és una deformació mitològica del protagonista de la Chanson de Roland, nebot de Carlemany, conegut també com a Rotllan o Rotlan.

Es deia que havia nascut amb bona estrella i que per tant no hi havia cap arma que fos capaç de matar-lo, cosa que el feia molt més arrauxat del que li hauria pertocat per la seva força prodigiosa, de la qual en queden restes a ambdós vessants dels Pirineus.

Anava molt ben armat amb una gran espasa, anomenada Durandal (o Durendal), una roca enorme per esclafar els sarraïns, una vara de ferro de més de dues canes de llargària i una maça també de ferro que pesava tot un seguit de quintars. Amb un cop de l'espasa Durandal va obrir la Bretxa de Rotllà, entre la vall de Gavarnia i la vall d'Ordesa, al Pirineu Central.

Muntava un cavall enorme amb un sol ull, que hi ha qui relaciona amb un olifant d'una banya (així se'n deia de l'elefant en català antic, animal que, com que no es coneixia bé, se'l considerava un ésser meravellós arran del sol "ull" que té la seva calavera, o lloc on s'allotja la trompa). De fet, s'explica que tenia un corn d'olifant que quan el feia sonar se sentia des de Tolosa fins a Saragossa.

Al peu d'un cingle que va travessar d'una sola passa, a Sureda vora el Vallespir, hi ha el que és conegut com la Petja de Rotllà.

Tan gros era el seu cavall que un dia va començar a burxar una roca d'Arles fins que hi va fer un sot tan profund que s'hi podia recollir l'aigua i beure-hi: és el que ara es coneix com l'Abeurador del Cavall de Rotllà.

A la vall d'Àneu es pot veure una setena part del seu mall, quan el va tirar per esclafar els moros i hi provocà una gran mortaldat. Tota la resta va quedar enfonsat sota terra.

A la plaça de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) hi ha la Vara de Rotllà. La va llençar un dia a quilòmetres de distància, passant per sobre de muntanyes, quan es pensava que ja no la tornaria a necessitar mai més per lluitar contra els sarraïns.

Una vegada es va enamorar bojament d'una donzella, però quan va saber que la noia havia entregat el seu cor a un moro s'enrabià tant que l'encalçà a cops de pedra, rocs que es conserven avui en dia com les anomenades Roques de Rotllà davant de la badia de Cadaqués o del cap Norfeu, entre altres indrets de la costa catalana. La correguda va arribar fins ben al sud del País Valencià, on, a Benidorm, d'un cop de la seua espasa va etzibar tal estassada al Puig Campana que hi va fer un forat al cim i va originar el que avui es coneix com la Coltellada de Rotlan i aquest tros va formar l'Illa de Benidorm.

Els Pirineus són plens de megàlits anomenats palets de Rotllà o pedres de Rotllà. Els anava tirant per esbargir-se.

Al final va morir. No podia fer-ho a causa de cap arma, ja que havia nascut amb bona estrella, però un moro tan gros i cepat com ell va aconseguir escanyar-lo fins a la mort a Roncesvalls. El seu cavall el va portar carregat a sobre fins a Catalunya i fou enterrat a la vall del Tec, en el que avui es coneix com la Caixa de Rotllà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rotllà Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que ressorgeix a cada revolt", El Temps, núms. 1.157-1.158-1.159 de l'agost del 2006.