Ceret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ceret
Céret
Escut de Ceret
(En detall)
Localització

Localització del Vallespir respecte dels Pirineus Orientals Localització de Ceret respecte del Vallespir


Municipi de la comarca del Vallespir
Pont del Diable i poble de Ceret
Pont del Diable i poble de Ceret
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret (capital)
Ceret
Gentilici Ceretà, ceretana
Superfície 37,86 km²
Altitud 154 msnm
(màx.:1.440 mín.:107)
Població (2009[1])
  • Densitat
7.675 hab.
202,72 hab/km²
Coordenades 42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.48917, 2.75222(i) 42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.48917, 2.75222
Codi INSEE 66049
Agermanament Banyoles (Pla de l'Estany)
Web

Ceret (nom oficial francès, Céret) és la vila i municipi capital del Vallespir, a la Catalunya Nord. El seu terme està en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d'alt.

Administrativament, és el cap de la sots-prefectura de Ceret, al departament dels Pirineus Orientals, dins la regió del Llenguadoc-Rosselló, a França.

La ciutat és coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s'hi establí Manolo Hugué, amic de Pablo Picasso, el qual hi va estar el 1911, i més tard s'hi va unir Georges Braque, i el poeta Max Jacob. Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. Pel mateix temps també varen estar a la vila Juan Gris i Auguste Herbin.[2] El 1919 els lituans Chaïm Soutine i Pinchus Krémegne, expressionistes, i el cubista André Masson. Més tard, Marc Chagall, Raoul Dufy, Albert Marquet i Jean Cocteau. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Céret, i va donar al museu més obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tàpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llenç de Picasso del període blau (el Retrat de Corina Pere Romeu).

Els ceretans tenen el sobrenom de els “sac-i-corda”. A més a Ceret se la coneix popularment com a la capital de la cirera.

Taula de continguts

[modifica] Llocs d'interès

Com a llocs d'interès destaquen la Font Freda, l'ermita de Sant Ferriol, el Museu d'Art Modern i Casa del Patrimoni Françoise Claustre, el pont vell (o pont del Diable) i el nou, el convent dels Caputxins, les portes de França i d'Espanya, dos castells (el de la plaça i el Castellàs, dalt del turó) i l'església de Sant Pere.

[modifica] Alcaldes

Alcalde Període
Jean Maler 1943 - 1944
Jacques Souquet 1944 - 1945
Gaston Cardonne 1945 - 1947
Henri Guitard 1947 - 1963
Marcel Parayre 1963 - 1964
Michel Sageloly 1964 - 1983
Henri Sicre 1983 - 1995
Michel Sageloly (fill) 1995 - 1996
Henri Sicre 1996 - 2001
Alain Torrent 2001-

[modifica] Galeria

[modifica] Referències

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Masanés, Cristina. «El Gran Cafè de Ceret. Composició Cubista». Sàpiens [Barcelona], núm. 65 (març 2008), p. 57. ISSN 1695-2014.

[modifica] Vegeu també

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ceret
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües