Ceret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ceret
Céret
Escut de Ceret
(En detall)
Localització

Localització del Vallespir respecte dels Pirineus Orientals Localització de Ceret respecte del Vallespir


Municipi de la comarca del Vallespir
Pont del Diable i poble de Ceret
Pont del Diable i poble de Ceret
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret (capital)
Ceret
Gentilici Ceretà, ceretana
Superfície 37,86 km²
Altitud 154 msnm
(màx.:1.440 mín.:107)
Població (2009[1])
  • Densitat
7.675 hab.
202,72 hab/km²
Coordenades 42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.48917°N,2.75222°E / 42.48917; 2.75222Coord.: 42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.48917°N,2.75222°E / 42.48917; 2.75222
Dirigents:
• Batlle:

Alain Torrent
Codi INSEE 66049
Agermanament Banyoles (Pla de l'Estany)
Web

Ceret (nom oficial francès, Céret) és la vila i capital del Vallespir, a la Catalunya Nord. El seu terme està en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d'alt.

Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, cap de la sots-prefectura de Ceret.

La ciutat és coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s'hi establí Manolo Hugué, amic de Pablo Picasso, el qual hi va estar el 1911, i més tard s'hi va unir Georges Braque, i el poeta Max Jacob. Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. Pel mateix temps també varen estar a la vila Juan Gris i Auguste Herbin.[2] El 1919 els lituans Chaïm Soutine i Pinchus Krémegne, expressionistes, i el cubista André Masson. Més tard, Marc Chagall, Raoul Dufy, Albert Marquet i Jean Cocteau. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Céret, i va donar al museu més obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tàpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llenç de Picasso del període blau (el Retrat de Corina Pere Romeu).

Els ceretans tenen el sobrenom de "els sac-i-corda". A més a Ceret se la coneix popularment com a la capital de la cirera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ceret
Mapa de la comuna de Ceret

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra Gran fou escenari de combats entre francesos i espanyols.[3]

Palol va ser fusionat el 1823 amb Ceret.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Alain Torrent (2013)
Alcalde Període
Jean Maler 1943 - 1944
Jacques Souquet 1944 - 1945
Gaston Cardonne 1945 - 1947
Henri Guitard 1947 - 1963
Marcel Parayre 1963 - 1964
Michel Sageloly 1964 - 1983
Henri Sicre 1983 - 1995
Michel Sageloly (fill) 1995 - 1996
Henri Sicre 1996 - 2001
Alain Torrent 2001-

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Actualment, Ceret està agermanada amb 3 ciutats:

Demografia[modifica | modifica el codi]

1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2010
5148 5091 5421 5438 5987 6798 7285 7291 7568 7629
Població 1962-2008

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Com a llocs d'interès destaquen la Font Freda, l'ermita de Sant Ferriol, el Museu d'Art Modern, el Museu d'Instruments de Ceret i Casa del Patrimoni Françoise Claustre, el pont vell (o pont del Diable) i el nou, sobre el Tec; el convent dels Caputxins, les portes de França i d'Espanya, dos castells (el de la plaça i el Castellàs, dalt del turó) i l'església de Sant Pere.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceret Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Masanés, Cristina. «El Gran Cafè de Ceret. Composició Cubista». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  3. Sinsoilliez, Robert. Étienne-François-Louis-Honoré Le Tourneur: le Normand qui a gouverné la France (en francès). Editions Charles Corlet, 2002, p. 69. ISBN 2847060227.