Guerra Gran
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El govern espanyol va declarar la guerra contra la França revolucionària el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França.
[edita] L'atac espanyol
L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades[1] d'el Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret), després de derrotar l'exèrcit francès a la batalla de Ceret[2] el 20 d'abril de 1793, però la progresió per la presa de Perpinyà s'atura quan els espayols son aturats dos cops a prop de la ciutat, a la Batalla del Mas del Comte el 17 de juliol, i a la batalla de Parestortes[3], de manera que els espanyols es retiren a posicions més segures acampant a Pontellà, mentre es reben 5.000 homes de reforç portuguesos, i els espanyols participen en el Setge de Toló a partir de finals d'agost, amb un estol dirigit per l'almirall Juan de Lángara i tropes de terra que surten de Roses.
[edita] El contraatac francès
Amb els reforços enviats pel comte d'Osuna i Luis Firmin de Carvajal, el Comte de La Unión, les tropes portugueses i de l'estol britànic que operava a les costes mediterrànies, els espanyols vencen la batalla de Trullars el 22 de setembre de 1793 quan els francesos ataquen les seves posicions, tot i que després va haver de retirar-se a el Voló per manca de prou reforços, havent ocupant el Rosselló entre l'abril i el setembre de 1793, mentre els francesos ocupaven breument la Baixa Cerdanya i feien un primer intent d'envair l'Empordà.
Ricardos va a Madrid a demanar més suport a Manuel Godoy per la campanya, deixant el comandament a Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas, però Ricardos acaba morint de malaltia, mentre el general francès Jacques François Dugommier recapturava el terreny el maig de 1794 després de vèncer l'1 de maig a la batalla d'el Voló, i ocupant Portvendres, on el general de la Unión contava amb 400 nobles francesos de la Legió Panetier, i mentre que el 25 de juliol el general Jacques Léonard Muller dirigeix les tropes franceses que entren al País Basc ocupant Pasaia, Hondarribia i Sant Sebastià (on mor Dugommier) a l'espera de l'ordre d'entrada a Catalunya.
[edita] Entrada al Principat
Els francesos entren finalment a Catalunya per Sant Llorenç de la Muga, on es produeixen diversos combats, fins que es derroten les posicions espanyoles del 17 al 20 de novembre de 1794 en la Batalla del Roure, en la que moren els generals Dugommier i el Comte de la Unión, i els espanyols es desmoralitzen i fugen, capturant els francesos del general Dominique Catherine de Pérignon la ciutat de Figueres el 28 de novembre.
Al Principat es va organitzar una defensa d'uns 20.000 soldats, miquelets i sometents al càrrec de José de Urrutia que va contenir el front, que es va estabilitzar a l'Empordà mentre continuava la defensa del Setge de Roses fins la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i evacuació via marítima després d'uns mesos de setge.
[edita] Nova ofensiva espanyola
Les tropes espanyoles a Catalunya van iniciar una nova ofensiva, derrotant les tropes de Perignon a la batalla de Pontós el 11 de juny, i del 25 al 27 de juliol les tropes comandades pel general Gregorio Garcia de la Cuesta van atacar la Baixa Cerdanya, fent capitular les guarnicions de Puigcerdà i Bellver de Cerdanya[4], mentre que al front basc els francesos entraven a Bilbao i Vitòria[5], quan es va signar la pau de Basilea, que va acabar amb la guerra el 1795.
El 1796 es signa l'aliança de la monarquia espanyola amb la República Francesa contra el Regne Unit
