Guerra Gran
.svg){kind=small}
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
La Convenció Nacional va considerar que hi havia un clima adient a Catalunya i el País Basc, que havia esclatat amb els rebomboris del pa,[1] que facilitarien el seu objectiu d'eliminar els Borbons i alliberar Espanya del vell ordre, i que havien de trobar prou suport en aquestos territoris, de manera que el 7 de març de 1793, un cop ja havia trencat relacions amb les Províncies Unides i el Regne de la Gran Bretanya[2] va declarar la guerra a Espanya, i el dia 23 el govern de Manuel Godoy ho va fer a la Convenció en resposta a l'execució de Lluís XVI de França, alhora que es decretava l'allistament voluntari.[3]
L'atac espanyol [modifica]
Aprofitant que els exèrcits republicans combatien al nord i nordest contra britànics, neerlandesos, austríacs i prussians, l'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos va envair el Vallespir per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades[4] d'el Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret), després de derrotar l'exèrcit francès a la batalla de Ceret[5] el 20 d'abril de 1793.
La progresió cap a Perpinyà quedà interrompuda quan els espanyols foren aturats dos cops a prop de la ciutat, a la Batalla del Mas del Comte el 17 de juliol, i a la batalla de Parestortes,[6] de manera que els espanyols es retiraren a posicions més segures acampant a Pontellà, mentre es reben 5.000 homes de reforç portuguesos. Entretant, els espanyols participen en el Setge de Toló a partir de finals d'agost, amb un estol dirigit per l'almirall Juan de Lángara i tropes de terra que surten de Roses.
El contraatac francès [modifica]
Amb els reforços enviats pel comte d'Osuna i el Comte de La Unión, les tropes portugueses i l'estol britànic que operava a les costes mediterrànies, els espanyols venceren a la batalla de Trullars el 22 de setembre de 1793 quan els francesos atacaren les seves posicions, tot i que després va haver de retirar-se a el Voló per manca de prou reforços, havent ocupat el Rosselló entre l'abril i el setembre de 1793, mentre els francesos ocupaven breument la Baixa Cerdanya i feien un primer intent d'envair l'Empordà.
Ricardos anà a Madrid a demanar més suport a Manuel Godoy per a la campanya, deixant el comandament a Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas, però Ricardos acabà morint de pneumònia[7], mentre el general francès Jacques François Dugommier recapturava el terreny el maig de 1794 després de vèncer l'1 de maig a la batalla d'el Voló, i ocupant Portvendres, on el general Comte de la Unión disposava de 400 nobles francesos de la Legió Panetier.
Per altra banda, el 25 de juliol el general Jacques Léonard Muller dirigí les tropes franceses que entraren al País Basc i hi ocuparen Pasaia, Hondarribia i Sant Sebastià a l'espera de l'ordre d'entrada a Catalunya.
Entrada al Principat [modifica]
Els francesos entren finalment a l'Empordà per Sant Llorenç de la Muga, on després de diferents combats, les tropes espanyoles foren vençudes a la Batalla del Roure (17 al 20 de novembre de 1794) on moriren els generals Dugommier i el Comte de la Unión; els espanyols es desmoralitzaren i fugiren; el general francès Dominique Catherine de Pérignon va prendre la ciutat de Figueres el 28 de novembre.
Al Principat es va organitzar una defensa d'uns 20.000 soldats, miquelets i sometents al càrrec de José de Urrutia que va contenir el front, que es va estabilitzar a l'Empordà mentre continuava la defensa del Setge de Roses fins la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i evacuació via marítima després d'uns mesos de setge.
Nova ofensiva espanyola [modifica]
Les tropes espanyoles a Catalunya van iniciar una nova ofensiva, derrotant les tropes de Perignon a la batalla de Pontós el 11 de juny, i del 25 al 27 de juliol les tropes comandades pel general Gregorio Garcia de la Cuesta van atacar la Cerdanya, fent capitular les guarnicions franceses de Puigcerdà i Bellver de Cerdanya.[8] Tanmateix, al front basc els francesos entraren a Bilbao i Vitòria,[9] arribant fins i tot a ocupar Miranda de Ebro, la qual cosa va dur Espanya a capitular i signar la pau de Basilea, que va acabar amb la guerra el 1795.
El 1796 es signà l'aliança de la monarquia espanyola amb la República Francesa contra el Regne Unit, amb la qual cosa, arran de la derrota espanyola a la Guerra Gran, va continuar la supeditació d'Espanya a França iniciada a l'època dels Pactes de Família.
Referències [modifica]
- ↑ Històries de Catalunya, El rebombori del pa vist pel Baró de Maldà
- ↑ (castellà) Ingenieros del rey Guerra contra la República Francesa
- ↑ Pedres de Girona, La Guerra Gran a Girona
- ↑ Gabriel Cardona, Los Milans del Bosch. Una familia de armas tomar [1]
- ↑ (castellà) Ingenieros del rey Ocupación de Ceret
- ↑ Conèixer l'Empordà [2]
- ↑ (francès) Mort tragique d'Antonio-Ricardos
- ↑ Jose Manuel Rodriguez, Gregorio Garcia de la Cuesta [3]
- ↑ Arte Historia [4]
Bibliografia [modifica]
- Eduard Vivas i Llorens, "Guerra Gran, la batalla del Roure i el seu santuari", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 25 (1992), 109-148.
Enllaços externs [modifica]
- Ma. Betlem Castellà i Pujols, La Guerra Gran a l’abric de la historiografia catalana
