Vallespir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització del Vallespir respecte als Pirineus Orientals
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques
El Vallespir segons Norbert Font i Sagué.
Pont del Diable de Ceret, sobre el Tec, construït al segle XIV i modificat el segle XVIII.
Prats de Molló
El Pertús

El Vallespir és una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Ceret. Limita amb les comarques de l'Alt Empordà (al sud-est), la Garrotxa (al sud), el Ripollès (al sud-oest), el Conflent (al nord-oest) i el Rosselló (al nord-est).

El Vallespir està vertebrat pel riu Tec, que el travessa d'oest a est. Al nord està dominat pel pla Guillem i el Canigó, mentre que al sud pel Comanegra i el Roc de Frausa. Hi ha una varietat d'opinions respecte a les subcomarques. Alguns divideixen la comarca en dos, el Baix Vallespir i l'Alt Vallespir,[1] i en aquest cas l'Alt Vallespir corre des de Prats de Molló fins a Palaldà i el principi de la conca del riu Tec. Les grans enciclopèdies catalanes la divideixen en tres amb la inclusió del Vallespir Mitjà, que faria de frontera entre les valls més altes i la conca esmentada.[2] Segons alguns estudis com el de Norbert Font i Sagué, s'ha considerat la subcomarca rossellonesa de la Marenda com a part del Vallespir.

Municipis del Vallespir[modifica | modifica el codi]

Municipi Habitants
Albera, l' 83
Arles 2.757
Banys i Palaldà, els 3.695
Ceret 7.675
Cluses, les 261
Cortsaví 225
Costoja 112
Menera, la 54
Montboló 187
Montferrer 201
Morellàs i les Illes 2.649
Pertús, el 590
Prats de Molló i la Presta 1.125
Reiners 1.212
Sant Joan de Pladecorts 2.014
Sant Llorenç de Cerdans 1.281
Serrallonga 249
Tec, el 86
Font: INSEE (2009[3])


Història[modifica | modifica el codi]

Pagus de Vallespir al Rosselló i a Besalú[modifica | modifica el codi]

El Vallespir depenia del bisbat d'Elna i va formar part del comtat del Rosselló des de la seva creació. El 990 Oliba Cabreta va ocupar aquesta regió i la va unir al de Besalú amb el qual va passar a Barcelona el 1111, que el 1172 també va adquirir el Rosselló. Els límits del Vallespir medieval no són els de la comarca actual sinó tota la dominació del comte de Besalú al nord dels Pirineus, fins a les Cases de Pena.

Vescomtat de Vallespir[modifica | modifica el codi]

article principal: Vescomtat de Vallespir

Els comtes de Besalú van instal·lar al nou castell de Cameles, anomenat Castellnou, un diputat intitulat vescomte. En la primera menció de Castellnou, el 990, apareix un "Oliba, vescomte", potser el primer vescomte de Vallespir. El 1015 apareix un Guillem, vescomte de Vallespir, que des de 1021, és anomenat vescomte de Castellnou. Tots els seus descendents ostentaren el títol de "vescomte de Castellnou" fins a Jaspert V, mort el 1321.

Restauració de Rosselló amb Vallespir[modifica | modifica el codi]

En reinstaurar-se el comtat de Rosselló com a jurisdicció feudal el 1212 per Nunó, nebot d'Alfons I, el Vallespir en va formar part. Nunó intenta d'instal·lar al Vallespir un veguer el 1241, càrrec que va recaure en el vescomte de Castellnou, però que li fou confiscat a la mort de Nunó. Més tard, abans ja d'extingir-se els Castellnou a la primera meitat del segle XIV, va esdevenir una sotsvegueria de la vegueria del Rosselló (anomenada vegueria del Rosselló i Vallespir).

Vescomtes[modifica | modifica el codi]

  • Guillem I c. 1000-1028
  • Vescomtat de Castellnou des del 1020

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallespir
  1. masiterra.cat
  2. Enciclopèdia Catalana:Vallespir i GREC:Vallespir.Sectors
  3. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 27′ N, 2° 39′ E / 42.450,2.650