Canigó
| Pica del Canigó | |
|---|---|
| Cota màxima: | 2.784 msnm |
| Coordenades del cim: | (i) |
| Serralada: | Pirineus |
| Situació: | A cavall entre el Rosselló, el Conflent i el Vallespir (Catalunya Nord) |
| Primera ascensió: | Segons la tradició, Pere el Gran el 1285 |
| Ruta normal: | Excursionisme |
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.
El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda atribueix la seva primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.
El cim del Canigó, termenal dels municipis de Castell, Taurinyà, Vallmanya i Vernet, al Conflent, es troba en mig d'una serralada de tres cims amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.
Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.
[modifica] Significat del Canigó
El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no havia passat a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i llengües catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades", així com el poema Canigó[1], de Verdaguer.
[modifica] La Flama del Canigó
És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la Flama del Canigó, una flama que vigilen tota la nit.[2] A l'endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans.[3]
[modifica] Fotografies
-
Vista des de Prats de Sornià
-
Vista des de Jújols
-
Vista des de Marsella
-
Vista des dels Terrers d'Illa
-
Vista des de Vinçà
-
Vista des de Ribesaltes
-
La Pica del Canigó des del pic dels Set Homes
-
Vista del Canigó al capvespre des de Sant Llorenç de la Salanca
-
Vista del Canigó des d'Illa
-
Vista del Canigó des de Perpinyà
[modifica] Referències
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Canigó.cat, informació sobre el massís del Canigó (català)
- La Vall de Cadí, un guia turística de butxaca amb excursions a peu, de Vilafranca a Vernet i el pic del Canigó (català) (francès) (anglès)
PDF - Benvinguts a Vernet dels Banys
- Vista en directe del Canigó
|
|||||||||