Canigó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Canigó (desambiguació)».
Pica del Canigó
Vista del Canigó des de Vernet de Conflent
Cota màxima: 2.784 msnm
Coordenades del cim:   42° 31′ 10″ N, 02° 27′ 22″ E / 42.51944°N,2.45611°E / 42.51944; 2.45611Coord.: 42° 31′ 10″ N, 02° 27′ 22″ E / 42.51944°N,2.45611°E / 42.51944; 2.45611
Serralada: Pirineus
Situació: A cavall entre el Rosselló, el Conflent i el Vallespir (Catalunya Nord)
Primera ascensió: Segons la tradició, Pere el Gran el 1285
Ruta normal: Excursionisme
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó, fa 2.784 msnm. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda atribueix la seva primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

La ministra d'Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol de 2012 el Canigó "Gran Paratge de França", amb la seva ortografia original catalana, després d'una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vinçà, amb el Canigó al fons

Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.

El cim del Canigó, termenal dels municipis de Castell, Taurinyà, Vallmanya i Vernet, al Conflent, es troba enmig d'una serralada de tres cims amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.

Significat simbòlic[modifica | modifica el codi]

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades", així com el poema Canigó,[2] de Jacint Verdaguer.

La Flama del Canigó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Flama del Canigó

És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la Flama del Canigó, una flama que vetllen tota la nit.[3] L'endemà baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans.[4]

Fotografies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canigó Modifica l'enllaç a Wikidata