Vernet
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Conflent | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals |
||
| Gentilici | Vernetenc, vernetenca | ||
| Superfície | 16,76 km² | ||
| Altitud | 850 m (màx.:2.760 mín.:559) |
||
| Població (1999) • Densitat |
1.440 hab. 85,92 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 33′ 0″ N 2° 23′ 19″ E | ||
Vernet[1] o Vernet dels Banys (en francès Vernet-les-Bains) és un municipi francès del departament dels Pirineus Orientals i de la regió del Llenguadoc-Rosselló. És un poble del Conflent en la Catalunya del Nord.
Vernet se situa a la dreta del riu de Cadí. Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l'oest, vora el terme de Saorra, una mina d'espat fluor. És un regió on es conrea molt la poma. El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la proximitat del Canigó (que està dins del terme) i, sobretot, per la tradició balneària.
El nucli antic fou construït esglaonadament als vessants d'un turó, coronat per una torre de l'antic castell de Vernet i per l'església parroquial de Sant Sadurní de Vernet, d'origen romànic. La població cresqué sota el turó, vora el riu. El lloc és esmentat ja el 863. Els banys de Vernet pertanyien, almenys des del 1186, al monestir de Sant Martí del Canigó. El 1834, els banys foren comprats per dos antics comandants francesos de la guarnició de Vilafranca de Conflent, que hi bastiren l'establiment conegut després per les Termes dels Comandants. El 1846 hi va residir el virrei d'Egipte, Ibrahim Baixa. Des del 1880 esdevingué una moderna estació balneària, amb diversos hotels, un casino, un parc i nombroses vil·les. Fins a la Primera Guerra Mundial fou un lloc molt freqüentat; hi sojornaren militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, especialment anglesos (Rudyard Kipling, la reina mare d'Anglaterra, princesa de Battenberg, etc). El 1940 un aiguat destruí una tercera part del balneari. Després de la Segona Guerra Mundial, es reféu a poc a poc, fins a esdevenir un centre d'estiueig on resideixen nombroses famílies de militars.
A prop de Vernet es troben Vilafranca de Conflent, Prada de Conflent, Sant Martí de Canigó, Sant Miquel de Cuixà i la cova de Fullà-Canaletes, la cova més gran de Catalunya.
[edita] Referències
- ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 63.
[edita] Enllaços externs
- La Vall de Cadí, un guia de butxaca turística amb excursions a peu, de Vilafranca al Vernet i el pic del Canigó.
- Benvinguts a Vernet dels Banys.
|
|||||||||||||
