Vern
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Alnus glutinosa L.
Inflorescència femenina i llavors - MHNT
|
||||||||||||||
El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia. Els emigrants n'han dut poblacions a Amèrica.
En la toponímia dels Països Catalans apareixen en el nom de localitats com Sant Just Desvern o el barri de Barcelona de la Verneda. Altres noms populars pels quals se'l coneix són arbre negre, lladern, morera borda i mosquiter.[1]
Taula de continguts |
Morfologia[modifica]
Pot arribar a una alçada de 30 metres, té fulles arrodonides resinoses (glutinoses) quan són joves igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus monoic amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. Les llavors són alades.
Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen.
Hàbitat[modifica]
Els verns només es troben en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius on formen les vernedes. Són molt corrents a la Cerdanya a les vores dels rierols i canals.
Variants i distribució[modifica]
Hi ha quatre subespècies:
- Alnus glutinosa subsp. glutinosa. Molt extesa, sobretot per a tot Europa
- Alnus glutinosa subsp. barbata. Anatòlia (Rize, Trabzon, Artvin)
- Alnus glutinosa subsp. antitaurica. Sud d'Anatòlia.
- Alnus glutinosa subsp. betuloides. Est d'Anatòlia
Usos[modifica]
La fusta de vern és molt apreciada i entre altres característiques té la de suportar molt bé estar submergida en l'aigua, per això s'ha fet servir com a fusta de suport a Venècia i Amsterdam.
Propietats medicinals
- La seva escorça conté taní, utilitzat per rebaixar els nivells de colesterol.
- La decocció de la seva escorça s'utilitza per fer gargarismes contra les angines i la faringitis
- Les fulles més tendres i enganxoses es feien servir com a remei per als peus adolorits.
Aspectes culturals[modifica]
En la mitologia britànica i nòrdica, el vern és un símbol de la resurecció, probablement per què la fusta passa del blanc al roig quan és tallada, recordant a la sang humana. Els primers humans de la mitologia nòrdica varen ser creats a partir de freixes i verns. A Irlanda, la reverència que se sentia respecte al vern era tan profunda que tallar-ne un era una ofensa criminal. En d'altres llocs com a Terranova, se li atribuien aplicacions medicinalst per al tractament de les cremades, el reumatisme i el dolor. A Suomi (Finlàndia) utilitzen petites estelles de la seva fusta per fumar el peix.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.