Mitologia nòrdica

Els déus nòrdics eren mortals, i només amb les pomes d'Iðunn podien esperar viure fins al Ragnarök. Imatge per J. Penrose, 1890.

La mitologia nòrdica o escandinava comprèn la religió, creences i llegendes dels pobles escandinaus, incloent aquells que es van assentar a Islàndia, on les fonts escrites de la mitologia nòrdica van ser reunides. És la versió millor preservada de l'antiga mitologia germànica, comuna a tots els pobles germànics, que també inclou l' estretament relacionada mitologia anglosaxona. La mitologia germànica, a la vegada, ha evolucionat d'una mitologia indoeuropea més primerenca.

La mitologia nòrdica era un conjunt de creences i històries compartides pels pobles germànics septentrionals. És important assenyalar que aquesta mitologia no era compartida pels pobles nòrdics d'ètnia uraliana (finesos, estonians i lapons) ni letons, els quals en posseïen una de pròpia. No era una religió revelada, ja que no hi havia una veritat lliurada pels déus als mortals (malgrat que té relats de persones normals aprenent les històries dels déus d'una visita de o ells), i no tenia un llibre sagrat. Aquesta mitologia era transmesa oralment en forma d'una llarga i regular poesia. Aquesta transmissió va continuar durant l'era víkinga, i el nostre coneixement sobre ella està basat principalment en les Edda i altres textos medievals escrits durant o després de la cristianització.

Al folklore escandinau, aquestes creences van durar molt temps, i en algunes àrees rurals algunes tradicions han estat mantingudes fins avui. Altres han estat recentment reviscudes o reinventades com el neopaganisme germànic. La mitologia també ha estat font d'inspiració per a la literatura o el cinema.

Fonts

La major part d'aquesta mitologia va ser transmesa oralment i molta es va perdre. No obstant això, una petita quantitat va ser recollida i escrita per erudits cristians, particularment a l' Edda i l' Heimskringla de Snorri Sturluson, que creia que les deïtats pre-cristianes eren homes i dones enlloc de dimonis. També hi ha la Gesta Danorum ("Història danesa") de Saxo Grammaticus, on els déus nòrdics són fortament evemeritzats.

L' Edda menor o prosaica va ser escrita a principis del segle XIII per Snorri Sturluson, que era un destacat poeta, un lagman i un diplomàtic islandès. Es pot veure sobretot com un manual per a aspirants a poeta. Conté explicacions en prosa dels "Kenning" tradicionals, o metàfores comprimides trobades en la poesia. Aquests recomptes en prosa fan que els diversos relats dels déus nòrdics s'organitzin sistemàtica i coherentment.

L' Edda poètica (també coneguda com "Edda major"), va ser posada per escrit uns 50 anys després de l' Edda prosaica. Conté 29 poemes llargs, dels quals 11 tracten sobre les deïtats germàniques, i la resta sobre herois llegendaris com Sigurd el Volsunga (Siegfried en la versió alemanya coneguda com el Cant dels Nibelungs). Tot i que alguns estudiosos pensen que va ser escrita després que l'altra Edda, el llenguatge i les formes poètiques utilitzades en els contes fan creure que el seu origen es remunta a diversos segles abans de la seva transcripció.

Al costat d'aquestes fonts, hi ha llegendes que sobreviuen en el folklore escandinau. Algunes d'aquestes poden ser corroborades amb llegendes que apareixen en altres literatures germàniques, per exemple, la història narrada a la batalla de Finnisburg anglosaxona, i moltes al·lusions a contes mitològics a Deore. Quan algunes referències parcials i narracions sobreviuen, els estudiosos poden deduir la llegenda original. Tradicionalment a Escandinàvia hi ha centenars de topònims relatius a deïtats.

Unes poques inscripcions rúniques, com en l'estela o Pedra de Rök i l'amulet de Kvinneby, fan referència a la mitologia. També hi ha diverses runes i imatges en pedra que descriuen escenes de la mitologia nòrdica, com el viatge de pesca de Thor, escenes de la Saga Volsunga, Odin i Sleipnir, Odin sent devorat per Fenrir, i Hyrrokkin cavalcant cap al funeral de Bàlder.

A Dinamarca, una imatge en pedra descriu Loki amb cabells, mostatxo i llavis cosits, i la creu de Gosforth britànica mostra diverses imatges intrigants. També hi ha imatges més petites, com figurins descrivint el déu Odin (amb un ull), Thor (amb el seu martell) i Frey (amb el seu fal·lus erecte).

Cosmologia

Representació del món segons la mitologia nòrdica.

En la mitologia nòrdica el món està representat com un disc pla. El disc està situat a les branques de l'arbre del món Yggdrasil , que sosté els nou mons. A l'arbre hi habitaven diverses criatures, com un drac anomenat Nidhogg que mossegava les arrels per fer caure el Yggdrasil (per aconseguir l'arribada del Ragnarök), una àguila que viu a la branca més alta, i des d'allà vigila els nou mons. Aquesta àguila té un falcó anomenat Veðrfölnir al mig de les celles, que vigila els moviments de l'àliga. A més hi ha un esquirol anomenat Ratatösk que corre de les arrels a la copa portant notícies falses del drac a l'àliga, i viceversa, sembrant la discòrdia entre ells. Asgard, la regió alta del cel, (as- indica As/Aesir,gard és assentament o residència), on vivien els déus, estava localitzat al centre del disc, i s'hi podia arribar caminant per l'arc de Sant Martí (el pont Bifrost, guardat per Heimdall, que estava proveït d'una gran banya amb què avisava cada vegada que un Aesir (déu del panteó de la mitologia nòrdica) o un Vanir el creuava). Els gegants vivien en un lloc anomenat Jotunheim.

Una freda i fosca contrada anomenada Niflheim era regida per Hela, filla de Loki. D'acord amb l' Edda prosaica, aquest era l'últim lloc de residència de la majoria dels morts. Estava situat en algun lloc al sud de l'ardent regne de Múspellsheimr, llar dels gegants de foc.

Entre d'altres regnes que componen aquesta cosmologia es destaquen Alheim, llar dels elfs de la llum (ljósálfar), Svartálfaheim, llar dels elfs foscos. Enmig d'Asgard i Niflheim es trobava Midgard, la regió sota el cel, el món habitat pels humans.

La cosmologia de la mitologia nòrdica inclou un fort component de dualitat. Per exemple el dia i la nit tenen les seves contrapartides mitològiques Dagrease/Skinfaxi i Nott/Hrímfaxi, el sol i el llop que la persegueix (en aquesta mitologia "el" sol és femení i "la" lluna, masculina), portant la foscor Sól i Skoll, la lluna i el llop que el persegueix Máni i Hati, i l'oposició total entre Niflheim i Múspellsheimr que dóna origen al món. Això es pot veure reflectit en una profunda creença metafísica en els oposats per a la creació de l'univers.

Éssers sobrenaturals

Pintura de M.E. Winge (1872): "Tors Strid med jättarna" ( "Combat de Thor contra els gegants"), en el Nationalmuseum, Estocolm, Suècia.

Hi ha tres classes de deïtats, els Aesir, els Vanir i els Jötun (també anomenats «gegants»).

Els Aesir

Els pobles nòrdics adoraven dues classes de deïtats, una d'elles, i la principal és la dels Aesir.

A Asgard, la llar dels déus, hi habitaven els Aesir (déus) i les Ásynjur (deesses). Tots ells componien l'assemblea on el cap era Odin, el més noble i el més important.

Entre d'altres són Thor, calçat amb guants de ferro i propietari d'un cinturó màgic, déu de la força molt proper a Odín en jerarquia. Bàlder, fill d'Odin, és el déu de la bellesa i la gentilesa. Tyr és el déu del combat (se sol creure que aquest paper el compleix Thor, però no és exactament així). Bragi és el déu de la saviesa i l'eloqüència; Heimdall és fill de nou donzelles i guardià dels déus; dorm menys que un ocell i el so de la seva banya pot sentir-se a qualsevol lloc del cel o de la terra. Hödr és el misteriós déu cec. Vidar és el déu taciturn, però el millor per resoldre qualsevol conflicte per difícil que sigui. Vali és el déu dels arquers, la seva punteria és insuperable. Ull és el déu del combat cos a cos. Forseti és l'As de la concòrdia i l'amistat. Loki és la desgràcia de tots els Aesir i dels homes; astut i intrigant, imprevisible i capritxós, és el déu de la sort.

Entre les deesses o Ásynjur del panteó nòrdic es compten Frigg, esposa d'Odin, la vident; Eir, la curandera; Sjöfn, que condueix els pensaments dels homes cap a l'amor; Var, deessa dels juraments; Syn, la guardiana de les portes; Iðunn, dona de Bragi, que guarda en un estoig les pomes que mossegaran els déus quan envelleixin.

Els Vanir

Tot i que els habitants originals del cel eren els Aesir, ells no eren les úniques divinitats que les races nòrdiques veneraven, ja que també reconeixien el poder dels déus del mar, del vent, dels boscos i les forces de la natura. Es denominen Vanir, vivien a Vanaheimr i governaven els seus dominis a voluntat.

Njörðr regeix el vent, el mar i el foc, i té com a esposa a Skaði, la caçadora. Frey i Freyja són fills de Njörðr: Frey regeix la pluja i el sol i se l'invoca per aconseguir bones collites, representa la fecunditat; Freyja és la deessa de l'amor.

Relació entre els Aesir i els Vanir

La distinció entre els Aesir i els Vanir és relativa. Es recalca el caràcter guerrer dels primers, i el caràcter pacífic dels segons. Hi ha déus que pertanyen als dos camps, i amb freqüència, es produeixen assimilacions o divisions entre deïtats. Per exemple, antigament Frey i Freyja eren dos aspectes d'una única deïtat, que després es va separar. Més tard, la popularitat de Freyja, la semblança dels seus noms i funcions van fer que es confongués amb Frigg. Alguns estudiosos, entre els quals es troba Georges Dumézil marca una diferència respecte al caràcter terrenal de l'acció dels Vanir. Hi trobem incumbència sobre la sembra, el clima i les collites. El caràcter dels Aesir no deixa dubtes que es tracta de déus que s'ocupen de qüestions espirituals.

Un important esdeveniment entre els dos grups és l'acord de pau, intercanvi d'ostatges, i els casaments que es van efectuar entre ells després d'una prolongada guerra, que finalment va ser guanyada pels Aesir. Va ser d'aquesta manera com Njord, Van, va venir a Asgard per viure amb els seus dos fills, Frey i Freyja, mentre que Hoen, l'As, el mateix germà d'Odín, va fer de Vanaheimr el seu domicili.

Alguns estudiosos han especulat que aquesta història simbolitzava la forma en què els déus de les tribus indoeuropees havien suplantat als déus de la natura, més antics, dels habitants originals, encara que cal subratllar que aquesta és només una conjectura. Altres estudiosos consideren que la distinció Aesir / Vanir no és més que la manifestació noruega d'una divisió de les divinitats en general entre els indoeuropeus, paral.lela a la dels olímpics i els titans a la mitologia grega o al seu torn en parts de la gran epopeia hindú, el Mahabharata.

Els Jotuns

Els gegants o Jotuns (jötnar, iotnar, þurs, eotenas). Són éssers perillosos pels homes. Aquests es poden comparar amb els titans i gegants de la mitologia grega i generalment es tradueixen com "gegants", encara que "trolls" i "dimonis" són alternatives útils.

Són éssers monstruosos i enormes, però també savis (com Mimir) i rics, dels quals es beneficien els déus en certes circumstàncies. Estan en l'origen del cosmos (que es forma del cos de Ymir). Algunes gegantes tenen una gran bellesa (per exemple Gerðr).

Relació entre déus i gegants

Alguns dels Aesir són descendents dels Jotuns i fan matrimonis entre ells. Alguns dels gegants s'esmenten pel seu nom en les Eddas, i es mostren com representacions de les forces de la natura. Hi ha dues categories de gegants: gegants del gel i gegants de foc. Aquests mantenen una hostilitat implacable amb els déus, que es materialitza en lluites generalment liderades per Thor. Al Ragnarök les forces de la destrucció estaran encapçalades per gegants, com Surt i Hrymr.

Altres éssers sobrenaturals

Les tres Nornes

Les Nornes (norn) fixen la destinació i les seves decisions són irrevocables. Potser foren molt nombroses en el passat, però en època escandinava (quan són fixats els poemes i relats) són tres de principals; Urd ( "el que ha passat"), Verdandi ( "el que està passant") i Skuld ("el que hauria de succeir"), resideixen en les arrels de Yggdrasil i filen el destí dels homes i amb fil d'or el destí dels herois.

Es relacionen al mateix temps amb les dísir i les vaalquíries liderades per Freyja, també divinitats relacionades amb aspectes del destí, concepte molt important per aquests pobles.

Valquíries

Les valquíries són importants personatges femenins. Eren filles d'Odín, i eren boniques i fortes guerreres amb la capacitat de curar qualsevol lesió. La seva tasca consistia en portar al Valhalla els herois caiguts en batalla. Allí els atenien servint hidromel i deleitant-los amb la seva bellesa. Les valquíries eren guerreres verges (skjaldmö) i la seva residència habitual era el Wingolf, situat al costat del Valhalla. Les valquíries eren comandades per la deessa Freyja.

Nans i Elfs

Els nans (dvergr) són una raça especial ja que són de gènere masculí i no se solen reproduir (neixen de manera asexuada), viuen sota terra (Svartalfheim) i la seva ocupació principal és la mineria i la metal·lúrgia. Tenen la saviesa oculta i sagrada que els permet forjar armes màgiques per als herois i objectes molt poderosos per als déus.

Els elfs (Alfaro), en l'època escandinava formen dos grups, els Alfara de llum (ljósálfar), que viuen al cel (a la residència de Frey que es diu Álfheimar ) i els Alfar negres o foscos (svartálfar,dökkálfar) que viuen sota terra i en monticles i tombes, i que no es distingeixen bé dels nans (dvärgar). Encara que, segurament en un principi la seva importància era major, posteriorment es van mantenir en les creences folklòriques en una posició molt devaluada. La imatge noble dels elfs, alts i bells, va caure en l'oblit i es va passar a la concepció d'elf com criatura petita i entremaliada, com la que apareix en les obres de William Shakespeare. La relació amb els homes és ambigua i poden provocar malalties, però també afavorir-los. Se'ls dedicava una important cerimònia sacrificial que es portava a terme a finals de la tardor (l' álfablót).

D'ambdues races es diu que van sorgir, com cucs, de la carn de Ymir. Els déus els van donar primer forma i els van dotar d'una intel·ligència sobrehumana, després d'això els van dividir en aquestes dues grans classes.

Bèsties

Entre d'altres éssers sobrenaturals que es destaquen en aquesta mitologia es troben Fenrir, el llop gegant, i Jörmungandr la serp marina que es troba envoltant al món. Aquests dos monstres són descrits com la descendència de Loki i la geganta Angrboda. Criatures més benignes són Hugin i Munin ( "pensament i memòria"), els dos corbs que posseeix Odin, el déu cap, que quan tornen de passar per tots els mons li xiuxiuegen a cau d'orella tot el que han vist, i Ratatösk, l'esquirol que escala les arrels de l'arbre que serveix com a eix de l'univers, Yggdrasil, i en el qual Odin es va penjar de les seves branques durant nou dies per obtenir coneixement.

Comparacions amb altres mitologies

Com altres religions politeistes, aquesta mitologia manca del tradicional enfrontament entre el bé i el mal de la tradició d'Orient. Els déus i les forces que representen són molt més complexes del que aquí s'assenyala. Per als escandinaus, els déus eren fonamentalment regina( "poders", en sentit ampli).

Així, Loki no és exclusivament un adversari dels déus, encara que en moltes històries es mostra com el nèmesi al protagonista Thor, i els gegants no són bàsicament malvats, sinó rudes, tempestuosos, i incivilitzats. L'antagonisme existent en aquesta mitologia en comptes de ser la maldat contra la bondat, és l'ordre contra el caos. Els déus representen l'ordre i l' estructura mentre que els gegants i els monstres representen el caos i el desordre.

Völuspá: l'origen i la fi del món

L'origen i eventual destinació del món són descrits a la Völuspá( "La profecia de la Völva" o "La profecia de la sibil·la"), un dels poemes més destacats de la ''Edda poètica. Aquests inoblidables versos contenen un dels més vívids relats creats en tota la història de la religió i una representació de l'eventual destrucció del món que és únic en la seva atenció al detall.

A la Völuspá, Odin, el cap del panteó dels déus nòrdics, conjura l'esperit d'una volva morta (xaman o sibil) i li ordena que desvetlli el passat i el futur. Ella és reticent: "Què demaneu de mi? Perquè temptar-me ?"; però ja que està morta, no mostra por per Odin, i contínuament es mofa d'ell, però Odin insisteix: si ha de complir la seva funció de rei dels déus, ha de tenir tot el coneixement. Una vegada que la sibil·la ha desvetllat els secrets del passat i el futur, cau novament en l'oblit: "Ara m'enfonso".

El principi

Les tres Nornes giren els fils del destí als peus del Yggdrasil, l'arbre del món.

Al principi, hi havia el món de gel Niflheim i el món de foc Muspelheim, i entre ells hi havia el Ginnungagap, un "buit profund", on res vivia. En el Niflheim hi havia un calder anomenat Hvergelmir (el calder rugent), que xipollejava i allò que queia, ho feia en Ginnungagap. En prendre contacte amb el buit es transformava en gel, fins, que al final, el gel va acabar omplint-lo. Les brases de Muspelheim queien sobre el gel, creant grans núvols de vapor d'aigua, que en arribar una altra vegada a Niflheim, creaven un bloc de gel, en un dels quals era un gegant primitiu, Ymir i una vaca gegant , Audhumla de la qual s'alimentava Ymir bevent la seva llet. Aquesta va llepar el gel, creant el primer déu, Buri, que va ser pare de Bor, que al seu torn va ser pare dels primers Aesir, Odin, i els seus germans Vili i Vé. Ymir era hermafrodita i les seves cames copulaven entre si, creant la raça dels gegants sol. Després els fills de Bor: Odin, Vili i Ve, van assassinar Ymir i del seu cos van crear el món.

Els déus regulaven el pas dels dies i les nits, així com les estacions. Els primers éssers humans van ser Ask (ash, freixe) i Embla (elm, om), que van ser tallats de fusta i portats a la vida pels déus, Hoen/Vili, i Lóðurr/Vé. Sól és la deessa del sol, una filla de Mundilfœri, i esposa de Glen. Cada dia, cavalca a través del cel a la seva cistella, tirada per dos cavalls anomenats Alsvid i Arvak. Aquest passatge és conegut com Alfrodull, que significa "glòria dels elfs", un Kenning comú per a sol. Sól és caçada durant el dia per Skoll, un llop que la vol devorar. Els eclipsis solars signifiquen que Skoll gairebé l'atrapa. Està destinat que Skoll, eventualment, atrapi i devori Sól, però serà substituïda pel seu germà. El germà de Sól, la lluna, Mani, és caçat per Hati, un altre llop. La terra està protegida de la calor total del sol per Svalin, que es troba entre el sol i ella. A la creença nòrdica, el sol no donava llum, que en canvi emanava de Alsvid i Arvak.

La sibil·la descriu el gran freixe Yggdrasil i a les tres Nornes (símbols femenins de la destinació inexorable, els seus noms; Urd, Verdandi, i Skuld; es relacionen el passat, present i futur), que giraven els fils del destí sota ell; també descriu la primitiva guerra entre els Aesir i Vanir i l'assassinat de Bàlder. Després centra la seva atenció al futur.

Ragnarök

Yggdrasil, l'arbre gegant que sosté els set mons.

La visió nòrdica antiga del futur és ombrívola. Al final es creia que les forces del mal i el caos sobrepassaran en nombre i venceran als divins i guardians dels homes del bé i l'ordre. Loki i els seus monstruosos fills trencaran els seus lligams, els morts navegaran des de Niflheim per atacar els vius. Heimdall, el vigilant dels déus, convocarà els amfitrions celestials amb un bram de la seva banya. Després seguirà una batalla final entre l'ordre i el caos (Ragnarök), que els déus perdran, ja que aquest és el seu destí. Ells, conscients d'això, s'ajuntaran amb els millors guerrers, els Einherjar, per lluitar al seu costat quan el dia arribi, però al final seran impotents per prevenir que el món caigui en el caos del qual un cop va emergir; els déus i el seu món seran destruïts. El mateix Odin serà engolit per el llop Fenrir.

No obstant això, hi haurà uns pocs supervivents, tots dos humans i divins, que poblaran el nou món, per tornar a començar el cicle. O així la sibil·la ens explica, els erudits estan dividits en la qüestió sobre si això és una posterior addició al mite que traeix la influència cristiana. Si és pre-cristià, l'escatologia de la Völuspá pot reflectir una tradició indo-europea més antiga relacionada amb la escatologia del Zoroastrisme persa.

Reis i Herois

El Gravat Ramsund de ca. 1.040 representa passatges de laSaga Volsunga

La donzella escudat bull mor després d'una batalla amb els huns a la Saga de bull, narració èpica islandesa del segle XII .

La literatura mitològica relata les llegendes d'herois i reis, així com de criatures sobrenaturals. Aquestes figures fundadores de clans i regnes tenen gran importància com a il lustracions de les accions adequades o els orígens nacionals. La literatura heroica pot haver complert la mateixa funció que l'èpica nacional en altres literatures europees, o pot haver estat més relacionada amb la identitat tribal. Moltes de les seves llegendàries figures probablement van existir, i generacions d'erudits escandinaus han tractat d'extreure història dels mites en les sagues.

Algunes vegades el mateix heroi ressorgeix en diverses formes. Depenent de quina part del món germànic es tracti, sobreviu l'èpica com Weyland/Völund i Siegfried/Sigurd, i probablement Beowulf/Bödvar Bjarki. Altres notables herois són Hagbard, Stark, Ragnar Lodbrok, Sigurd Ring, Ivar Vidfamne i Harald Hildetand. Notables són també les skjaldmö que eren dones "ordinàries" que havien escollit el camí del guerrer. Aquestes dones funcionaven com heroïnes i també com a obstacles en els viatges dels herois.

Forma d'adoració

Centres de fe

Gamla Uppsala, el centre del culte a Suècia fins a la destrucció del temple a finals del segle XI.

Les tribus germàniques mai o poques vegades van tenir temples en el sentit modern de la paraula. La Blót, la forma d'adoració practicada pels antics pobles germànics i escandinaus s'assemblava a la practicada pels celtes i els bàltics: podia passar en arbredes sagrades. També podia tenir lloc en una llar o en un simple altar de pedres apilades conegut com "horgr". No obstant això, sembla que hi va haver altres importants centres, com ara Skiringsal, Lejre i Gamla Uppsala. Adam de Bremen afirma que hi va haver un temple a Uppsala amb tres estàtues de fusta amb representacions de Thor, Odin i Freyr.

Sacerdots

Encara que sembla que hi ha hagut un tipus de clergat, mai va prendre el caràcter professional i semi-hereditari de la classe druídica celta. Això va ser perquè la seva tradició xamanística, el Seiðr, era mantinguda per dones, les völves. Es diu generalment que el rol de rei germànic va evolucionar d'un ofici sacerdotal. Aquest rol del rei estava en línia amb el rol general del godi, que era el cap d'un grup de famílies afins (per aquesta estructura social, vegeu Ætt), i els qui administraven els sacrificis.

Sacrificis humans

Només ha quedat un testimoni de sacrificis humans, en la narració que fa Àhmad ibn Fadlan d'un enterrament en vaixell, en què una jove esclava es va prestar a acompanyar el seu senyor l'altre món. Referències menys directes són donades per Tàcit, Saxo Grammaticus i Adam de Bremen.

El Heimskringla explica com Aun, rei de Suècia, va sacrificar a nou dels seus fills en un esforç per prolongar la seva vida fins que els seus súbdits van aconseguir impedir que matés l'últim d'ells, Egil. Segons Adam de Bremen, els reis de Suècia sacrificaven esclaus homes cada nou anys, durant els sacrificis de Yule (la festa del solstici d'hivern) al temple d'Uppsala. Els suecs no només tenien dret a triar els seus reis, sinó també a deposar, i es diu tant de Domalde com de Olof Trätälja que van ser sacrificats després d'anys de fam.

Odin era associat amb la forca, i una pràctica possible de sacrificis a Odin era per estrangulament, té un cert suport arqueològic per l'existència de cossos perfectament preservats per l'àcid de les turbes de Jutlàndia (que després va ser presa pels danesos), en les quals eren tirats un cop estrangulats. No obstant això, no hi ha cap relat escrit que interpreti específicament la causa d'aquests estrangulaments.

Interacció amb el cristianisme

Un retrat datat de 1830 de Ansgar (o "Ansgarius"), un missioner cristià convidat a Suècia pel rei Björn at Hauge a 829. Pintura de Hugo Hamilton.

Un problema important en la interpretació d'aquesta mitologia és que els informes més propers que es tenen del període previ al contacte van ser escrits per cristians. Per exemple, la Edda Menor i la Heimskringla van ser redactades per Snorri Sturluson al segle XIII, quan Islàndia portava ja dos segles cristianitzada.

Totes les sagues provenen d'Islàndia, una petita i remota illa. Però, fins i tot sota aquell clima de tolerància religiosa, Snorri va ser influït per un punt de vista essencialment cristià. La Heimskringla proveeix algunes interessants aclariments a aquest problema. Snorri presenta Odin com un líder militar humà d'Àsia, que adquireix poders màgics, conquesta Suècia, i a la seva mort es converteix en un semidéu. Tenint rebaixada la divinitat d'Odin, Snorri compte llavors la història del pacte que celebra el Rei de Suècia Aun amb ell. Per tal de prolongar la seva vida, Tot i havia de sacrificar el seu fill. Més tard a la Heimskringla, Snorri registra detalladament com els converteix al cristianisme tal com Olaf Haraldsson (Olaf II el Sant) va convertir brutalment als escandinaus a la fe cristiana.

Una horripilant forma de l'execució ocorreguda durant la cristianització de Noruega.

A Islàndia, tractant d'evitar una guerra civil, el parlament islandès (Alþingi) va votar a favor del cristianisme, però va tolerar el paganisme a la privacitat de cada llar. Suècia, per altra banda, va tenir una sèrie de guerres civils durant el segle XI, les quals van acabar amb la crema del Temple d'Uppsala. A Anglaterra, la cristianització va ocórrer primerenca i esporàdicament, molt poques vegades mitjançant la força. La conversió mitjançant coerció va ser poc utilitzada en les àrees on s'adorava als déus nòrdics. No obstant, la conversió no va passar de la nit al dia. El clergat cristià va fer el màxim possible per ensenyar al poble que els déus eren dimonis, però el seu èxit va ser limitat i els déus mai es van tornar malèfics en l'opinió popular de la major part d'Escandinàvia.

Dos assentaments centralment localitzats i lluny d'estar aïllats poden il·lustrar quan va prendre la cristianització. Estudis arqueològics de tombes a l'illa sueca de Lovön han demostrat que la cristianització va durar entre 150 i 200 anys, a més de ser aquest un emplaçament a prop de reis i bisbes. Així mateix, en la animada zona comercial de la ciutat de Bergen, van ser trobades moltes inscripcions rúniques que daten del segle XIII, entre les quals figuren les inscripcions Bryggen. Una d'elles diu "pot ser que Thor et rebi, pot ser que Odin sigui el teu amo", i una altra és una seid que diu "Tallo runes curatives, tallo runes salvadores, un cop contra els elfs, dues vegades contra els trolls, tres vegades contra els Jotuns ". La segona també esmenta a una valquíria perillosa, "Skagen-valkyrja" que probablement sigui una variant per Skögul.

D'altra banda, hi ha pocs informes des del segle XIV al XVIII, excepte pel clergat, tal com Olaus Magnus (1555) va escriure sobre les dificultats d'extingir les antigues creences. La història que es relaciona amb la Þrymskviða (Càntic Thrym) sembla que ha estat excepcionalment resistent, així com la romàntica història de Hagbard i Signy, i versions registrades tant al segle XVII com fins i tot en el segle XIX. En els darrers segles, folkloristes suecs van documentar les creences del poble, moltes tradicions dels déus de la mitologia nòrdica van sobreviure. No obstant això, les tradicions s'allunyen del sistema cohesiu dels relats de Snorri. Molts déus havien estat oblidats i només Odin i Thor figuren en nombroses llegendes. Freyja és esmentada algunes vegades i Bàlder sobreviu a les llegendes sobre topònims.

Altres elements en la mitologia nòrdica van sobreviure sense que fossin presos com a components d'aquesta, especialment pel que fa als éssers sobrenaturals al folklore escandinau. A més, les creences nòrdiques relacionades amb el destí han estat ferms fins als temps actuals. Atès que el infern cristià guardava semblança amb les representacions de la mort en la mitologia nòrdica, es va prendre prestat un dels noms de les creences antigues com Helvíti -traduït com "càstig infernal" -. Algunes de les tradicions de Yule van ser preservades, com la tradició sueca de sacrificar un porc en nadal, que originalment feia part del sacrifici oferint-lo a Frey.

Influències modernes

Els déus germànics i els temes més importants de la mitologia nòrdica han deixat vestigis tant en el vocabulari modern com en la cultura.

Dies de la setmana

Català	Espanyol	Anglès	Alemany	Suec	Noruec	Danès	Origen
Dilluns	Lunes	Monday	Montag	Måndag	Mandag	Mandag	Dia de la lluna
Dimarts	Martes	Tuesday	Dienstag	Tisdag	Tirsdag	Tirsdag	Dia de Tyr
Dimecres	Miércoles	Wednesday	Mittwoch	Onsdag	Onsdag	Onsdag	Dia d'Odín (Woden)
Dijous	Jueves	Thursday	Donnerstag	Torsdag	Torsdag	Torsdag	Dia de Thor
Divendres	Viernes	Friday	Freitag	Fredag	Fredag	Fredag	Dia de Frigg o Freya

Un exemple d'això són alguns dels noms dels dies de la setmana en idiomes com l' anglès, l' alemany i el suec, que estan basats en els dies en llatí (nomenats perSol, Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn en espanyol).

Per exemple, el nom del dia dimecres, prové de Mercuri, un déu romà (Mercurius en llatí). L'astúcia i sagacitat d'aquest déu va portar als escriptors com Tàcit a comparar-lo amb Odín. D'aquí que aquest dia rebi el nom de Dia d'Odín o Woden (o "Wotan"), que és un altre dels seus noms, en els termes anglès i suec, mentre que en l'alemany és el cas de ser l'únic dia que no té connotacions religioses, significant simplement "meitat de setmana" (Mittwoch). Un altre clar exemple és el divendres, dia de Venus, deessa de l'amor i la bellesa, que va ser traslladada a Freyja, que al seu torn és deessa de l'amor i la fecunditat. Dijous, provinent de Júpiter En mitologia romana (Iovis pater= Iuppiter, "pareIovis" a llatí), es transforma en el dia de Thor, ja que ambdós són els déus principals de les seves respectives mitologies. En el cas de l'alemany, el nom és Donnerstag o "dia del tro", ja que tant a Thor (déu del tro) com a Júpiter (Iuppiter Fulgurator) se'ls atribueix el control sobre aquest fenomen atmosfèric.

Ásatrú-Forn Sed i Odino

Més recentment hi ha hagut intents en Europa, Estats Units, Oceania i Amèrica del Sud de reviure l'antiga religió germànica i escandinava prèvia a l'arribada del cristianisme. Són formes de neopaganisme com Ásatrú, Odino o Forn Sed. Ásatrú és una religió oficialment reconeguda per Islàndia (des de 1973), Noruega (des de 1994), Dinamarca (des de 2003), Suècia (des de 2007) i Espanya (des de 2007). El govern dels Estats Units no dóna suport ni reconeix oficialment a cap grup religiós, però nombrosos grups Ásatrú han aconseguit la categoria d'organitzacions religioses sense ànim de lucre des de mitjans del 1970.

Tolkien i El Senyor dels Anells

La novel·la de J. R. R. Tolkien, El Senyor dels Anells , rep una enorme influència dels mites europeus septentrionals, segons va admetre el mateix autor. A mesura que el treball es va popularitzar, elements del seu món de fantasia van anar entrant contínuament en la percepció popular del gènere fantàstic. En gairebé totes les novel·les modernes fantàstiques es poden trobar criatures nòrdiques com elfs, nans i gegants de gel. A més, Tolkien descriu els seus elfs similars als elfs de la mitologia nòrdica, i no com els dels contes populars, ja que es va inspirar en múltiples llegendes i llibres nòrdics, com Beowulf , la Saga Volsunga o L'anell del nibelung . Alguns noms que apareixen en el llibre van ser trets de la mitologia nòrdica com és el cas del Mag Gandalf, prestat d'un nan de les Edda prosaica de Snorri Sturluson, fins i tot la trama d'aquesta novel·la transcorre en l'anomenada Terra Mitjana ( Middle-earth), un nom clarament pres del Midgard mitològic.

Música

Richard Wagner i l'Anell del nibelung

La mitologia nòrdica també ha influït a Richard Wagner que ha usat temes literaris per compondre el famós Der Ring des Nibelungen ( "L'anell del nibelung") un cicle de quatre òperes:

• L'or del Rin (Das Rheingold)
• La valquíria (Die Walküre)
• Sigfrid (Siegfried)
• El capvespre dels déus (Götterdämmerung)

La seva influència ha estat mundial. Molts fragments de l'òpera han estat utilitzats com a música d'acompanyament, per exemple, "La cavalcada de les Valquíries" ha estat popularitzada en nombrosos films com a Apocalypse Now.

Viking Metal

A més, la mitologia nòrdica i altres aspectes dels víking s serveixen de base per a les lletres de les cançons en el Viking Metal, un gènere musical sorgit al voltant dels anys 90 que es relaciona amb el Heavy metal. El viking metall pren una base de Black Metal clara, pren tots els seus elements característics (les guitarres, la veu gutural raspada) només que amb líriques sobre la mitologia nòrdica. Les bandes noruegues més conegudes són Einherjer, Borknagar, i Enslaved. També trobem grups com Amon Amarth (tot i que molts dels entesos no ho consideren Viking Metal, sinó Death Metal Melòdic), que es fan dir descendents de víkings, o Tyr, que ha fet diversos concerts amb Amon Amarth. Un altre grup les lletres estan inspirades en el folklore escandinau és Otyg, de procedència sueca (tot i que ara estan separats) i que canten, a més, en suec antic. Tot i que la majoria d'aquests grups procedeixen del nord d'Europa, també van sorgir bandes en altres parts del món influenciades per la mitologia nòrdica. És el cas de Heulend Horn, provinent de Argentina o Runic, de Espanya.

A més d'això podem donar menció al Black Metal, gènere musical nascut a Noruega, Suècia i que en els seus orígens busca recuperar l'antiga religió escandinava utilitzant mètodes de barbarisme pagà i deixant al seu pas un munt d'esglésies cremades per demostrar que el cristianisme és un intrús a les terres d'Odín.

Manga, còmics, anime i videojocs

Final Fantasy

Per al setè títol de la famosa saga, Squaresoft va dissenyar un món en el qual havien ciutats amb noms com ara Midge o Nibelheim. A més, en les diverses entregues de la sèrie dels protagonistes poden invocar en combat a ens mitològics de tot tipus, com per exemple el déu Odín (Final Fantasy VII, Final Fantasy VIII, Final Fantasy IX) i el llop Fenrir (Final Fantasy IX), també hi ha una monstruosa serp (en clara al·lusió a Jormungand) anomenada Midge Zolom i una espasa anomenada Ragnarök.

Starcraft

A l'èxit mundial de Blizzard trobem que les progènies de la raça alienígena Zerg tenen noms de figures mitològiques com Jormungand, Fenrir, Baelrog, Garm o Surtur, líder dels gegants de foc al sud i sobirà de Muspelheim, el regne de foc. o Grendel, monstre antagonista del poema anglosaxó de Beowulf; també hi ha un superamable zerg anomenat Yggdrasil. D'altra banda, en l'expansió la raça humana té una unitat aèria anomenada Valkiria.

Saint Seiya

En el popular anime Saint Seiya, una de les sagues va estar estretament relacionada amb aquesta mitologia. La saga de Asgard relata com els sants de bronze han d'enfrontar-se als déus guerrers de Asgard i al seu líder, Hilda de Polaris, per evitar que aquesta última fongui els gels polars sota la influència del anell nibelung. Els sants de bronze han d'emprar l'espasa sagrada de Odin, Balmung, per trencar l'encanteri que l'anell provoca sobre la sacerdotessa.

Digimon

A la popular franquícia Digimon hi ha diverses criatures que fan referència a la cultura nòrdica, aquests casos serien Vikemon un Digimon Víking, Valkirimon una Valkiria, etc., També els anomenats Royal Kinghts porten algunes referències nòrdiques com Sleipmon referent al cavall Sleipnir, i també les armes de diversos Royal Knights com el cas de l'escut Aegis, la llança de Gram, la ballesta Muspelheim, etc., per descomptat la major referència en el "Digimón" la fa el déu del mateix anomenat "Yggdrasil" òbviament com a referent al gran arbre de la vida de la mitologia nòrdica

Aa! Megamisama

Un altre anime en el qual es pot apreciar una estreta relació amb la mitologia nòrdica és Aa! Megamisama, més conegut com Oh! My Goddess, en el qual els seus protagonistes prenen el nom de les Nornes: Belldandy (Verdandi), Urd i Skuld. També s'esmenten altres éssers com les valquíries, Fenrir i l'arbre de la vida, Yggdrasil (que en l'anime és el nom que pren el sistema operatiu del cel, a més d'aparèixer en la pel.lícula en forma d'un gran arbre).

Matantei Loki Ragnarok

En el manga Matantei Loki Ragnarok es relata les aventures i desventures del déu nòrdic Loki convertit en un nen de nou anys com a càstig diví imposat per Odín. Així aniran apareixent altres déus, per bé o malament d'ell, com ara: Freyja, també convertida en una nena; Frey, que està a la recerca de la seva germana; Heimdall, qui busca venjança, ja que Loki temps enrere li havia arrencat l'ull dret; Thor, i els tres fills de Loki: Jörmundgandr, Fenrir i Hela. Loki haurà de lluitar contra els déus enviats per Odin per matar-lo i així evitar el Ragnarök. També apareixen les tres Nornes: Urd, Verdandi i Skuld.

Valkyrie Profile

El videojoc de PlayStation Valkyrie Profile es desenvolupa completament en el món de la mitologia nòrdica. Narra el viatge d'una valkiria anomenada Lenneth per reclutar Einherjers per evitar el Ragnarök. Apareixen nombrosos déus, entre ells Odin, Loki, Freya, Frey, i, a més de nombroses criatures mitològiques, inclosos gegants de gran importància i bèsties (Surt , Fefnir, Bloodbane per exemple). La seva seqüela, Valkiria Profile 2: Silmeria, llançat el 2006 per a PlayStation 2, conserva tots aquests atributs i afegeix molts més, incloent al seu protagonista Alícia, que comparteix el seu cos amb la valquíria en rebelion a Odin, Silmeria.

Còmics Marvel

En diversos còmics de l'editorial Marvel apareixen déus nòrdics com a tals. És molt conegut el cas de Thor o el seu germà i enemic Loki. També apareixen Odin, Tyr, Jörmundgandr, Heimdall i molts altres.

Ragnarok Online

En el joc de rol en línia del tipus videojoc de rol massiu que també es regeix de la mitologia nòrdica. Hi ha llocs que estan estretament relacionats amb aquesta mitologia, com ho és l'arbre de Yggdrasil i les seves múltiples usos, el temple de Freya, el món de Niflheim on habiten els morts i el continent de Midgard (el continent es diu així, on hi ha 3 països: Rune-Midgard, República de Scharwthaz i l'estat de Arunafeltz) on habiten els humans (on es poden trobar ciutats amb la mateixa relació).

Warcraft III Reing Of Chaos

En aquest joc d'estratègia hi ha la influència de la mitologia nòrdica en alguns elements, com l'Arbre de la Vida (anomenat Nordrassil), un enorme Arbre que mantenia la vida en el món (clarament es veu que és l'equivalent a l'arbre de Yggdrasil), i la seva última missió anomenada "El Crepúsculo de Els Déus" (justament Ragnarök significa Crepuscle dels Déus), en aquesta missió l'Aliança, La Horda i els Elfs Nocturns s'uneixen per vèncer les forces de la Legió del Caos i dels Morts Vivents (es diu que al Ragnarök els morts anaven a tornar a Midgard per atacar als vius), per evitar que destrueixin l'Arbre de la Vida.

Boktai

El cap final d'aquest joc es diu Hell i el de la seqüela Jörmundgandr. Algunes armes tenen com a denominació Gungnir i Mjolnir.

Tomb Raider Underworld

Videojoc desenvolupat per Crystal Dynamics i continuant amb la saga creada amb Tomb Raider Legend i Tomb Raider Anniversary, Lara s'aventura en la cerca per trobar l'Ávalon de la llegenda artúrica, trobant el Niflheim, aquí és on la història dóna un gir entorn a la mitologia nòrdica, recollint el cinturó, els guants i el martell de Thor (Mjolnir), una arma amb prou poder per matar un déu i necessari per arribar al Helheim.

World of Warcraft

En la Tercera expansió d'aquest conegut joc (Wrath of the Lich King), ens trobem amb nombroses referències a la mitologia nòrdica. Així, ens trobem per exemple en la masmorra de Ulduar a 4 sentinelles que representen diferents aspectes: Mimiron (saviesa, coneixement, ciència), Freya (vida, creixement, natura), Thorim (llamp), Hodir (gebre, gel). La semblança dels noms és evident. També s'introdueixen amb aquesta expansió les races Val'kyr i Vry'kul, de gran semblança amb les valquíries i els víkings respectivament (en aquest últim cas podem veure-ho en la seva arquitectura, els seus vaixells ...). Pel que fa a les bèsties, podem trobar-nos a uns enormes cucs carnívors coneguts com Jormungar.

La Batalla per Wesnoth

Joc d'estratègia per torns multiplataforma de programari lliure (un dels jocs d'estratègia més populars en el SO GNU/linux) on els jugadors han de triar una "raça" com poden ser elfs, nans, orcs, etc.

Bibliografia

Fonts primàries

• Edda prosaica
• Edda poètica
• Gesta Danorum
• Ynglingasaga

Fonts secundàries

• Mable, Hanilton Wright (1901). Norse Stories Retold from the Eddas. Mead and Company. Reimpreso en 1999, Nueva York: Hippocrene Books. (anglès) ISBN 0-7818-0770-0
• Niedner, Heinrich. Mitología Nórdica. Barcelona: Edicomunicación, 1997. ISBN 84-7672-781-X. 
• Lanceros, Paxti. El destino de los dioses. Madrid: Trotta, 2001. ISBN 84-8164-446-3. 
• Lecouteux, Claude. Pequeño Diccionario de Mitología Germánica. José J. de Olañeta, 1995. ISBN 84-7651-231-7. 
• Sturluson, Snorri. Textos Mitológicos de las Eddas. Madrid: Miraguano Ediciones, 1987. ISBN 84-85639-91-X. 

• Colum, Padraic (1920). The Children of Odin: A Book of Northern Myths, ilustrado por Willy Pogány. Nueva York, Macmillan. Reimpreso en 2004 por Aladdin, (anglès) ISBN 0-689-86885-5.

• Crossley-Holland, Kevin (1981). The Norse Myths. Nueva York: Pantheon Books. ISBN 0-394-74846-8. També venut sota el nom The Penguin Book of Norse Myths: Gods of the Vikings. Harmondsworth: Penguin(anglès) ISBN 0-14-025869-8.
• Keary, A & E (1909), The Heroes of Asgard. Nueva York: Macmillan Company. Reimpreso en 1982 por Smithmark Pub. ISBN 0-8317-4475-8. Reimpreso en 1979 por Pan Macmillan (anglès) ISBN 0-333-07802-0.

• Mackenzie, Donald A. (1912). Teutonic Myth and Legend. Nueva York: W. H. Wise & Co. 1934. Reimpreso en 2003 por University Press of the Pacific. (anglès) ISBN 1-4102-0740-4.
• Textos Sagrats: Llegenda i mite teutònic.
• Munch, Peter Andreas (1927). Norse Mythology: Legends of Gods and Heroes, Clàssics escandinaus. Trad. Sigurd Bernhard Hustvedt (1963). Nueva York: Fundació americo-escandinava. (anglès) ISBN 0-404-04538-3.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia nòrdica

• Heimskringla.no
• Nordische Götter - Götter-Portal (alemany)
• Sacred-Texts.com - Materials de més fonts (anglès)
• Mitos Eternos - Mitologia nòrdica - Informació i relats de literatures nòrdiques o alemanyes (anglès)
• Déus, deesses, gegants i nans nòrdics (anglès)
• CyberSamurai, Enciclopedia de mitologia nòrdica (anglès)
• Textos antics en les llengües originals (anglès)
• Textos Sagrats: Els fills d'Odin. Il·lustrat(anglès)
• Mitologia teutònica de Rydberg
• Proyecto Baldwin: Els herois d'Asgard

• Proyecto Baldwin: Histories nòrdiques de las Eddas