Georges Dumézil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signatura de Dumézil

Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir la que majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser introduït en l'estudi de les llengües clàssiques pel seu pare des de ben petit i va arribar a dominar més de 30 idiomes, fet que el va ajudar per als seus estudis comparatistes, ja que podia llegir els textos originals de cada civilització. Va participar breument en la Primera Guerra Mundial i després es va dedicar a la recerca i la docència a la universitat. Va ser elegit membre de l'Académie Française el 1978 i nombroses càtedres indoeuropees van ser creades en honor seu. Va tenir problemes perquè va ser acusat tant de francmaçó com de filonazi, motius pels quals va ser apartat temporalment de la seva feina.

La trifuncionalitat[modifica | modifica el codi]

La seva tesi fonamental és que tota societat s'estructura al voltant de les tres funcions esmentades. Hi troba exemples en les classes socials, el vocabulari i els mites. La funció religiosa s'ocupa de la relació amb el sagrat o la llei, la guerrera defensa la terra i la tercera s'ocupa de la terra, de la família i de produir. El poder sol estar dividit entre les dues primeres, amb predomini de la sagrada.

Els pobles iranians, per exemple, distingien entre els forts, els intel·ligents i la fecunditat. Igualment la mitologia romana venera una tríada divina formada per Júpiter (déu suprem), Mart (déu de la guerra) i Quirí (déu de la fertilitat). Plató dividia justament la seva república ideal entre els camperols (que tenien l'ànima concupiscible més desenvolupada), els soldats (als quals corresponia l'ànima irascible) i els filòsofs (d'ànima racional). Les castes de l'Índia (bramans, reialesa guerrera i poble ras) i els estaments de l'edat mitjana (clergat, noblesa basada en els cavallers i poble ras) en són una altra prova.

Aquest esquema tripartit ha estat aplicat amb èxit a altres camps d'estudi socials i literaris, incloent-hi els contes clàssics i populars. Una de les excepcions indoeuropees és la divisió del panteó nòrdic, de dues branques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Dumézil Modifica l'enllaç a Wikidata