Kemal Atatürk
De Viquipèdia
Mustafa Kemal Atatürk (Tessalònica 1881 - Istanbul 1938) va ser un polític turc. El seu nom original era Mustafà Kemal i el sobrenom Atatürk significa "pare dels turcs" i li fou atorgat el 1934. Era fill d'Ali Riza i Zuebida Hanim.
Va ingressar a l'escola militar turca (amb 12 anys) on va afegir el nom Kemal al seu nom de Mustafa. Va estudiar després a l'escola militar de Monastir (1895) i a la d'Istanbul (1899). El 1905 es va diplomar a l'acadèmia de guerra d'eon sortí amb el grau de capità i fou enviat a Damasc on va fundar el grup Vatan ve Hurriyet (Pàtria i Llibertat). Va tornar després a Salònica i es va incorporar al moviment Ittihad ü Terakki (Unió i Progrés) però no es va entendre del tot amb aquest moviment i en especial amb Enver Paixà.
Va entrar en combat en les campanyes de Líbia contra Itàlia (1912), les guerres balcàniques (1915), el Caucas (1916) i com a general a Síria i Palestina (1917). Entremig fou agregat militar a Bulgària (1914-1915). Al signar-se l'armistici de Mudros era al nord d' Alep amb el VII exèrcit (30 d'octubre de 1918). Es va declarar contra les condicions de l'armistici i es va oposar al sultà. Cridat a Istanbul (1919) fou nomenat (19 d'abril de 1919) com inspector de l'exèrcit del nord a Erzurum. El 19 de maig va arribar a Samsun però disposat a lluitar contra les imposicions dels aliats. El 22 de juny emet un comunicat a Amasya on condemna el govern del sultà i del gran visir Damad Ferid Pasha. El 23 de juliol va reunir un congres a Erzurum i un altre a Sivas (4 de setembre) on reclamà la independència i unitat de Turquia. Mentre va lluitar contra els grecs (als que va derrotar a la Jònia) i els armenis. El 23 d'abril de 1920 ja un nombre important de personalitats polítiques i militars li donaven suport i va reunir a Ankara la I Gran Assemblea Nacional (Büyük Millet Meclisi) que el va elegir president de l'òrgan. Va seguir la lluita victoriosa contra gecs i armenis i va recuperar la major part d'Armènia segons els límits de la Gran Armènia del Tractat de Sevres, el Kurdistan (que havia d'esdevenir autònom), la Jònia i el Pont. L'armistici de Mudanya (11 d'octubre de 1922 va posar fi a la guerra i el 1 de novembre de 1922 va fer declarar l'abolició del sultanat. El tractat de Lausana del 1923 va confirmar els límits moderns de Turquia.
Va fundar un partit anomenat "partit del poble" (Halk Firkasi, després rebatejat Partit Republicà del Poble = Cüumhuriyet Halk Partisi) que tenia la majoria a la II Gran Assemblea Nacional i va proclamar la república el 29 d'octubre de 1923, i fou escollit president (i fou reelegit sistemàticament fins a la seva mort) i Ismet Pasha (Ismet Inönu) esdevingué primer ministre. Ankara fou declarada capital. El 3 de març de 1924 es va votar l'abolició del Califat, càrrec residual dels sultans (ara califes) des de 1922. El seu partit va esdevenir partit únic. La constitució del 30 d'abril de 1924 li concedia enormes poders.
Es considera que és el modernitzador de Turquia: mesures seves van ser la laïcització de l'estat amb la abolició del islam com a religió d'estat (que va provocar revoltes al Kurdistan i a Esmirna), la prohibició dels tribunals religiosos i de les escoles còrniques, la prohibició de portar fez, l'adopció del codi civil i el codi criminal , el vot a les dones, i la substitució de l'alfabet àrab pel llatí. També va provocar una tuquizació que encara dura reprimint les minories i imposant la llengua i cultura turques en lloc de les naturals dels pobles. El 1934 una llei obligava a tots els turcs a adoptar nom de família i ell mateix va rebre de l'assemblea el d'Ataturk (pare dels turcs).
En política exterior va signar tractats amb Grècia, Romania i Iugoslàvia (l'Entesa Balcànica el 9 de febrer de 1934) i amb Iran, Iraq i Afganistan (Pacte de Sadabad, juliol de 1937).
Va morir a Istanbul el 10 de novembre de 1938 i fou enterrat al Museu Etnogràfic d'Ankara de manera provisional. El 10 de novembre de 1953 fou transferit al seu mausoleu a Ankara.
