Cirrosi hepàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cirrosi hepàtica
Classificació i recursos externs

TC de l'abdomen. S'observa cirrosi.
CIM-10 K70.3, K71.7, K74
CIM-9 571
DiseasesDB 2729
eMedicine med/3183 radio/175
MeSH D008103

La cirrosi hepàtica, cirrosi de Laennec, o simplement cirrosi és una malaltia del fetge caracteritzada per la substitució de teixit del fetge per fibrosi, cicatrius i nòduls de regeneració (protuberàncies que es produeixen com a resultat d'un procés en el qual es regenera el teixit danyat). La paraula "cirrosi" deriva del grec κίρῥος, que significa marró (el color taronja-groc del fetge malalt). Encara que l'entitat clínica es coneixia abans, va ser René Laennec qui li va donar el nom de "cirrosi" en el seu treball de 1819 en el qual també descriu l'estetoscopi. La cirrosi és més comunament causada per l'alcoholisme, l'hepatitis B i C, i l'esteatosi hepàtica, però té moltes altres causes possibles. Alguns casos són idiopàtics, és a dir, de causa desconeguda. Possibles complicacions són l'ascites (retenció de líquid en la cavitat abdominal) és la complicació més freqüent de la cirrosi i s'associa amb una pobra qualitat de vida, més risc d'infecció, i una evolució dolenta al llarg termini. Altres possibles complicacions potencialment mortals són l'encefalopatia hepàtica (confusió i coma) i l'hemorràgia per varius esofàgiques.

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

La cirrosi té moltes possibles manifestacions. Aquests signes i símptomes poden ser com a resultat directe del fracàs de les cèl·lules del fetge o com a resultat de la hipertensió portal. També hi ha algunes manifestacions sense una causa específica però que poden ocórrer en la cirrosi.[1]

Disfunció del fetge[modifica | modifica el codi]

Hipertensió portal[modifica | modifica el codi]

Diagnosi[modifica | modifica el codi]

L'estàndard d'or per al diagnòstic de la cirrosi és una biòpsia de fetge, generalment a través d'una punció percutània amb agulla fina. La biòpsia no és necessària si les dades clíniques, de laboratori i radiològiques suggereixen la cirrosi. A més, hi ha un petit però significatiu risc en la biòpsia hepàtica; i la cirrosi predisposa, per ella mateixa, a les complicacions causades per la biòpsia de fetge.[2] Els millors predictors de la cirrosi són l'ascites, el recompte de plaquetes <160.000/mm3, l'aparició d'aranyes vasculars i una puntuació superior a 7 en l'escala de cirrosi de Bonacini.[3]

Proves de laboratori[modifica | modifica el codi]

Els següents resultats són típics en la cirrosi:

  • Transaminases o aminotrasferases - AST i ALT estan moderadament elevades, amb AST>ALT. No obstant això, els nivells normals de transaminases no s'oposen a la cirrosi.[1]
  • Fosfatases alcalines - una mica elevades, però menys de 2 a 3 vegades del límit superior de la normalitat.
  • Gammaglutamiltransferasa - es correlaciona amb els nivells de les fosfatases alcalines. En general molt més elevades en la malaltia hepàtica crònica per alcohol.[4]
  • Bilirubina - amb uns nivells normals quan la cirrosi està compensada, però pot elevar-se quan la cirrosi progressa.
  • Albúmina - els nivells baixen a mesura que la funció de síntesi del fetge amb cirrosi empitjora ja que l'albúmina és sintetitzada exclusivament al fetge.
  • Gammaglobulines - augmentades a causa de la derivació dels antígens bacterians (procedents dels intestins) des del fetge als teixits limfoides.
  • Hiponatrèmia - o sodi baix en sèrum, a causa de la incapacitat per excretar aigua lliure resultant dels alts nivells de ADH i aldosterona.
  • Leucopènia i neutropènia - a causa de l'esplenomegàlia amb segrest esplènic.
  • Trombocitopènia - generalment multifactorial. A causa de la supressió de la medul·la per l'alcohol, sèpsia, manca d'àcid fòlic, segrest a la melsa (per l'esplenomegàlia), així com la disminució de trombopoetina.[4]
  • Coagulopatia - o defectes de coagulació, ja que el fetge produeix la major part dels factors de coagulació. Per tant la coagulopatia es correlaciona amb l'empitjorament de la malaltia hepàtica.
  • Temps de protrombina - s'incrementa ja que el fetge sintetitza els factors de coagulació.

Estadiatge[modifica | modifica el codi]

La gravetat de la cirrosi es classifica comunament amb l'escala de Child-Pugh.

Tractament[modifica | modifica el codi]

La cirrosi és generalment irreversible una vegada que es produeix, i el tractament generalment se centra en la prevenció de la progressió i les complicacions. En les fases avançades de la cirrosi l'única opció és un trasplantament de fetge. En les cirrosis hi ha poques proteïnes en sang, i això, juntament amb la dificultat que passi la sang a través del fetge, fa que es generi un líquid que s'acumula en la cavitat abdominal (cosa que es diu ascites refractària) i que cada una o dues setmanes s'ha d'evacuar a través de puncions quan la medicació (basada en diürètics i restricció de la sal) no respon. L'Hospital de Sant Pau de Barcelona ha estat el primer hospital a Espanya que ha introduït un avanç terapèutic constituent en la implantació d'una bomba automàtica subcutània controlada des d'un ordinador capaç de drenar aquest líquid abdominal. Aquesta innovació evita l'ingrés hospitalari i millora la qualitat de vida dels pacients.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirrosi hepàtica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Friedman LS. Current medical diagnosis and treatment 2014.. [S.l.]: Mcgraw-Hill, 2014, p. Chapter 16. Liver, Biliary Tract, & Pancreas Disorders. ISBN 978-0071806336. 
  2. Grant, A. «Guidelines on the use of liver biopsy in clinical practice». Gut, vol. 45, Suppl 4, 1999, pàg. 1–11. DOI: 10.1136/gut.45.2008.iv1. PMC: 1766696. PMID: 10485854. «The main cause of mortality after percutaneous liver biopsy is intraperitoneal haemorrhage as shown in a retrospective Italian study of 68 000 percutaneous liver biopsies in which all six patients who died did so from intraperitoneal haemorrhage. Three of these patients had had a laparotomy, and all had either cirrhosis or malignant disease, both of which are risk factors for bleeding.»
  3. Udell, JA. «Does this patient with liver disease have cirrhosis?». JAMA: the Journal of the American Medical Association, vol. 307, 8, Feb 22, 2012, pàg. 832–42. DOI: 10.1001/jama.2012.186. PMID: 22357834.
  4. 4,0 4,1 Maddrey, edited by Eugene R. Schiff, Michael F. Sorrell & Willis C.. Schiff's diseases of the liver.. 11th ed. / edited by Eugene R. Schiff, Willis C. Maddrey, Michael F. Sorrell.. Chichester, West Sussex, UK: John Wiley & Sons, 1999, p. Evaluation of the Liver A: Laboratory Test. ISBN 978-0-470-65468-2. 
  5. Una bomba subcutània ajudarà a drenar pacients amb cirrosi El Periódico, 30 de març de 2010

Vegeu també[modifica | modifica el codi]