Ceri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ceri
58Ce
lantaniceripraseodimi
-

Ce

Th
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Ceri, Ce, 58
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 140,116
Configuració electrònica [Xe] 4f1 5d1 6s2[1]
2, 8, 18, 19, 9, 2
Configuració electrònica de Ceri
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
6,770 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
6,55 g·cm−3
Punt de fusió 1.068 K, 795 °C
Punt d'ebullició 3.716 K, 3.443 °C
Entalpia de fusió 5,46 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 398 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 26,94 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.992 2.194 2.442 2.754 3.159 3.705
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3, 2, 1


(òxid bàsic feble)

Electronegativitat 1,12 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 534,4 kJ·mol−1
2a: 1.050 kJ·mol−1
3a: 1.949 kJ·mol−1
Radi atòmic 181,8 pm
Radi covalent 204±9 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Ceri té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (t, a,) (β. poli) 828 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 11,3 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t, a,) (γ. poli) 6,3 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.100 m·s−1
Mòdul d'elasticitat (forma γ) 33,6 GPa
Mòdul de cisallament (forma γ) 13,5 GPa
Mòdul de compressibilitat (forma γ) 21,5 GPa
Coeficient de Poisson (forma γ) 0,24
Duresa de Mohs 2,5
Duresa de Vickers 270 MPa
Duresa de Brinell 412 MPa
Nombre CAS 7440-45-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del ceri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
134Ce sin 3,16 d ε 0,500 134La
136Ce 0,185% 136Ce és estable amb 78 neutrons
138Ce 0,251% 138Ce és estable amb 80 neutrons
139Ce sin 137,640 d ε 0,278 139La
140Ce 88,450% 140Ce és estable amb 82 neutrons
141Ce sin 32,501 d β 0,581 141Pr
142Ce 11,114% > 5×1016 a ββ 1,417 142Nd
144Ce sin 284,893 d β 0,319 144Pr

El ceri, de símbol Ce, és un dels 14 elements químics que seguixen al lantà en la taula periòdica, denominats per això lantànids.

És un metall tou i molt dúctil, de color gris metàl·lic, semblant al ferro, es torna rogenc en exposar-se a l'aire, s'oxida molt fàcilment. És un element molt escàs en l'escorça terrestre (0.0046% en pes), on apareix dispers en diversos minerals. tanmateix ceres és l'element més abundant entre els del grup de les terres rares.

El ceri té el tercer rang de líquid entre els elements químics: 2648 °C (795 °C a 3443 °C) (només el neptuni i el tori tenen rangs de líquid més grans.)[3]


Apareix en molts minerals, els més importants són la monazita i la bastnäsita.

Fou descobert el 1803 per Martin Heinrich Klaproth i Jöns Jacob Berzelius i independentment per Wilhelm von Hisinger. Ceres, l'asteroide més gran del sistema solar comparteix el seu nom. També Ceres és la deessa romana de l'agricultura.


Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Té moltes aplicacions comercials. Inclouen les de:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ground levels and ionization energies for the neutral atoms, NIST (anglès)
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)
  3. Jackson, Mark. Periodic Table Advanced. Barcharts Incorporated, 2002. ISBN 1572225424.