Àcid clorhídric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àcid clorhídric
Ampolla d'àcid clorhídric
General
Altres noms clorur d'hidrogen, salfumant
Fórmula molecular HCl (en aigua)
Massa molar 36,46 g/mol
Aspecte Líquid incolor (pur), a altes concentracions fumeja
Nombre CAS [7647-01-0]
Propietats
Densitat i fase 1,18 g/cm3, solució al 37% 
Solubilitat en aigua totalment miscible
Punt de fusió -26 °C (247 K)

solució al 38%

Punt d'ebullició 110 °C (383 K),

solució al 20,2%;
48 °C (321 K), solució al 38%.

Acidesa (pKa) -8,0
Perills
Perills Altament corrosiu
NFPA 704
NFPA 704.svg
0
3
0
 
Frases R R34

, R37

Frases S S26, S36, S45
RTECS MW4025000
Compostos relacionats
Altres anions Àcidrhídric
Àcid bromhídric
Àcid iodhídric
Altres àcids Àcid sulfúric
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

L'àcid clorhídric, clorur d'hidrogen, àcid muriàtic o salfumant (HCl) és un àcid fort, format per clor i per hidrogen. A la temperatura ordinària és un gas, incolor, però en presència d'humitat forma una mena de boira perquè és molt higroscòpica. Per això comercialment es coneix com a salfumant. Es ven dissolt en aigua. S'usa en la neteja, encara que s'ha d'anar amb compte perquè és tòxic i molt corrosiu. Amb els metalls forma clorurs. Té moltes aplicacions a la indústria.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

L'àcid clorhídric (HCl) s'obté per addició d'àcid sulfúric (H2SO4) a la sal comuna (NaCl):

2 NaCl + H2SO4 → Na2SO4 + 2 HCl

En la indústria química es formen grans quantitats de clorhídric en les reaccions orgàniques de cloració de les substàncies orgàniques amb clor elemental:

R-H + Cl2 → R-Cl + HCl

També és possible sintetitzar-lo directament a partir dels seus elements moleculars, aquest procés, però, no sol ser econòmicament rendible.

En aigua es dissolen fins a 38 g/100 ml encara que a baixa temperatura es poden formar cristalls de HCl x H2O amb un contingut del 68 % d'HCl. La dissolució forma un azeotrop amb un contingut del 20,2 % en HCl i un punt d'ebullició de 108,6 °C.

L'àcid clorhídric que es troba en el mercat sol tenir una concentració del 38 % (màxima) o del 25 %.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

L'àcid clorhídric s'utilitza sobretot com àcid barat, fort i volàtil. L'ús més conegut és el de desincrustant per a eliminar residus de calç. En aquest aplicació es transforma el carbonat càlcic en clorur càlcic, més soluble i s'alliberen diòxid de carboni (CO2 i aigua:

CaCO3 + 2 HCl → CaCl2 + CO2 + H2O

En química orgànica s'aprofita el clorhídric de vegades en la síntesi de clorurs orgànics - bé per substitució d'un grup hidroxil d'un alcohol o per addició del clorhídric a un alquè encara que sovint aquestes reaccions no transcorren d'una manera molt selectiva.

En la indústria alimentària s'utilitza per exemple en la producció de la gelatina, dissolent la part mineral dels ossos.

En metal·lúrgia de vegades s'utilitza per a dissoldre la capa d'òxid que pot recobrir un metall.

També és un producte de partida en la síntesi de clorur fèrric (FeCl3) o de policlorur d'alumini.

Efectes nocius[modifica | modifica el codi]

El clorur d'hidrogen és irritant i corrosiu per a qualsevol teixit amb el qual tingui contacte. L'exposició breu a baixos nivells produïx irritació de la gola. L'exposició a nivells més alts pot produir dificultats en la respiració, estrenyiment dels bronquíols, coloració blava de la pell, acumulació de líquid en els pulmons i fins i tot la mort. L'exposició a nivells més alts pot produir inflamació i espasmes de la gola i asfíxia. Algunes persones, poden patir una reacció inflamatòria al clorur d'hidrogen. Aquesta condició és coneguda com a síndrome de mal funcionament reactiu de les vies respiratòries (RADS, per les sigles en anglès), que és un tipus d'asma causat per certes substàncies irritants o corrosives.

Depenent de la concentració, el clorur d'hidrogen pot produir des de lleu irritació fins a cremades greus dels ulls i la pell. L'exposició perllongada a baixos nivells pot causar problemes respiratoris, irritació dels ulls i la pell i decoloració de les dents.

Tot i aquestes característiques els sucs gàstrics dins l'estómac humà contenen aproximadament el 3 % d'àcid clorhídric. Aquest ajuda a coagular les proteïnes i juga un paper important com a coenzim de la pepsina en la seva digestió. També ajuda en l'hirdòlisi dels polisacàrids presents en el menjar.

Fonts antropològiques[modifica | modifica el codi]

Les principals fonts antropològiques són:

- Petroquímiques

- Incineradores

- Cremació d'alguns materials, per exemple, el plàstic (formarà una reacció juntament amb l'aigua)

- Indústria química

- Processos de neteja i decapat de metalls

Clorur d'hidrogen produït en la piròlisis[modifica | modifica el codi]

El clor està present en els residus en forma de sals inorgàniques (com el clorur de sodi; NaCl) i de compostos orgànics. Les fonts del clor orgànic també inclouen compostos com el clorur de polivinil ( 59% en pes de clor) utilitzat en la fabricació d’ampolles, mobles... la majoria del clor es converteix en HCl que ataca a les superfícies metàl·liques. La reacció dels vapor de NaCl i diòxid de sofre,genera clor elemental que pot conduir a la formació de HCl.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid clorhídric Modifica l'enllaç a Wikidata