Jöns Jacob Berzelius

Jöns Jacob Berzelius

Jöns Jacob von Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm 17 d'agost de 1848) fou un químic suec, considerat com un dels fundadors de la química moderna.

Biografia

Fill d'un mestre d'escola va començar els seus estudis de medicina el 1796 en la Universitat d'Uppsala, al mateix temps que treballava al laboratori de química de Johan Afzelius. Això li va fer decidir-se per la química i prompte va començar a experimentar. Ja el 1800 va destacar per les seves observacions sobre les aigües minerals de Medevi. Va acabar els estudis de química al mateix temps que els de medicina, i es va doctorar el 1802.

Va compatibilitzar el seu treball com metge i professor auxiliar fins a 1806, data en què va passar a encarregar-se dels cursos de química de l'Acadèmia Militar Carlsberg. En 1806 va començar a publicar, junt amb Wilhelm Hisinger, unes memòries relacionades amb la física, la química, la minerologia'. Entre 1807 i 1831, va ser professor de botànica, medicina i farmàcia a Estocolm, al mateix temps que continuava donant classes de química a l'Institut Médico-quirúrgico Karoline d'Estocolm, entre 1815 i 1832.

Berzelius va ser secretari permanent de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, de la que era membre des de 1808, entre 1818 i 1848 i associat a la Royal Society i l' Institut de França, i membre de l'Acadèmia Sueca entre 1837 i 1848. El 1832 va deixar l'ensenyament per a poder dedicar-se per complet a la investigació. El 1835 es va casar, i va ser nomenat freiherr (títol nobiliari equivalent al de baró), com a regal de bodes pel rei Carles XIV de Suècia. Pels seus treballs va obtenir la Medalla Copley el 1836.

Berzelius va ser professor de química, entre altres, de Johann August Arfvedson, Leopold Gmelin, Carl Gustaf Mosander, Heinrich i Gustav Rose, Niels Gabriel Sefström i Friedrich Wöhler, i va mantenir correspondència amb els principals científics francesos de l'època: André Marie Ampère, François Arago, Claude Louis Berthollet, Louis Joseph Gay-Lussac, Pierre Louis Dulong, Augustin Fresnel, Pierre Simon Laplace.

Obra

Nous elements químics

Va ser el primer analista del segle XIX ja que va dur a terme amb molta precisió un nombre enorme d'anàlisi. Va ser el primer químic que va aïllar el silici el 1823, el zirconi el 1824, el tori el 1828) i el titani. Cal atribuir-li el descobriment de tres elements químics:

• Hisinger i Berzelius varen descobrir l'element ceri en 1807,
• el 1817 va identificar junt amb Johan Gottlieb Gahn el seleni,
• i va descobrir el tori en 1829.

Els seus alumnes varen descobrir altres dos elements: el 1817 Johann August Arfvedson va descobrir el liti, i el 1830 Nils Gabriel Sefström va descobrir el vanadi. Berzelius va ser qui va proposar els noms de liti i vanadi, així com el de sodi.

La teoria atòmica

Berzelius va conèixer el treball de Richter sobre els equivalents i comprova experimentalment la llei de les proporcions múltiples entre 1808 i 1809, després d'haver pres coneixament també de la teoria atòmica de Dalton. Les seves investigacions s'estenen a òxids, àcids i sals inorgàniques i va publicar els seus resultats entre 1810-1812 i és el primer que estableix les bases de l'atomisme químic.

Berzelius va ser un dels primers que va publicar una taula de les masses moleculars i atómiques amb exactitud acceptable. Va ser pràcticament el creador de la química orgànica.

Els símbols dels elements i dels composts

L'actual sistema de formulació química basada en símbols d'una o dues lletres per a representar els elements químics, es va adoptar gràcies a Berzelius, que va ser qui ho va proposar el 1813. Va inventar i va fer acceptar universalment fórmules químiques anàlogues a les fórmules algebraiques amb l'objectiu d'expressar la composició dels cossos. Per a explicar els fenòmens va adoptar la cèlebre teoria del dualisme electroquímic, i amb aquesta teoria va dur a terme moltes reformes en la nomenclatura i en la classificació.

També va ser un dels primers que va basar la mineralogia en el coneixement dels elements químics dels minerals. . Va introduir les nocions i les paraules al·lotropia, catàlisi, isomeria, halogen, radical orgànic i proteïna.

Obres

Les principals obres de Berzelius disponibles en internet:

• Nova analysis aquarum medeviensium - 1800 al projete Runeberg
• De electricitatis galvanicae apparatu cel. Volta excitae in corpra organica effectu (la tesi de médicina) - Recherches sur les effets du galvanisme - 1802 al projete Runeberg
• Nouveau système de minéralogie - París, 1819, in-8 a Gallica
• De l'emploi du chalumeau dans les analyses chimiques et les déterminations minéralogiques - traduït al francès en 1821 sur Gallica
• De l'analyse des corps inorganiques - 1827 a Gallica
• Théorie des proportions chimiques et table analytique des poids atomiques des corps simples et leurs combinaisons les plus importantes - 1835 a Gallica
• Traité de chimie minérale, végétale et animale en 6 volums des del 1808 fins el 1830. A Gallica: tom 1, tom 3, tom 4, tom 5, tom 6.
• Élémens de minéralogie appliquée aux sciences chimiques, ouvrage basé sur la méthode de M. Berzelius contenant l'Histoire naturelle et métallurgique des substances minérales, leurs applications à la pharmacie, à la médecine et à l'économie domestique de Jons Jakob Berzelius - Publié en 1837.
• Traité de Chimie. Traduït al francès per A.J.L. Jourdan de Jons Jakob Berzelius - Publicat per Firmin Didot en 1829. La 1ª edició es publicà a Estocolm de 1808 a 1818 en 3 volums.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jöns Jacob Berzelius