Friedrich Wöhler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Friederich Wöhler

Friedrich Wöhler (31 de juliol de 1800 - 23 de setembre de 1882) va ser un químic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Eschersheim, actualment un districte de Frankfurt am Main. El 1823 Wöhler va acabar els estudis de medicina a Heidelberg i treballà al laboratori de Leopold Gmelin, que va fer que Wöhler treballés per Jöns Jacob Berzelius a Estocolm. Va treballar com a professor de química a les politècniques de Berlín i de Kassel. Posteriorment va ser professor a la Universitat de Göttingen fins que va morir el 1882.

Contribucions a la química[modifica | modifica el codi]

Wöhler va ser el primer, el 1828, a sintetitzar urea.[1] Aquesta síntesi va acabar amb la teoria del vitalisme que propugnava que no es podia sintetitzar compostos orgànics a partir de compostos inorgànics.

Va ser el descobridor dels elements beril·li, silici, alumini, itri i titani i va descobrir el mètode per purificar el níquel. Va estudiar i col·leccionar nombrosos meteorits.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Wöhler
  • Brigitte Hoppe. «Review of The life and work of Friedrich Wohler (1800-1882) by Robin Keen, edited by Johannes Buttner». Isis, vol. 98, 1, 2007, pàg. 195–196. DOI: 10.1086/519116.
  • George B. Kauffman, Steven H. Chooljian. «Friedrich Wöhler (1800–1882), on the Bicentennial of His Birth». The Chemical Educator, vol. 6, 2, 2001, pàg. 121–133. DOI: 10.1007/s00897010444a.
  1. Friedrich Wöhler. «Ueber künstliche Bildung des Harnstoffs». Annalen der Physik und Chemie, vol. 88, 2, 1828, pàg. 253–256. DOI: 10.1002/andp.18280880206.