Wöhlerita
 Wöhlerita | |
|---|---|
 Wöhlerita (groc) procedent de Noruega | |
| Fórmula química | NaCa₂(Zr,Nb)(Si₂O₇)(O,OH,F)₂ |
| Epònim | Friedrich Wöhler  |
| Localitat tipus | Løvøya, Langesundsfjorden, Porsgrunn, Telemark, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.11 |
| Dana | 56.2.4.5 |
| Heys | 17.8.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,823(3) Å; b = 10,244(3) Å; c = 7,290(2) Å; β = 109,00(4)° |
| Grup puntual | 2 - esfenoidal |
| Grup espacial | grup espacial 4 |
| Color | groc clar a groc fosc, marró, gris |
| Macles | comunes amb pla de macla {010} |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc groguenc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,40 a 3,44 g/cm³ (mesurada); 3,42 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 a 1,705 nβ = 1,716 a 1,720 nγ = 1,726 a 1,728 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 70° to 77°, calculat: 70° to 76° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Impureses comunes | Ti, Hf, Al, Y, Ce, La, Fe, Ta, Mn, Mg, Sr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1843 |
| Símbol | Wöh |
| Referències | [1] |
La wöhlerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Anomenada per Friedrich Wöhler, professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya).
Característiques[modifica]
La wöhlerita és un silicat de fórmula química NaCa₂(Zr,Nb)(Si₂O₇)(O,OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wöhlerita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, låvenita, niocalita, normandita, janhaugita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en els estadis finals en pegmatites alcalines; com a mineral accessori en sienites nefelíniques; es troba també en fenites associades a intrusius alcalins i en carbonatites.[2] S'ha descrit associat a cancrinita, ferro-hornblenda, egirina, astrofil·lita, mosandrita, eudialita, catapleiïta, rosenbuschita, lavenita, zircó, piroclor, betafita, latrappita, perovskita rica en niobi, zirconolita rica en niobi, albita, nefelina, biotita i fluorita.[3]
Ha estat descrita a Angola, Austràlia, Brasil, Canadà, Dinamarca, Alemanya, Guinea, Índia, Itàlia, Malawi, Mali, Noruega, Suècia i els EUA.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wöhlerita |