Kentrolita
 Kentrolita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂Mn₂3+(Si₂O₇)O₂ |
| Epònim | espina |
| Localitat tipus | Xile |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.80 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.80 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.20 |
| Dana | 56.2.10.2 |
| Heys | 14.13.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,961Å; b = 11,018Å; c = 9,964Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | space group 60 (en)  |
| Color | negre, de vegades amb reflexos interiors de color vermell fosc |
| Exfoliació | distingible/bona - {110} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | subadamantina, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | marró a marró groguenc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 6,26 g/cm³ (mesurada); 6,29 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,100 nβ = 2,200 nγ = 2,310 |
| Birefringència | δ = 0,210 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 88°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | forta r < v |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Zn, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1880 |
| Símbol | Ken |
| Referències | [1] |
La kentrolita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del grec κεντρί, "espina" o "espiga", en al·lusió al seu hàbit. La localitat tipus és donada per Damour & von Rath (1881) com "im südlichen Chile" (al sud de Xile).
Característiques[modifica]
La kentrolita és un silicat de fórmula química Pb₂Mn₂3+(Si₂O₇)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kentrolita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
La localitat tipus és descrita per Damour & von Rath (1881) com im südlichen Chile (al sud de Xile). No obstant, no ha estat trobada posteriorment en cap indret del país sud-americà. En canvi sí que ha estat descrita en altres llocs del planeta: Mèxic, els Estats Units, França, Itàlia, Noruega, Suècia, Anglaterra, Namíbia, Sud-àfrica i el Kazakhstan.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kentrolita |
- ↑ «Kentrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2019].