Surkhobita

Surkhobita
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química	NaCaBa₂Mn₈Ti₄(Si₂O₇)₄O₅F₅
Epònim	riu Wakhsh
Localitat tipus	Glacera Dara-i-Pioz, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.67
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.67
Dana	69.1.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema monoclínic
Grup espacial	grup espacial C₂
Color	marró vermell
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2002-037
Any d'aprovació	2007
Referències

La surkhobita és una espècie mineral desacreditada de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom de la conca del riu Surkhob, al Tadjikistan, on es troba la seva localitat tipus.

Característiques

La surkhobita és un silicat de fórmula química NaCaBa₂Mn₈Ti₄(Si₂O₇)₄O₅F₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007, però el 2020 va ser desacreditada arrel de noves anàlisi que van demostrar que era idèntica a la perraultita. Va ser considerada l'anàleg de manganès de la jinshajiangita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la surkhobita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la glacera Dara-i-Pioz, situada a la regió sota subordinació republicana, al Tadjikistan. També ha estat descrita a Bratthagen 1, a Lågendalen, dins el municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.