Hiortdahlita
 Hiortdahlita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na,Ca)₂Ca₄Zr(Mn,Ti,Fe)(Si₂O₇)₂(F,O)₄ |
| Epònim | Thorstein Hiortdahl |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Dana | 56.2.4.7 |
| Heys | 17.1.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,95 Å; b = 10,31 Å; c = 7,29 Å; α = 90,32°; β = 109,03°; γ = 95,08° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | groc, marró groguenc, verd |
| Macles | polisintètiques en {010} i {100} |
| Exfoliació | bona en {110) i {1-10) |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 3,25 a 3,31 g/cm³ (mesurada); 3,21a3,24 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,639 a 1,658 nβ = 1,643 a 1,664 nγ = 1,646 a 1,671 |
| Birefringència | δ = 0,007 a 0,013 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° to 86° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | OH, Hf, Sn, Al, Y, TR, Fe, Nb, U, Mn, Mg, Sr, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Hio |
| Referències | [1] |
La hiortdahlita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el nom en honor de Thorstein Hallager Hiortdahl (4 de maig de 1839 – 29 d'octubre de 1925), químic, mineralogista, cristal·lògraf i polític.
Característiques[modifica]
La hiortdahlita és un silicat de fórmula química (Na,Ca)₂Ca₄Zr(Mn,Ti,Fe)(Si₂O₇)₂(F,O)₄. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1890. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hiortdahlita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Lille Arøya, a Langesundsfjorden, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets dels país, així com a Suècia, Dinamarca, Romania, Alemanya, Itàlia, el Marroc, Guinea, Rússia, Brasil i el Canadà.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiortdahlita |
- ↑ «Hiortdahlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].