Hennomartinita

Hennomartinita
Fórmula química	SrMn3+₂(Si₂O₇)(OH)₂·H₂O
Epònim	Henno Martin
Localitat tipus	Mina Wessels, Hotazel, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.10
Dana	56.2.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,25 Å; b = 9,03 Å; c = 13,39 Å;
Grup espacial	grup espacial 33
Color	groc-marró
Duresa	4
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,820
Birefringència	δ = 1,820
Angle 2V	mesurat: 63°
Dispersió òptica	petita
Impureses comunes	Fe, Ca, Ba
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1992-033
Símbol	Hma
Referències

La hennomartinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lawsonita. Rep el nom en honor de Henno Martin (15 de març de 1910 - 7 de gener de 1998), geòleg, qui va estudiar la geologia precambriana de la zona que inclou la localitat tipus.

Característiques

La hennomartinita és un silicat de fórmula química SrMn³⁺₂(Si₂O₇)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hennomartinita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Wessels, a Hotazel, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a la mina Tone, a Kinkai-Tone-machi (Nagasaki, Japó). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.