Bornemanita

Bornemanita
Bornemanita (blanquinosa) amb lomonosovita (marronosa)
Fórmula química	Na₆BaTi₂Nb(Si₂O₇)₂(PO₄)O₂(OH)F
Epònim	Irina Borneman-Starinkévitx
Localitat tipus	Pegmatita Yubileinaya (Yubileinoye; Jubilejnaja), Mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.50
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.50
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.17
Dana	56.4.2.1
Heys	17.6.8
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,4587(3) Å; b = 7,1421(5) Å; c = 24,528(2) Å; α = 96,790(1)°; β = 96,927(1)°; γ = 90,326(1)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	grup espacial 9
Color	groc clar
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	nacrada
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,47 a 3,5 g/cm³ (mesurada); 3,49 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,682 a 1,683 nβ = 1,687 a 1,695 nγ = 1,718 a 1,720
Birefringència	δ = 0,036 a 0,037
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 66°, calculat: 46° a 72°
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Zr, Al, Fe, Mn, Mg, Ca, Sr, Li, K, Rb
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1973-053
Símbol	Bma
Referències

La bornemanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom en honor d'Irina Dmitrievna Borneman-Starinkevitx (1891-1988), mineralogista russa especialitzada en els minerals de Jibiny i Lovozero.

Característiques

La bornemanita és un silicat de fórmula química Na₆BaTi₂Nb(Si₂O₇)₂(PO₄)O₂(OH)F, un A heterofil·losilicat, relacionat amb la bykovaïta. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bornemanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita Yubileinaya del mont Karnasurt, al massís de Lovozero, una serralada que es troba al centre de la Península de Kola, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). A banda d'aquest indret, només ha estat descrita en altres dues muntanyes del mateix massís: el mont Al·luaiv i el mont Kedykverpakhk.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bornemanita