Estronciochevkinita
 Estronciochevkinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Sr,La,Ce,Ca)₄Fe²⁺(Ti,Zr)₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈ |
| Epònim | chevkinite mineral group (en)  i estronci |
| Localitat tipus | Cerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Dana | 56.2.8.2 |
| Heys | 14.9.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,56Å; b = 5,7Å; c = 11,1Å; β = 100,32° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | negre |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Al, Y, Cr, Mn, Ba, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-009 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Scvk |
| Referències | [1] |
L'estronciochevkinita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Va ser anomenada així l'any 1983 per Stephen E. Haggerty i Anthony N. Mariano en honor de Konstantin Vladimirovich Chevkin, i per la dominància de l'estronci en la composició.
Característiques[modifica]
L'estronciochevkinita és un silicat de fórmula química (Sr,La,Ce,Ca)₄Fe2+(Ti,Zr)₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciochevkinita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), jinshajiangita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en les bandes més màfiques de dics de fenita que es formen radialment al voltant de carbonatites. S'ha trobat associada a sanidina, egirina, nefelina, hematites, zeolites i loparita rica en estronci.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estronciochevkinita |
- ↑ «Strontiochevkinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Strontiochevkinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 26 desembre 2015].