Yoshimuraïta
 Yoshimuraïta | |
|---|---|
 Cristalls de yoshimuraïta de color taronja  | |
| Fórmula química | Ba₂Mn₂Ti(Si₂O₇)(PO₄)O(OH) |
| Epònim | Toyofumi Yoshimura (en)  |
| Localitat tipus | mina Noda-Tamagawa, Noda-mura, Kunohe-gun, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.42 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.42 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.25 |
| Dana | 58.2.6.1 |
| Heys | 17.10.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7(1) Å; b = 14,71(2) Å; c = 5,39(1) Å; α = 93,52(2)°; β = 90,2(2)°; γ = 95,3(2)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | marró ataronjat, vermell, marró fosc |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 4,13 a 4,2 g/cm³ (mesurada); 4,21 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,763 nβ = 1,777 nγ = 1,785 |
| Birefringència | δ = 0,022 |
| Angle 2V | mesurat: 85° to 90°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | molt forta |
| Impureses comunes | Al, Fe, Zn, Mg, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA2016 s.p. i IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Ysh |
| Referències | [1] |
La yoshimuraïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Va rebre el seu nom l'any 1961 per Takeo Watanabe, Yoshio Takeuchi i Jun Ito en honor de Toyofumi Yoshimura, professor de mineralogia de la Universitat de Kyushu (Japó).
Característiques[modifica]
La yoshimuraïta és un silicat de fórmula química Ba₂Mn₂Ti(Si₂O₇)(PO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars, aplanats, de fins a 5 centímetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yoshimuraïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1959 a la mina Noda-Tamagawa, a Noda-mura, Kunohe-gun, a la prefectura d'Iwate (Regió de Tohoku, Honshū, Japó). També a l'illa de Honshu, ha estat trobada a la mina Tanohata (Shimohei-gun, Regió de Tohoku) i a la mina Taguchi (Shidara-cho, Regió de Chubu). Sol trobar-se associada a altres minerals com: richterita, rodonita, feldespat, riebeckita, aegirina-augita i quars.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yoshimuraïta |
- ↑ «Yoshimuraite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 agost 2016].