Bykovaïta
 Bykovaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Ba,Na,K)₂(Na,Ti,Mn)₄(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(H₂O,F,OH)₂·3,5H₂O |
| Epònim | Alexandra Vasilyevna Bykova  |
| Localitat tipus | Pegmatita Shkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Massís de Lovozero, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.17 |
| Dana | 56.2.10.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,552Å; b = 7,179Å; c = 50,94Å; β = 91,1° |
| Grup espacial | grup espacial 9 |
| Color | blanc crema |
| Exfoliació | perfecta en {001}, bona en {100} |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | sedosa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,98 g/cm³ (mesurada); |
| Impureses comunes | Al, Ca, Fe, K, Mn, Sr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-044 |
| Símbol | Byv |
| Referències | [1] |
La bykovaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Alexandra Vasilyevna Bykova (1917-2001), mineralogista i químic russa, qui amb el seu treball va predir l'existència d'un anàleg hidratat natural de la bornemanita.
Característiques[modifica]
La bykovaïta és un silicat de fórmula química (Ba,Na,K)₂(Na,Ti,Mn)₄(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(H₂O,F,OH)₂·3,5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bykovaïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pegmatita Shkatulka de la mina Umbozero, situada al mont Al·luaiv del massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.