Innelita
 Innelita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ba₄Ti₂Na(NaMn²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)] |
| Epònim | Inakli (en)   |
| Localitat tipus | Inagli chrome diopside deposit (en) i Aldansky District (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.25 |
| Dana | 58.2.6.2 |
| Heys | 17.10.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,76Å; b = 7,14Å; c = 5,38Å; α = 90°; β = 95°; γ = 99° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,726 nβ = 1,737 nγ = 1,766 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 66° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Mg, K, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Símbol | Inn |
| Referències | [1] |
La innelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el seu nom del riu Inagli, anomenat Inneli en iacut, que es troba al territori de Sakhà (Rússia).[2]
Característiques[modifica]
La innelita és un sorosilicat aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional i publicat l'any 1961. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: Ba₄Ti₂Na(NaMn²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)].[3] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5. És el sulfat anàleg de la fosfoinnelita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la innelita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descrita l'any 1960 a partir de mostres recollides al massís de Yakokut i al massís d'Inagli, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita al complex alcalí de Red Wine, al Labrador (Canadà).
Referències[modifica]
- ↑ «Innelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ «Innelite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 76». European Journal of Mineralogy, 35, 6, 04-12-2023, pàg. 1073–1078. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-1073-2023 [Consulta: 11 desembre 2023].