Lileyita
 Lileyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba₂(Na,Fe,Ca)₃MgTi₂(Si₂O₇)₂O₂F₂ |
| Epònim | Löhley (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Löhley, Üdersdorf, Daun, Vulkaneifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,905(1) Å; b = 7,098(1) Å; c = 5,405(1) Å; β = 96,349(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | marró |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,776 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,718(5) nβ = 1,735(5) nγ = 1,755(5) |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 75° (15), calculat: 86° |
| Dispersió òptica | r > v, mitjana |
| Impureses comunes | Sr, K, Mn, Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2011-021 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Lly |
| Referències | [1] |
La lileyita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom de Löhley (Liley), a Alemanya, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La lileyita és un silicat de fórmula química Ba₂(Na,Fe,Ca)₃MgTi₂(Si₂O₇)₂O₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. Visualment és indistinguible de la schüllerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lileyita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4106/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pedrera Löhley, situada a la localitat de Daun, dins el districte de Vulkaneifel (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets, tots ells a dins del mateix districte alemany. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lileyita |