Janhaugita
 Janhaugita | |
|---|---|
 Cristall de dalyita (marró) associats a janhaugita (ataronjat)  | |
| Fórmula química | (Na,Ca)₃(Mn2+,Fe2+)₃(Ti,Zr,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(OH,F)₂ |
| Epònim | Jan Haug (en)  |
| Descobridor | Jan Haug (en) |
| Localitat tipus | Gjerdingselva (Gjerdingen), Nordmarka, Lunner, Oppland, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.11 |
| Dana | 56.2.4.10 |
| Heys | 14.9.37 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,66Å; b = 9,78Å; c = 13,93Å; β = 107,82° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | marró vermellós, marró daurat |
| Exfoliació | bona en (010) |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,770 nβ = 1,828 nγ = 1,910 |
| Birefringència | δ = 0,140 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | r > v distinta |
| Impureses comunes | Ca, Fe, Zr, Nb, Ta, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-018 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Jhg |
| Referències | [1] |
La janhaugita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom de Jan Haug (1934-1998), un mineralogista aficionat noruec que va participar en la investigació mineralògica sistemàtica de la zona en què es trobà l'espècie.
Característiques[modifica]
La janhaugita és un sorosilicat de fórmula química (Na,Ca)₃(Mn2+,Fe2+)₃(Ti,Zr,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la janhaugita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1981 a Gjerdingselva, Nordmarka, Lunner (Oppland, Noruega), on sol trobar-se associada a altres minerals com: pirofanita, monazita, kupletskita, elpidita, dalyita i aegirina. També ha estat descrita al massís de Khibini, una àrea muntanyenca que es troba a l'óblast de Múrmansk, a Rússia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Janhaugita |
- ↑ «Janhaugite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 octubre 2016].