Augita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Augita

Augita d'Alemanya
Classificació
Categoria inosilicats
Fórmula química (Ca,Na)(Mg,Fe,Al,Ti)(Si,Al)2O6
Nickel-Strunz 09.DA.15
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí comunament com a cristalls prismàtics grans; també acicular, esquelètic, dendrític
Estructura cristal·lina a = 9.699 Å, b = 8.844 Å, c = 5.272 Å; β = 106.97°; Z = 4
Simetria monoclínic prismàtic
Color negre, negre marronós, verd fosc
Macles simple o múltiple {100} i {001}
Exfoliació {110} perfecta
Fractura desigual, concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria
Ratlla blanc-verdosa
Diafanitat transparent a opaca
Gravetat específica 3,19 a 3,56
Densitat 3,3 a 3,5
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.680 - 1.735, nβ = 1.684 - 1.741, nγ = 1.706 - 1.774
Birefringència δ = 0.026 - 0.039
Pleocroisme X = verd pàl·lid, marró pàl·lid, verd, groc verdós; Y = marró pàl·lid, groc-verd clar, violeta; Z = verd pàl·lid, gris verdós, violeta
Referències [1][2][3]

L'augita és un mineral inosilicat descrit químicament com CaMg[Si2O6]. Estructuralment, és una solució sòlida rica en sodi de la sèrie que formen el diòpsid i l'hedenbergita. Pertany al grup dels piroxens i al subgrup dels clinopiroxens.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El diòpsid i l'hedenbergita són endmembers importants d'augita, però aquesta també pot contenir en quantitats significants alumini, titani, sodi i d'altres elements. Els cristalls són monoclínics i prismàtics, i la seva duresa a l'escala de Mohs està entre 5,5 i 6.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba en roques ígnies com gabres i basalts, i en roques metamòrfiques des de respiradors hidrotermals. Els espècimens ocasionals tenen una aspecte brillant que dóna sentit al nom del mineral, que prové del grec augites, que significa "brillantor", encara que els espècimens corrents tenen un acabat menys vistós (verd fosc, marró o negre).

Fassaïta, una varietat d'augita pobre en ferro

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Asteroita, una varietat estelada radial rica en ferro descrita originàriament en Nordmark, Filipstad, Värmland, Suècia.[4]
  • Fassaïta, una varietat amb un baix contingut de ferro que rep el nom de la vall de Fassa, a Itàlia.[5]
  • Ferroaugita, una varietat amb un alt contingut de ferro, o possiblement hedenbergita o un diòpsid fèrric. Se n'ha trobat exclusivament a Virgínia, Estats Units.[6]
  • Jeffersonita, una varietat amb contingut significatiu de zinc i manganès, de color verd oliva fosc i ratlla verd clar. Originàriament descrit a la mina Marshall, Ogdensburg, Nova Jersey, Estats Units, tot i que també se'n coneixen dipòsits a Suècia, Austràlia i el Tajikistan.[7]
  • Korea-augita, varietat distingida per les seves propietats òptiques, provinents de les traquites alcalines de Corea.[8]
  • Soda-augita, un intermedi entre l'augita i l'aegirina-augita, sense saber segur encara en què es diferencia d'aquest últim.[9]
  • Titani-augita, una varietat rica en titani, de color negre i ratlla negra.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Handbook of Mineralogy
  2. Augite on Mindat.org
  3. Webmineral data for Augite
  4. «Asteroite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
  5. «Fassaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
  6. «Ferroaugite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
  7. «Jeffersonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
  8. «Korea-Augite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
  9. «Soda-Augite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
  10. «Titanian Augite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augita Modifica l'enllaç a Wikidata