Olot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Comarca d'Olot».
Olot
Bandera d'Olot Escut d'Olot
(En detall) (En detall)
Localització

Olot situat respecte Catalunya
Olot situat respecte Catalunya

Localització d'Olot respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Vista d'Olot enfocant el volcà de Montolivet
Vista d'Olot enfocant el volcà de Montolivet
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Olot
Gentilici Olotí, olotina
Superfície 29,12 km²
Altitud 443 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
33.981 hab.
1.166,93 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 457825 4670325Coord.: 42° 11′ 2″ N, 2° 29′ 21″ E / 42.18389°N,2.48917°E / 42.18389; 2.48917
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

 
Josep M. Corominas Barnadas (CiU)
Codi postal 17800
Codi territorial 171143
Festa major Festes del Tura
8 de setembre
Dies de mercat Dilluns
Agermanament Notre-Dame-de-Bondeville (França)
Tuïr (Rosselló)
Web

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya.

És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades del voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb nombroses fonts, els Aiguamolls de la Deu i la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors). Està adherit a la Xarxa Europea del Paisatge.[2]

Entitat de població Habitants
Olot 24.217
Sant Cristòfol les Fonts 9.253
Batet de la Serra 255
Dades: 2011. Font: Idescat

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'etimologia d'Olot no és clara i hi ha diverses hipòtesis. Segons la Crònica Universal de Catalunya, Olot va ser fundat per Ulo, antic rei de la dinastia dels atlants, (després anomenat Sícul), amb el nom d'Ulot.[3] Una altra teoria, més estesa, és que el nom Olot prové d'ala, ja que el poble ha estat documentat amb els noms d'Aulot i Alot; així és representat a l'escut d'Olot, que té una ala en referència al nom de la ciutat.[3] Una altra hipòtesi és que el nom derivi directament de l'antic basc: oloa (civada) i leku (lloc), el resultat final és oleku que va derivar a olek, olok i finalment, olot. També es diu que ve d'"ollot", d'olla, perquè està envoltat de muntanyes.[4]

Situació[modifica | modifica el codi]

El municipi, de 29,12 km2, està compost per la ciutat d'Olot i el poble de Batet de la Serra. El terme està situat a 443,4 metres de mitjana, sobre el nivell del mar i està a uns 50 quilòmetres de Girona, la capital de la província homònima.

Vista d'Olot des del Montsacopa
La Vall de Bianya Sant Joan les Fonts
Riudaura Brosen windrose-fr.svg
Les Preses Santa Pau

Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

La ciutat d'Olot està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura. La presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Dins la ciutat d'Olot podem trobar-hi quatre volcans: el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques.

El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s).

Pel que fa al clima, la zona de la comarca de la Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Popularment, es diu que Si no plou a Olot, no plou enlloc.

Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d'agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques.

Història[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Esteve
Església de Santa Maria del Tura
Ajuntament d'Olot
Plaça Clarà
Vista de la Plaça de Braus des del Volcà Montsacopa.

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Des dels anys trenta es té coneixença d'un jaciment amb restes d'indústria lítica a la serra de Batet, datat entre 10.000 i 30.000 anys d'antiguitat (tram final del paleolític).[5]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El lloc d'Olot s'esmenta per primera vegada en la història l'any 872 en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'aprofitament d'un extens territori, que comprenia bona part de l'actual Alta Garrotxa i també l'àrea d'Olot.[5][6] En aquest document reial s'esmenta un únic edifici a Olot, una església dedicada a Santa Maria, qualificada d'antiga ja en aquella època, que es trobava en el mateix emplaçament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot. Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El nucli original d'Olot, doncs, va créixer a l'entorn d'un temple dedicat a Santa Maria, anterior al segle IX.[7]

L'any 977, s'esmenta per primera vegada l'església de Sant Esteve d'Olot, però el document en qüestió no tracta sobre la parròquia, sinó sobre una parròquia limítrofa.[6] No és fins molt més tard, el 1116, i amb motiu de la consagració d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot, que s'esmenta explícitament la parròquia.

Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que, posteriorment, el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll.[5][6] Això, ensems amb la donació per part de la vescomtessa de Bas de l'alou de Sant Cristòfol, de les Fonts i la donació per part dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu, va constituir un important nucli dominat per a l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va representar una unitat política amb la creació de la Pabordia d'Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d'Olot fins a la incorporació de Batet de la Serra l'any 1971.[8]

Per tal d'administrar mínimament els seus dominis, l'abat de Ripoll disposava d'una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials eren persones que residien a Olot, com per exemple els batlles d'Olot, que eren designats periòdicament i residien al palau que l'abat tenia a Olot (a l'actual emplaçament de Can Deu a la Plaça Palau).[9] També hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira (actual Mas Morató, passeig dels Desemparats, 103) i que posseïen la batllia natural (de pares a fills).

A fi de possibilitar una millor administració dels interessos de l'abadia a la Garrotxa (no oblidem que hi tenia un important domini), l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per els pagesos.[9] Amb això es volia que anessin a assentar la seva residència a l'interior d'un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta, es possibilita la creació d'un nucli dens de població a la plana olotina i que és l'embrió de l'actual Olot. El perímetre anava des de l'actual Plaça del Palau (plaça major de la vila fins al 1427) fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l'església de Santa Maria i, finalment, fins a la Plaça Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l'àrea afectada per les franqueses, l'abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l'emmurallament de la vila.[6] Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, però de forma poc organitzada i gens efectiva.

La creació d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l'interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies, els quals anaven veient com se'ls imposava cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l'organització de la gent de l'interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat, la Universitat d'Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l'abat intentava afogar aquesta organització però, tot i així, la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.

Durant els segles medievals, Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona d'Aragó, ja que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila (degut a la seva productivitat). A la Universitat d'Olot, també li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acció. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar essent senyor de la vila i terme.

Els terratrèmols de 1427 i 1428[10][5][7] van ser un punt d'inflexió crucial en el creixement d'Olot, ja que varen destruir la vila i rodalia en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. El rei Alfons IV va permetre la reconstrucció de la vila al mateix lloc o en un altre amb el mateix nom d'Olot,[9][7] i això va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruïda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels límits del terme. Finalment, la segona opció va triomfar i es va elegir l'alou de la Pia Almoina, una institució caritativa. El fet d'elegir aquest alou allunyava els olotins del control de l'abat de Ripoll.[9][5] Així doncs, varen començar a urbanitzar l'esmentat alou d'una forma ordenada tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb 5 carrers longitudinals i 9 de transversals (regularitat característica de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement), centrats per la Plaça del Mercat.[7] La construcció de la nova vila (anomenada "Vila Nova") va possibilitar la integració del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entremat urbà, ja que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal que els olotins no sortissin de la seva jurisdicció. Al final, el rei Alfons IV el Magnànim es va pronunciar definitivament sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina, a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals.[7]

En plena reconstrucció de la Vila Nova, va esclatar la Guerra civil catalana entre la Diputació del General (els nobles) i el rei Joan II i el conflicte remença, que varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot, puix era la vila més important de la zona.[9][5] La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per les tropes de la Generalitat de Catalunya i els remences, cosa que va causar un retrocés demogràfic important que, afegit a l'impacte dels terratrèmols, va constituir el pitjor recés de la vila en tota la seva història.[7]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Una vegada deixats enrere els desastres i la guerra, ja entrats el segle XVI, Olot experimenta un creixement important de població, però també de superfície, ja que l'extensió de la vila es duplica després de la reconstrucció de la Vila Vella (la part d'Olot que estava dins els límits dels abats de Ripoll) a finals del segle XV.[6] Alguns edificis s'amplien, com el Convent del Carme, situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella. El conjunt es compon d'una església d'estil gòtic tardà i un claustre renaixentista (molt rar a Catalunya). També l'església parroquial d'Olot és ampliada a causa de la seva poca entitat i la falta de capacitat per encabir una població cada vegada més gran. És en aquesta època quan es construeix l'Hospital Sant Jaume.[6][7] Una epidèmia de pesta l'any 1650, la guerra dels Segadors i les contínues guerres contra França van tornar a frenar el creixement de la vila.[6][5]

De les guerres amb França de la segona meitat del segle XVII, cal destacar les partides de miquelets de Josep de la Trinxeria, que van obtenir èxits en la defensa d'Olot i comarca.[6] L'esclat de la guerra de Successió entre Felip V de Castella i l'arxiduc Carles d'Àustria (aquest últim defensat pels olotins), i que va comportar una repressió institucional a tot Catalunya no va afectar molt l'economia i la demografia de la vila olotina,[5][7] que es va convertir durant el segle XVIII en la ciutat més important de les comarques gironines, superant fins i tot Girona en nombre d'habitants.[6]

L'activitat artesanal tèxtil olotina, principalment de llana i que havia crescut de forma important a partir del segle XVI, va patir un punt d'inflexió durant la segona meitat segle XVIII, transformant-se ja en indústria tèxtil, amb la fabricació de mitges amb telers, teixits de cotó i filats.[5] En aquest segle també es reconstrueixen les fonts públiques, es construeixen nous barris, l'Hospici (1784) i el 1783 s'inaugura l'Escola Pública de Dibuix.[6] L'esclat de la Guerra Gran a finals d'aquest segle va provocar el tancament de moltes fàbriques i la fugida de gent de la vila, malgrat que els francesos no van aconseguir conquerir la vila.[6]

Els segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra del Francès de principis del segle XIX, Olot va caure sota domini francès i es va constituir un efímer Ajuntament presidit per Alexandre de Soler i de Sayol que només va durar dos anys; després de la retirada dels francesos, el 1814 es va jurar fidelitat a la Constitució de 1812 i es va constituir un Ajuntament presidit pel doctor Esteve Roca que pocs dies després, amb el restabliment de l'absolutisme, va ser canviat pel que hi havia el 1808. S'iniciava així un període d'inestabilitat política i de lluites entre liberals i absolutistes.[6] Durant la Primera Guerra Carlina, la vila va patir un terrible setge, però es va defensar heroicament i va rebre el títol de "Molt Lleial" per les Corts el 1836.[6]

Malgrat que fins a mitjans del segle XIX la indústria tèxtil olotina seguia essent una de les més importants de les comarques gironines, la inestabilitat política de l'època, juntament amb la manca de comunicacions (paralització de la carretera de Vic per part de Girona) i la dependència dels fabricants dels comissionats de Barcelona, va comportar una profunda crisi industrial,[6] que es va agreujar amb l'epidèmia de còlera de 1854.[7]

En el decurs de la tercera guerra carlina, després de la Presa d'Olot el general Rafael Tristany i Parera hi jurà els furs quan els carlins restabliren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874,[11] però la ciutat finalment va caure l'estiu de 1875 en mans de les tropes isabelines d'Arsenio Martínez-Campos.[12]

El 1859 apareixen les primeres publicacions de premsa escrita (La Aurora Olotense i El Faro de la Montaña),[6] i també fou l'any en què es va construir la plaça de braus d'Olot, que actualment ja no es fa servir per als correbous de la festa major; l'última "corrida" amb mort de l'animal s'hi va fer el 2005.

Després dels enfrontaments entre carlins i republicanistes, entrant en la Restauració, Olot es recupera demogràficament i industrialment, gràcies a l'electrificació, l'arribada del tren el 1911 i la millora de les carreteres.[6][5] A principis del segle XX comença l'expansió dels tallers d'imatgeria religiosa, que van durar fins al 1950.[6]

El corrent catalanista va començar a prendre força als carlins a partir de finals del segle XIX, i es va produir un increment de publicacions locals. El 1907, el rei Alfons XIII (que visità Olot el 1927, juntament amb les infantes) concedeix el títol de ciutat a la fins llavors vila d'Olot.[6]

En les eleccions de 1931, els olotins es decanten per la República, però hi havia vàries crisis que van provocar relleus entre els regidors i també entre els alcaldes.[6] En les eleccions de 1934, l'ajuntament fou configurat per forces majoritàriament de dreta, que van ser substituïts per una comissió gestora després dels Fets d'Octubre; mentre que les eleccions de 1936 tornen el poder a l'esquerra.[6]

L'esclat de la Guerra Civil va provocar l'incendi d'edificis eclesiàstics i l'assassinat d'una vuitantena d'olotins arreu de la Península.[6] Cal remarcar a Joaquim Danés i Torras, que fou empresonat després d'acabar la guerra, per les seves accions de salvament del patrimoni artístic i cultural.[6] El dia 7 de febrer de 1939, Olot fou ocupat per les forces del general Alonso Vega, mentre que durant la repressió de la postguerra l'afusellament afectà una vintena d'olotins, vinculats principalment a la CNT.[6]

Després de la guerra, algunes famílies s'enriquiren gràcies al contraban, però la majoria de la població visqué una forta crisi econòmica agreujada per l’aiguat del 1940.[6] A partir dels anys cinquanta començà una recuperació industrial i arribaren els primers immigrants.[6]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

El 1979 se celebraren les primeres eleccions locals democràtiques. Totes les eleccions celebrades fins a l'any 1999 van ser guanyades per Convergència i Unió,[13] destacant a Pere Macias, alcalde des de 1984 fins a 1996. L'any 1999 entra a governar el Partit dels Socialistes de Catalunya, esdevenint alcalde Lluís Sacrest, que estigué en el càrrec fins al 2011, quan es va retirar.[14] D'aquesta època destaquen la construcció de la piscina municipal, els nous jutjats, la nova estació d'autobusos, la reforma del Firalet i els nous pavellons d'esports. L'any 2011 CiU recupera l'alcaldia, que passa a mans de Josep Maria Corominas.[15] Del seu mandat, destaquen la inauguració del nou Hospital d'Olot, el nou Parc de Bombers i la nova Plaça Mercat.

Vista d'Olot

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
297 315 392 2.868 9.383 11.134 7.287 8.554 8.334 10.411
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
10.857 12.244 14.918 14.913 17.664 21.626 24.892 27.027 26.788 27.639
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
27.482 27.644 27.967 28.890 30.306 31.932 32.903 33.589 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El cens del 1717 incorpora la Parròquia d'Olot, Sant Andreu del Coll i Sant Cristòfol de les Fonts; i el 1975, Batet de la Serra.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats eleccions del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió - Reagrupament Josep Maria Corominas 4.615 10 37,56
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Guix 3.016 6 24,54
Plataforma per Catalunya Moisès Font 939 2 7,64
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Pere Gómez 908 2 7,39
Partit Popular de Catalunya Júlia Sala 616 1 5,01
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa Llorenç Planagumà 536 0 4,36
Alternativa per la Garrotxa Raül Massanella 506 0 4,12
Solidaritat Catalana per la Independència Dani Planàs 503 0 4,09
Nova Catalunya Independent Llum Adell 174 0 1,42
Total 12.585 21

[16]

Resultats eleccions del 2007[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Lluís Sacrest 4.994 9 38,37
Convergència i Unió Josep Maria Corominas 3.848 7 29,57
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Jordi Coma 1.366 2 10,50
Alternativa per la Garrotxa-Iniciativa per Catalunya Verds-Entesa pel Progrés Municipal Margarita Verdaguer 802 1 6,16
Plataforma per Catalunya Moisès Font 800 1 6,15
Partit Popular de Catalunya Joaquim de Trincheria 775 1 5,95
Total 13.099 21

[17]

Resultats eleccions del 2003[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 2003
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Lluís Sacrest 7.788 12 50,07
Convergència i Unió Eudald Morera 3.770 5 24,24
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Torres 1.474 2 9,48
ApG - CUP - ICV - EPM Miquel Macias 1.185 1 7,62
Partit Popular de Catalunya Joaquim de Trincheria 1.103 1 7,09
Total 15.622 21

[18]

Resultats eleccions del 1999[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1999
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Lluís Sacrest i Villegas 6.126 10 42,51
Convergència i Unió Isabel Brussosa 5.022 8 34,85
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Jordi Coma 1.138 1 7,90
Partit Popular de Catalunya Joaquim de Trincheria 1.000 1 6,94
Iniciativa per Catalunya Verds Miquel Macias 821 1 5,70
Total 14.503 21

[19]

Resultats eleccions del 1995[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1995
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Pere Macias 6.527 11 46,87
Partit dels Socialistes de Catalunya Albert Bramont 3.795 6 27,25
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Barnadas 1.508 2 10,83
Partit Popular de Catalunya Joaquim de Trincheria 1.055 1 7,58
Iniciativa per Catalunya Verds Miquel Macias 800 1 5,75
Total 14.030 21

[20]

Resultats eleccions del 1991[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1991
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Pere Macias 6.704 12 51,53
Partit dels Socialistes de Catalunya Albert Bramon 3.232 6 24,84
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Barnadas 1.121 2 8,62
Partit Popular de Catalunya Joaquim De Trincheria 788 1 6,06
Iniciativa per Catalunya Verds Josep Maria Fargas 513 0 3,94
Centre Democràtic i Social Jeronimo Jurado 447 0 3,44
Total 13.089 21

[21]

Resultats eleccions del 1987[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1987
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Pere Macias 8.373 15 60,97
Entesa pel Progrés Joan Albesa 2.653 4 19,32
Alianza Popular Joaquim de Trincheria 966 1 7,03
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Barnadas 954 1 6,95
Centre Democràtic i Social Joan Ahumada 368 0 2,68
Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya Joan Casula 215 0 1,57
Total 13.897 21

[22]

Resultats eleccions del 1983[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1983
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Arcadi Calzada 7.078 11 49,40
Candidatura Unitària d'Esquerres Tomàs Costa 5.783 9 40,36
Alianza Popular José María Pagès 941 1 6,57
Centre Democràtic i Social José Ros 448 0 3,13
Total 14.443 21

[23]

Resultats eleccions del 1979[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1979
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Joan Sala 3.562 6 26,21
Independents d'Olot Jose Ros 2.920 5 21,48
Partit dels Socialistes de Catalunya Lluís Sacrest 2.848 4 20,95
Centristes de Catalunya Margarita Agustí 1.736 3 12,77
Esquerra Republicana de Catalunya Marçal casanovas 1.624 2 11,95
Partit Socialista Unificat de Catalunya Daniel Fortet 902 1 6,64
Total 13.796 21

[24]

Resultats eleccions del 1934[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 1934
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Lliga Catalana 2.227 8 42,07
Front Obrer d'Esquerres 2.186 7 41,30
Casal Català 859 3 16,23
Total 5.297 18

[25]

Eleccions al Parlament de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Olot, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 8.050 49,65
ERC Oriol Junqueras 3.232 19,93
PSC Pere Navarro 1.344 8,28
PPC Alicia Sánchez-Camacho 1.037 6,39
ICV-EUiA Joan Herrera 720 4,44
CUP David Fernández 686 4,23
Altres 969 5,93
Vots en blanc 175 1,07
Total 16.326

Cultura[modifica | modifica el codi]

Santa Maria del Tura d'Olot

Olot és una ciutat amb una forta activitat cultural i artística, d'on han sorgit moviments històrics com les escoles d'imatgeria o l'Escola paisatgística d'Olot.[26] Durant el Renaixement i el Barroc va proliferar una internacionalment reconeguda escola d'imatgeria religiosa, que es va dedicar principalment a la creació de retaules per esglésies i figuretes de pessebre, així com de talles molt treballades i decorades. Un dels més importants imatgers fou Ramon Amadeu. Aquesta tradició va perdurar durant diversos segles. Joaquim Vayreda, va ser l'impulsor, a finals del segle XIX, gràcies a la lluminositat i diversitat dels paisatges de la zona, d'una escola paisatgística on van participar pintors de renom com Modest Urgell o Aristides Maillol, entre d'altres. Actualment l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot s'ha convertit en el centre d'ensenyament d'arts de la província de Girona i ofereix des de Batxillerat d'Arts fins a Estudis de Grau Superior. Des del curs 2010-11 imparteix estudis de Grau en Disseny com a co-seu de l'ESDAP (Escola Superior d'Arts Plàstiques de Catalunya).

Museus[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gastronomia de la Garrotxa

La gastronomia pròpia d'Olot i comarca es coneix amb el nom de Cuina volcànica. Els productes alimentaris més significants d'Olot són la ratafia, la botifarra i el pernil.[29] La carn a la brasa, les "Patates d'Olot"[30] i els fesols de Santa Pau amb botifarra de perol són altres plats que han donat fama a les especialitats culinàries de la comarca. Altres ingredients usats en els plats de la cuina volcànica són els bolets (abundants a tota la comarca), les trufes, les castanyes o el blat. Una altra especialitat típica és la coca de llardons d'Olot.

Festivitats i fires[modifica | modifica el codi]

Article principal: Festes del Tura
Els Gegants d'Olot

A prop del 8 de setembre hi ha la festa major d'Olot, les Festes del Tura, on surten els gegants d'Olot, construïts el 1889. A més, però, se celebren fires al llarg de l'any. La més important i coneguda és la Fira de Sant Lluc, que data de 1314 i és d'origen ramader. Aquesta fira és l'aparador de l'activitat econòmica i social de la comarca, que es completa amb la fira ramadera i la fira del dibuix, totes tres es realitzen el 18 d'octubre. La fira complementària a aquesta és la Fira del Primer de Maig, també coneguda com la Fira de la Primavera, amb activitats com els mercats de l'automòbil, de roba, d'artesania, d'andròmines i del disc. També es realitzen altres activitats com l'exposició de vehicles antics i la de cotxes tuning, o la mostra de bonsais.

Pel mes de març es celebra la Fira de l'Embotit, que se celebra al centre de la ciutat amb activitats relacionades amb l'embotit i altres productes alimentaris. Finalment, el desembre es poden visitar el Mercat de Nadal i el Mercat d'Artesania, relacionats amb el Nadal.

El dilluns de Pasqua Florida es celebra l'Aplec del Roser que es celebra a la zona anomenada el Triai d'Olot, on es balla el ball del Triai. Està documentat que al segle XVIII era molt concorregut per la gent de les rodalies, que formaven una àmplia rodona amb els carros i enmig de la qual restava una plaça on feien el ball. Era punt de reunió del jovent que desitjava trobar promès i s'hi concertaven molts prometatges i casaments. En aquesta festa s'havia ballat un ball propi anomenat "Triai" (nom que prové segurament del mot "triall", terme derivat del verb triar) en el qual es triava promesa. El ballador es declarava oferint la mà al final del ball. A principis del segle XXI s'ha recuperat el ball.[31][32]

Societat[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

42° 10′ 38″ N 2° 29′ 15″ E

L'Escola Malagrida és un centre d'ensenyament infantil i primari de la ciutat. Es va començar a construir l'any 1928 segons el projecte de Josep Goday de l'any 1927[33] i va ser inaugurat l'any 1932[34] i va ser la primera escola pública graduada d'Olot. A causa de la Guerra Civil Espanyola, es convertí en hospital de sang i posteriorment, en quarter militar fins a l'any 1950.[35]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

En premsa escrita, cal destacar que des del 1979 s'edita el setmanari La Comarca d'Olot d'àmbit comarcal, que surt cada dijous. Hi havia hagut altres setmanaris que van desaparèixer en el transcurs del temps: Olot-Misión, L'Olotí, La Garrotxa, Pyrene, El Olotense, El eco de la montaña, Acció Ciutadana.

Pel que fa a mitjans de comunicació audiovisuals, emeten les emissores Ràdio Olot, creada el 1951, la primera emissora a emetre en català després del franquisme, i la cultural Ràdio 90, creada el 1993. En televisió, trobem el canal local Olot Televisió, creat el 1998.

Clubs esportius[modifica | modifica el codi]

Vegeu Categoria:Esport a Olot.

El club més important de futbol a la ciutat d'Olot és la Unió Esportiva Olot, que juga a la segona divisió espanyola, Grup 3, des de la temporada 2013-2014. És l'equip de futbol de la comarca de la Garrotxa que juga a la categoria més alta, però hi ha altres clubs a la ciutat, com l'Atlètic Olot, l'Escola de Futbol Garrotxa, el Joventut Sant Pere Màrtir, o el Club de Futbol Sant Roc. El club esportiu de la ciutat que ha aconseguit més títols a nivell internacional és el Club Patinatge Artístic Olot, en l'apartat de grups xou del patinatge artístic sobre rodes.

El Centre Excursionista d'Olot és una entitat excursionista de la ciutat fundada l'any 1970. Actualment, el Centre Excursionista d'Olot té quasi dos milers de socis repartits en les diferents seccions de muntanya: esquí, espeleologia, BTT, piragüisme, escalada i mainada; esdevenint així la tercera entitat excursionista amb més socis de Catalunya.[36]

Un altre dels clubs importants, en aquest cas, dins l'àmbit poliesportiu, és el Club Natació Olot, que disposa de seccions d'atletisme, natació, tennis, triatló i waterpolo. En altres esports, cal destacar el Club Bàsquet Olot en bàsquet, el Club Patí Hoquei Olot en hoquei patins, el Club Vòlei Olot en voleibol, el Club Tennis Olot en tennis, el Club Tennis Taula Olot en tennis taula i el Club Escacs Olot en escacs i el Club Atletisme Olot - Terra de Volcans en atletisme.

Sindicats locals[modifica | modifica el codi]

  • Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Olot.
  • Comissions Obreres (CC.OO).
  • Unió General dels Treballadors (UGT).
  • Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC)

Olotins il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Olotins

La Galeria d'Olotins Il·lustres té la finalitat de perpetuar la memòria d'aquells qui haguessin demostrat, per mitjà d'obres o institucions d'interès o domini públic, el seu talent o caritat dins el camp de la ciència, literatura, arts o beneficència. Actualment en formen part 18 persones. La Galeria d'Olotins Il·lustres es troba ubicada al Saló de Sessions de l'Ajuntament d'Olot i consta d'un retrat de cadascun realitzat per algun artista.[37]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Olot és el primer municipi del país en adherir-se a la Xarxa Europa del Paisatge», 22/01/2011. [Consulta: 23 de gener de 2011].
  3. 3,0 3,1 PIFERRER, Francisco Nobiliario de los reinos y señoríos de España
  4. Josep Gelabert Guia ilustrada d'Olot y ses valls
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 5,9 «Història d'Olot» (en català). Allotjaments Rurals de la Garrotxa. [Consulta: 5 octubre 2014].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 «Olot» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 octubre 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 «Breu història d'Olot» (en català). pieraedicions.com. [Consulta: 5 octubre 2014].
  8. «El poble: Batet de la Serra» (en català). batetdelaserra.cat. [Consulta: 5 octubre 2014].
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Eniclop.C3.A8dia
  10. Olivar, Alexandre. «Sobre els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 a Catalunya». Medievalia, 8, 1989, pàg. 287-294 [Consulta: 26/10/2013].
  11. Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà: un home de la terra. Cossetània Edicions, 1997, p.34. ISBN 8492147679. 
  12. Avilés Farré, Susana; Elizalde Pérez-Grueso, Juan; Sueiro Seoane, María Dolores. Historia política de España, 1875-1939 (en castellà). Ediciones AKAL, 2002, p. vol.1, p.45. ISBN 8470903209. 
  13. «CiU vol recuperar l'alcaldia d'Olot, en mans del PSC i ERC els últims quatre anys» (en català). 3/24, 09/1/2006. [Consulta: 5 octubre 2014].
  14. «Unes 300 persones acomiaden Lluís Sacrest» (en català). Diari de Girona, 29/05/2011. [Consulta: 5 octubre 2014].
  15. «CiU recupera l’alcaldia d'Olot i guanya les eleccions a la Garrotxa» (en català). Olot Televisió, 22/05/2011. [Consulta: 5 octubre 2014].
  16. Eleccions 2011 Ajuntament d'Olot
  17. Eleccions 2007 Ajuntament d'Olot
  18. Eleccions 2003 Ajuntament d'Olot
  19. «Eleccions municipals 1999».
  20. «Eleccions municipals 1995».
  21. «Eleccions municipals 1991».
  22. «Eleccions municipals 1987».
  23. «Eleccions municipals 1983».
  24. «Eleccions municipals 1979».
  25. «Eleccions municipals 1934».
  26. Llorens, Carles. «Sants d'Olot: de la Garrotxa a Cuba». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 28-31. ISSN: 1695-2014.
  27. Olot ha hagut de tancar el Museu de la Fauna del Pirineu Oriental
  28. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 89-90. ISBN 84-393-5437-1. 
  29. PLA, Josep El que hem menjat, 1970, Premsa catalana, Barcelona 1997
  30. Recepta de les Patates d'Olot
  31. Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa
  32. Ministrers d'Olot
  33. Domènech, Gemma. «Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar». Revista de Girona, n.232, setembre-ocubre 2005, p.87 [Consulta: 1 gener 2012].
  34. «Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX)». Xarxa d'Arxius Comarcals. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28/12/2011].
  35. «Primers anys de la postguerra (1939-1949)». CEIP Malagrida. [Consulta: 1/1/2012].
  36. «Perilla la continuïtat del Centre Excursionista d'Olot, un dels històrics de Catalunya». Vilaweb, 17 d'abril 2002. [Consulta: 20-3-2011].
  37. «Galeria d'Olotins Il·lustres». [Consulta: 30/07/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]