Olot
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Garrotxa | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Garrotxa Olot |
||||
| Gentilici | Olotí, olotina | ||||
| Superfície | 29,12 km² | ||||
| Altitud | 443 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
33.813 hab. 1.161,16 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 457825 4670325Coord.: 42° 11′ 2″ N, 2° 29′ 21″ E / 42.18389,2.48917 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
Josep M. Corominas Barnadas (CiU) |
||||
| Codi postal | 17800 |
||||
| Codi territorial | 171143 |
||||
| Festa major | Festes del Tura 8 de setembre |
||||
| Dies de mercat | Dilluns | ||||
| Agermanament | Notre-Dame-de-Bondeville (França) Tuïr (Rosselló) |
||||
| Web | |||||
Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya.
És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades del voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb numbroses fonts, els Aiguamolls de la Deu i la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors). Està adherit a la Xarxa Europea del Paisatge.[2]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Olot | 24.217 |
| Sant Cristòfol les Fonts | 9.253 |
| Batet de la Serra | 255 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Etimologia[modifica]
L'etimologia d'Olot no és clara i hi ha diverses hipòtesis. Segons la Crònica Universal de Catalunya, Olot va ser fundat per Ulo, antic rei de la dinastia dels atlants, (després anomenat Sículo), amb el nom d´Ulot.[3] Una altra teoria, més estesa, és que el nom Olot prové d'ala, ja que el poble ha estat documentat amb els noms d'Aulot i Alot; així és representat a l'escut d'Olot, que té una ala en referència al nom de la ciutat.[3] Una altra hipòtesi és que el nom derivi directament de l'antic basc: oloa (civada) i leku (lloc), el resultat final és oleku que va derivar a olek, olok i finalment, olot. També es diu que ve d'"ollot", d'olla, perquè està envoltat de muntanyes.[4]
Situació[modifica]
El municipi, de 29,12 km2, està compost per la ciutat d'Olot i el poble de Batet de la Serra. El terme està situat a 443,4 metres de mitjana, sobre el nivell del mar i està a uns 50 quilòmetres de Girona, la capital de la província homònima.
| La Vall de Bianya | Sant Joan les Fonts | |
| Riudaura |  |
|
| Les Preses | Santa Pau |
Geografia i clima[modifica]
La ciutat d'Olot està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura. La presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Dins la ciutat d'Olot podem trobar-hi quatre volcans: el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques.
El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s).
Pel que fa al clima, la zona de la comarca de la Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Popularment, es diu que Si no plou a Olot, no plou enlloc.
Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d'agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques.
Història[modifica]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
El lloc d'Olot s'esmenta per primera vegada en la història l'any 872 en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'aprofitament d'un extens territori, que comprenia bona part de l'actual Alta Garrotxa i també l'àrea d'Olot. En aquest document reial s'esmenta un únic edifici a Olot, una església dedicada a Santa Maria, qualificada d'antiga ja en aquella època, que es trobava en el mateix emplaçament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot. Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El nucli original d'Olot, doncs, va créixer a l'entorn d'un temple dedicat a Santa Maria, anterior al segle IX.
L'any 987, s'esmenta per primera vegada l'església de Sant Esteve d'Olot, però el document en qüestió no tracta sobre la parròquia, sinó sobre una parròquia limítrofa. No és fins molt més tard, al 1116, i amb motiu de la consagració d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot, que s'esmenta explícitament la parròquia.
Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que, posteriorment, el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll. Això, ensems amb la donació per part de la vescomtessa de Bas de l'alou de Sant Cristòfol, de les Fonts i la donació per part dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu, va constituir un important nucli dominat per a l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va representar una unitat política amb la creació de la Pabordia d'Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d'Olot fins la incorporació de Batet de la Serra l'any 1973.
Per tal d'administrar mínimament els seus dominis, l'abat de Ripoll disposava d'una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials eren persones que residien a Olot, com per exemple els batlles d'Olot, que eren designats periòdicament i residien al palau que l'abat tenia a Olot (a l'actual emplaçament de Can Deu a la Plaça Palau). També hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira (actual Mas Morató, Pg. dels Desemparats, 103) i que posseïen la batllia natural (de pares a fills).
A fi de possibilitar una millor administració dels interessos de l'abadia a la Garrotxa (no oblidem que hi tenia un important domini), l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per els pagesos. Amb això es volia que anessin a assentar la seva residència a l'interior d'un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta, es possibilita la creació d'un nucli dens de població a la plana olotina i que és l'embrió de l'actual Olot. El perímetre anava des de l'actual Plaça del Palau (plaça major de la vila fins el 1427) fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l'església de Santa Maria i, finalment, fins la Plaça Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l'àrea afectada per les franqueses, l'abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l'emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, però de forma poc organitzada i gens efectiva.
La creació d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l'interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies, els quals anaven veient com se'ls imposava cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l'organització de la gent de l'interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat, la Universitat d'Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l'abat intentava afogar aquesta organització però, tot i així, la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.
Durant els segles medievals, Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona d'Aragó, ja que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila (degut a la seva productivitat). A la Universitat d'Olot, també li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acció. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar essent senyor de la vila i terme.
Cal destacar dos esdeveniments importants en la història d'Olot:
- Els terratrèmols de 1427 i 1428 varen destruir la vila i rodalies en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. Mentrestant, es va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruïda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels límits del terme. Finalment, la segona opció va triomfar i es va elegir l'alou de la Pia Almoina, una institució caritativa. El fet d'elegir aquest alou allunyava els/les olotins/es del control de l'abat de Ripoll. Així doncs, varen començar a urbanitzar l'esmentat alou d'una forma ordenada tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb 5 carrers longitudinals i 9 de transversals, centrats per la Plaça del Mercat. La construcció de la nova vila va possibilitar la integració del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entremat urbà, ja que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal que els olotins no sortissin de la seva jurisdicció. Al final, el rei Alfons IV el Magnànim es va pronunciar definitivament sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina, a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals. Aquesta unitat de població corresponent a la reconstrucció de la vila a l'alou de la Pia Almoina és perfectament distingible en el plànol d'Olot per la seva regularitat característica de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement. Aquesta nova vila rep el nom de Vila Nova, en contraposició a la Vila Vella, que va haver d'esperar fins a finals del segle XV per veure reconstruïts els seus edificis. A causa d'això, la superfície de la vila es duplicà i va permetre un important augment de població ja de cara al segle XVI.
- La Guerra civil catalana entre la Diputació del General (els nobles) i el rei Joan II i el conflicte remença varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot, puix era la vila més important de la zona. La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per les tropes de la Generalitat de Catalunya i els remences, cosa que va causar un retrocés demogràfic important que, afegit a l'impacte dels terratrèmols, va constituir el pitjor recés de la vila en tota la seva història.
Ja entrat el segle XVI, Olot experimenta un creixement important havent deixat enrere la guerra i els desastres. Veu com els seus edificis més importants són ampliats i com la població augmenta. És d'aquesta època el Convent del Carme, situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella. El conjunt es compon d'una església d'estil gòtic tardà i un claustre renaixentista (molt rar a Catalunya). També l'església parroquial d'Olot és ampliada a causa de la seva poca entitat i la falta de capacitat per encabir una població cada vegada més gran.
Al segle XIX Olot tenia una important indústria tèxtil.
L'any 1854 apareix la primera premsa escrita local.
El 1859 es va construir la plaça de toros d'Olot, que actualment ja no es fa servir per als correbous de la festa major; l'última corrida amb mort de l'animal s'hi va fer el 2005.
En el decurs de la tercera guerra carlina, després de la Presa d'Olot el general Rafael Tristany i Parera hi jurà els furs quan els carlins restabliren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874,[5] però la ciutat finalment va caure l'estiu de 1875 en mans de les tropes isabelines d'Arsenio Martínez-Campos.[6]
.jpg)
Demografia[modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El cens del 1717 incorpora la Parròquia d'Olot, Sant Andreu del Coll i Sant Cristòfol de les Fonts; i el 1975, Batet de la Serra.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Els Gegants d'Olot -
La Gegantessa -
El Gegant -
Ball dels cabeçuts -
Passeig de Barcelona -
Passeig de Sant Roc -
Plaça Clarà o Parc Vell -
Plaça Clarà o Parc Vell -
Plaça Major o dels Gegants
Política[modifica]
Resultats eleccions del 2011[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió - Reagrupament | Josep Maria Corominas | 4.615 | 10 | 37,56 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Josep Guix | 3.016 | 6 | 24,54 | |
| Plataforma per Catalunya | Moisès Font | 939 | 2 | 7,64 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Pere Gómez | 908 | 2 | 7,39 | |
| Partit Popular de Catalunya | Júlia Sala | 616 | 1 | 5,01 | |
| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa | Llorenç Planagumà | 536 | 0 | 4,36 | |
| Alternativa per la Garrotxa | Raül Massanella | 506 | 0 | 4,12 | |
| Solidaritat Catalana per la Independència | Dani Planàs | 503 | 0 | 4,09 | |
| Nova Catalunya Independent | Llum Adell | 174 | 0 | 1,42 | |
| Total | 12.585 | 21 | |||
Resultats eleccions del 2007[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Lluís Sacrest | 4.994 | 9 | 38,37 | |
| Convergència i Unió | Josep Maria Corominas | 3.848 | 7 | 29,57 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jordi Coma | 1.366 | 2 | 10,50 | |
| Alternativa per la Garrotxa-Iniciativa per Catalunya Verds-Entesa pel Progrés Municipal | Margarita Verdaguer | 802 | 1 | 6,16 | |
| Plataforma per Catalunya | Moisès Font | 800 | 1 | 6,15 | |
| Partit Popular de Catalunya | Joaquim de Trincheria | 775 | 1 | 5,95 | |
| Total | 13.099 | 21 | |||
Resultats eleccions del 2003[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Lluís Sacrest | 7.788 | 12 | 50,07 | |
| Convergència i Unió | Eudald Morera | 3.770 | 5 | 24,24 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Joan Torres | 1.474 | 2 | 9,48 | |
| ApG - CUP - ICV - EPM | Miquel Macias | 1.185 | 1 | 7,62 | |
| Partit Popular de Catalunya | Joaquim de Trincheria | 1.103 | 1 | 7,09 | |
| Total | 15.622 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1999[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Lluís Sacrest i Villegas | 6.126 | 10 | 42,51 | |
| Convergència i Unió | Isabel Brussosa | 5.022 | 8 | 34,85 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jordi Coma | 1.138 | 1 | 7,90 | |
| Partit Popular de Catalunya | 1.000 | 1 | 6,94 | ||
| Iniciativa per Catalunya Verds | Miquel Macias | 821 | 1 | 5,70 | |
| Total | 14.503 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1995[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Pere Macias | 6.527 | 11 | 46,87 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Albert Bramont | 3.795 | 6 | 27,25 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Joan Barnadas | 1.508 | 2 | 10,83 | |
| Partit Popular de Catalunya | Joaquim de Trincheria | 1.055 | 1 | 7,58 | |
| Iniciativa per Catalunya Verds | Miquel Macias | 800 | 1 | 5,75 | |
| Total | 14.030 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1991[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Pere Macias | 6.704 | 12 | 51,53 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 3.232 | 6 | 24,84 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | 1.121 | 2 | 8,62 | ||
| Partit Popular de Catalunya | 788 | 1 | 6,06 | ||
| Iniciativa per Catalunya Verds | 513 | 0 | 3,94 | ||
| Centre Democràtic i Social | 447 | 0 | 3,44 | ||
| Total | 13.089 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1987[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Pere Macias | 8.373 | 15 | 60,97 | |
| Entesa pel Progrés | Joan Albesa | 2.653 | 4 | 19,32 | |
| Alianza Popular | Joaquim de Trincheria | 966 | 1 | 7,03 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | 954 | 1 | 6,95 | ||
| Centre Democràtic i Social | Joan Ahumada | 368 | 0 | 2,68 | |
| Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya | Joan Casula | 215 | 0 | 1,57 | |
| Total | 13.897 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1983[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Arcadi Calzada | 7.078 | 11 | 49,40 | |
| Candidatura Unitària d'Esquerres | Tomàs Costa | 5.783 | 9 | 40,36 | |
| Alianza Popular | José María Pagès | 941 | 1 | 6,57 | |
| Centre Democràtic i Social | José Ros | 448 | 0 | 3,13 | |
| Total | 14.443 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1979[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Joan Sala | 3.562 | 6 | 26,21 | |
| Independents d'Olot | Jose Ros | 2.920 | 5 | 21,48 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Lluís Sacrest | 2.848 | 4 | 20,95 | |
| Centristes de Catalunya | Margarita Agustí | 1.736 | 3 | 12,77 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Marçal casanovas | 1.624 | 2 | 11,95 | |
| Partit Socialista Unificat de Catalunya | 902 | 1 | 6,64 | ||
| Total | 13.796 | 21 | |||
Resultats eleccions del 1934[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Lliga Catalana | 2.227 | 8 | 42,07 | ||
| Front Obrer d'Esquerres | 2.186 | 7 | 41,30 | ||
| Casal Català | 859 | 3 | 16,23 | ||
| Total | 5.297 | 18 | |||
Cultura[modifica]
Olot és una ciutat amb una forta activitat cultural i artística, d'on han sorgit moviments històrics com les escoles d'imatgeria o l'Escola paisatgística d'Olot.[17] Durant el Renaixement i el Barroc va proliferar una internacionalment reconeguda escola d'imatgeria religiosa, que es va dedicar principalment a la creació de retaules per esglésies i figuretes de pessebre, així com de talles molt treballades i decorades. Un dels més importants imatgers fou Ramon Amadeu. Aquesta tradició va perdurar durant diversos segles. Joaquim Vayreda, va ser l'impulsor, a finals del segle XIX, gràcies a la lluminositat i diversitat dels paisatges de la zona, d'una escola paisatgística on van participar pintors de renom com Modest Urgell o Aristides Maillol, entre d'altres. Actualment l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot s'ha convertit en el centre d'ensenyament d'arts de la província de Girona i ofereix des de Batxillerat d'Arts fins a Estudis de Grau Superior. Des del curs 2010-11 imparteix estudis de Grau en Disseny com a coseu de l'ESDAP (Escola Superior d'Arts Plàstiques de Catalunya).
Museus[modifica]
- Casa Museu Can Trincheria
- Museu Comarcal de la Garrotxa
- Museu dels Sants d'Olot
- Museu dels Volcans
- Col·lecció Bartomeu Pairó i Pont[18]
- Museu Tresor Parroquial[19]
Gastronomia[modifica]
La gastronomia pròpia d'Olot i comarca es coneix amb el nom de Cuina volcànica. Els productes alimentaris més significants d'Olot són la ratafia, la botifarra i el pernil.[20] La carn a la brasa, les "Patates d'Olot"[21] i els fesols de Santa Pau amb botifarra de perol són altres plats que han donat fama a les especialitats culinàries de la comarca. Altres ingredients usats en els plats de la cuina volcànica són els bolets (abundants a tota la comarca), les trufes, les castanyes o el blat. Un altra especialitat típica és la coca de llardons d'Olot.
Festivitats i fires[modifica]
A prop del 8 de setembre hi ha la festa major d'Olot, les Festes del Tura, on surten els gegants d'Olot, construïts el 1889. A més, però, se celebren fires al llarg de l'any. La més important i coneguda és la Fira de Sant Lluc, que data de 1314 i és d'origen ramader. Aquesta fira és l'aparador de l'activitat econòmica i social de la comarca, que es completa amb la fira ramadera i la fira del dibuix, totes tres es realitzen el 18 d'octubre. La fira complementària a aquesta és la Fira del Primer de Maig, també coneguda com la Fira de la Primavera, amb activitats com els mercats de l'automòbil, de roba, d'artesania, d'andròmines i del disc. També es realitzen altres activitats com l'exposició de vehicles antics i la de cotxes tuning, o la mostra de bonsais.
Pel mes de març es celebra la Fira de l'Embotit, que se celebra al centre de la ciutat amb activitats relacionades amb l'embotit i altres productes alimentaris. Finalment, el desembre es poden visitar el Mercat de Nadal i el Mercat d'Artesania, relacionats amb el Nadal.
Societat[modifica]
Educació[modifica]
| 42° 10′ 38″ N 2° 29′ 15″ E |
L'Escola Malagrida és un centre d'ensenyament infantil i primari de la ciutat. Es va començar a construir l'any 1928 segons el projecte de Josep Goday de l'any 1927[22] i va ser inaugurat l'any 1932[23] i va ser la primera escola pública graduada d'Olot. A causa de la Guerra Civil Espanyola, es convertí en hospital de sang i posteriorment, en quarter militar fins l'any 1950.[24]
Mitjans de comunicació[modifica]
En premsa escrita, cal destacar que des del 1979 s'edita el setmanari La Comarca d'Olot d'àmbit comarcal, que surt cada dijous. Recentment també ha aparegut el diari, també setmanal, La Garrotxa al dia, que surt els divendres. Hi havia hagut altres setmanaris que van desparéixer en el trancurs del temps: Olot-Misión, L'Olotí, La Garrotxa, Pyrene, El Olotense, El eco de la montaña, Acció Ciutadana.
Pel que fa a la premsa digital, cal destacar laGarrotxa.info (diari digital creat l'any 2007) i elgarrotxi.cat (portal creat el 2010).
Pel que fa a mitjans de comunicació audiovisuals, emeten les emissores Ràdio Olot, creada el 1951, la primera emissora en emetre en català després del franquisme, i la cultural Ràdio 90, creada el 1993. En televisió, trobem el canal local Olot Televisió, creat el 1998.
Clubs esportius[modifica]
- Vegeu Categoria:Esport a Olot.
El club més important de futbol a la ciutat d'Olot és la Unió Esportiva Olot, que juga a la Tercera Divisió Espanyola, Grup 5è, des de la temporada 2011-2012. És l'equip de futbol de la comarca de la Garrotxa que juga a la categoria més alta, però hi han altres clubs a la ciutat, com l'Atlètic Olot, l'Escola de Futbol Garrotxa, el Joventut Sant Pere Màrtir, o el Club de Futbol Sant Roc.
El club esportiu de la ciutat que ha aconseguit més títols a nivell internacional és el Club Patinatge Artístic Olot, en l'apartat de grups xou del patinatge artístic sobre rodes.
Un altre dels clubs importants, en aquest cas, dins l'àmbit poliesportiu, és el Club Natació Olot, que disposa de seccions d'atletisme, natació, tennis, triatló i waterpolo.
En altres esports, cal destacar el Club Bàsquet Olot en bàsquet, el Club Patí Hoquei Olot en hoquei patins, el Club Vòlei Olot en voleibol, el Club Tennis Olot en tennis, el Club Tennis Taula Olot en tennis taula i el Club Escacs Olot en escacs, el Club Atletisme Olot - Terra de Volcans en atletisme i el Centre Excursionista Olot que disposa de diferents seccions com les de muntanya, bicicleta de muntanya, mainada i joves, entre d’altres, el Club Ciclista Olot, i el Motoclub Olot.
Sindicats locals[modifica]
- Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Olot.
- Comissions Obreres (CC.OO).
- Unió General dels Treballadors (UGT).
- Intersindical - Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC)
Olotins il·lustres[modifica]
- Categoria principal: Olotins
La Galeria d'Olotins Il·lustres té la finalitat de perpetuar la memòria d'aquells qui haguessin demostrat, per mitjà d'obres o institucions d'interès o domini públic, el seu talent o caritat dins el camp de la ciència, literatura, arts o beneficència.
- Josep Berga i Boix, pintor paisatgista, pedagog i escriptor català.
- Miquel Blay i Fàbregas, escultor.
- Jaume Bofill i Mates, escriptor, poeta i polític.
- Francesc Xavier de Bolòs i Germà, farmacèutic i naturalista català.
- Josep Clarà i Ayats, escultor.
- Joaquim Danés i Torras, metge i historiador.
- Pau Estorch i Siqués, metge i escriptor.
- Lliberada Ferrarons i Vives, venerable i treballadora tèxtil.
- Joan Pere Fontanella, jurista i polític català.
- Manuel Malagrida i Fontanet, empresari i promotor.
- Joaquim Masmitjà i de Puig, sacerdot i fundador de la congregació de Missioneres del Cor de Maria.
- Francesc Montsalvatge i Fosas, historiador, escriptor i polític.
- Camil Mulleras i Garros, fabricant i benefactor.
- Josep Calassanç Noguera i Falguera, sacerdot escolapi, mestre i pintor
- Josep Olivet Legares, pintor,
- Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari.
- Antoni Soler i Ramos, compositor.
- Joaquim Vayreda i Vila, pintor paisatgiste.
- Marià Vayreda i Vila, escriptor i pintor.
- Ramon Grabolosa i Puigredon, escriptor.
Vegeu també[modifica]
- Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina.
- Serrat del Solà (Olot).
- Batet de la Serra.
- Olotins il·lustres.
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Olot és el primer municipi del país en adherir-se a la Xarxa Europa del Paisatge», 22/01/2011. [Consulta: 23 de gener de 2011].
- ↑ 3,0 3,1 PIFERRER, Francisco Nobiliario de los reinos y señoríos de España
- ↑ Josep Gelabert. Guia ilustrada d'Olot y ses valls.
- ↑ Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà: un home de la terra. Cossetània Edicions, 1997, p.34. ISBN 8492147679.
- ↑ Avilés Farré, Susana; Elizalde Pérez-Grueso, Juan; Sueiro Seoane, María Dolores. Historia política de España, 1875-1939 (en castellà). Ediciones AKAL, 2002, p. vol.1, p.45. ISBN 8470903209.
- ↑ Eleccions 2011 Ajuntament d'Olot
- ↑ Eleccions 2007 Ajuntament d'Olot
- ↑ Eleccions 2003 Ajuntament d'Olot
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ [3]
- ↑ [4]
- ↑ [5]
- ↑ [6]
- ↑ [7]
- ↑ Llorens, Carles. «Sants d'Olot: de la Garrotxa a Cuba». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 28-31. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Olot ha hagut de tancar el Museu de la Fauna del Pirineu Oriental
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 89-90. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ PLA, Josep El que hem menjat, 1970, Premsa catalana, Barcelona 1997
- ↑ Recepta de les Patates d'Olot
- ↑ Domènech, Gemma. «Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar». Revista de Girona, n.232, setembre-ocubre 2005, p.87 [Consulta: 1 gener 2012].
- ↑ «Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX)». Xarxa d'Arxius Comarcals. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28/12/2011].
- ↑ «Primers anys de la postguerra (1939-1949)». CEIP Malagrida. [Consulta: 1/1/2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olot |
- Pàgina web de l'Ajuntament d'Olot
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
.jpg){kind=link}