Jardí botànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Les nombroses espècies i varietats de plantes silvestres i/o hortícoles presentades són estrictament identificades i reunides en col·leccions. Els quatre objectius principals pels quals es conreen són: la conservació, la recerca científica, l'educació, l'ensenyament i el turisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Els jardins botànics tenen els seus inicis al Renaixement, període de gran curiositat enciclopèdica, els antecedents del qual són els jardins de simples medievals, orientats essencialment vers l'alimentació i les plantes medicinals.

A Europa el primer jardí botànic va ser el Jardí Botànic de Pisa a Pisa el 1543 seguit dos anys més tard pel Jardí Botànic de Pàdua (1545) i després el Jardí de simples Florència (1545). L'any 1568 es crea el Jardí Botànic de Bolonya obert al públic a la Universitat de Bolonya.

Als Països Baixos el primer jardí botànic en aparèixer va ser l' Hortus Botanicus de Leiden (1587). El Jardí botànic d'Amsterdam, Hortus Botanicus, apareix el 1638 i en ell hi treballà Carl von Linné, és cèlebre l'anècdota que ell va aconseguir fer florir un bananer a base de restringir l'aportació d'aigua de reg.

A França, és a Montpeller, el 1593, que va aparèixer el primer jardí botànic, el Jardin des plantes de Montpellier sempre administrat per la Universitat de Montpeller 1. El segon jardí botànic de França, el Jardí botànic de la universitat d'Estrasburg, va ser creat el 1619.

A Dinamarca, el Jardí Botànic de la Universitat de Copenhaguen es va fundar l'any 1600.

A Anglaterra, aparegué l'any 1621 el Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford i el Reial Jardí Botànic d'Edimburg el 1670.

El primer jardí botànic americà va ser creat a Filadèlfia (el Bartram Botanical Garden, 1731) i el 1859 es va fundar el Missouri Botanical Garden a Saint Louis.

Història als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans, el primer jardí botànic possiblement va ser el Jardí Botànic de València, creat el 1567 (segons algunes fonts) i el 1633 segons d'altres. L'actual data de 1802.

El primer jardí botànic de Barcelona, datat a finals del segle XVI, estava situat a l'Estudi General dels caputxins a la plaça Reial. El primer amb vocació científica de Catalunya fou el jardí botànic de Sant Joan Despí, creat a finals del segle XVII per Jaume Salvador i Pedrol membre de la nissaga Salvador, reconeguts botànics catalans (del segle XVII al XIX). Les seves col·leccions estan exposades a l'Institut Botànic de Barcelona.[1]

Vista panoràmica del nou Jardí Botànic de Barcelona

Coincidint amb l'Exposició Internacional de 1929 es va encarregar al botànic Pius Font i Quer la construcció del Jardí Botànic Històric de Barcelona a la muntanya de Montjuïc. L'any 1930, amb més voluntat que recursos econòmics, Font i Quer començà a reunir una important col·lecció de plantes endèmiques i rares obtingudes principalment a la Península Ibèrica, Illes Balears i Marroc. Aquest jardí va ser inaugurat de nou l'any 1941. Va quedar afectat per la construcció d'accessos per als nous equipaments olímpics i l'any 1986 fou tancat degut als problemes d'estabilitat de les parets. Va ser reobert al públic l'octubre de 2003.[2]

El tancament del Jardí Botànic Històric, esdevingut l'any 1986, va afavorir la proposta de construir el nou Jardí Botànic de Barcelona que va ser inaugurat l'any 1999, també a Montjuïc, i que acull l'edifici de l'Institut Botànic de Barcelona.[1]

Les principals funcions[modifica | modifica el codi]

Conservació[modifica | modifica el codi]

Una de les funcions principals del jardí botànic és la recol·lecció i la conservació de les plantes, locals o exòtiques. Pot tindre igualment la funció de protecció d'espècies amenaçades o en perill d'extinció.

Recerca[modifica | modifica el codi]

El treball científic efectuat al jardí botànic inclou la taxonomia però també l'adaptació d'espècies exòtiques fora del seu medi d'origen. Els cèlebres Reial Jardí Botànic de Kew, prop de Londres, han publicat així un diari científic de recerca botànica des de la fi del segle XVIII. Sovint aquestes institucions són també el lloc on s'hi constitueixen els herbaris.

Les dades recollides, així com els estudis portats sobre noves espècies poden igualment ser emprats en l'agricultura, la indústria o la recerca mèdica.

D'ençà el 2008, alguns jardins botànics orienten els seus treballs en l'àmbit de l'ecologia i l'estudi de les relacions entre els éssers vius.

Ensenyament i educació[modifica | modifica el codi]

Ensenyament de la botànica i de la jardineria[modifica | modifica el codi]

El jardí botànic té també una funció educativa, en primer lloc amb la presentació de col·leccions de plantes etiquetades per ajudar a l'ensenyament de la sistemàtica (l'escola de botànica), amb projectes que poden anar des de la introducció de plantes en un medi estranger, fins i tot cursos de jardineria, o l'acollida de grups escolars. Nombrosos jardins botànics proposen la venda vegetals.

Educació vinculada a la natura[modifica | modifica el codi]

És un aspecte que els jardins botànics desenvolupen actualment. La protecció de la biodiversitat i la transmissió del patrimoni natural passen obligatòriament per l'educació gràcies a una sensibilització adaptada a tots els públics.

Adreçats a les generacions futures, certs jardins botànics elaboren programes pedagògics per a les escoles, adaptats al nivell d'estudis dels infants, que esdevenen un factor important en la difusió dels coneixements vinculats a les plantes, als medis en els quals viuen i als paisatges als quals pertanyen.

Turisme[modifica | modifica el codi]

A nivell local, un jardí botànic juga el paper d'un jardí públic que procura al visitant un lloc de retirada de la norma urbana.

El turisme aporta una dimensió que interessa generalment els finançadors i els polítics que són susceptibles d'aportar un suport a l'estructura 'Jardí botànic'. El turisme verd o eco-turisme sembla actualment més ben adaptat als jardins botànics que defensen una vocació ecològica i a les institucions que defensen la biodiversitat i els valors patrimonials.

Tipus o parts d'un jardí botànic[modifica | modifica el codi]

Hi ha jardins botànics especialitzats en part o en la totalitat i desenvolupen un tema:

Alguns jardins botànics als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí botànic
  1. 1,0 1,1 Ajuntament de Barcelona, El Jardí Botànic de Barcelona: Presentació
  2. Ajuntament de Barcelona, Jardí Botànic Històric: Història