Jardineria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
jardí geomètric francès
Jardí amb un efecte paisatgístic de "flora local" del Mediterrani, ideal per a estalviar aigua.

La jardineria és una art aplicada a utilitzar els elements vegetals i constructius per tal donar a l'usuari una sensació estètica i plaent.

Tècniques[modifica | modifica el codi]

Com a art aplicada necessita també emprar unes tècniques especials que en el cas de la jardineria són les pertanyents principalment a l'agricultura i l'arquitectura. Com la finalitat és la d'obtenir sensacions estètiques aplica moltes de les tècniques de les anomenades tradicionalment Belles Arts.

A diferència d'altres arts, en tractar-se d'éssers vius, els planificadors han de tenir en compte com afectarà el pas del temps el creixement de les espècies i procurar mitjançant accions a llarg termini que sobrevisquin i mantinguin les característiques per les que han estat escollides.

Evolució històrica del concepte de jardineria[modifica | modifica el codi]

  • La referència bíblica a un jardí com el territori primigeni on la humanitat era feliç entronca amb una creença atàvica que considera que la màxima felicitat es troba entre una natura ordenada i plaent. De la mateixa manera l'Islam va considerar el paradís futur com un jardí espiritual i sensual alhora.
  • La jardineria va néixer en dos llocs al mateix temps: l'antic Egipte i la Xina. Mentre que els egipcis van ser els creadors d'una jardineria basada en les disposicions geomètriques i ordenades de la vegetació, els xinesos van optar per formes més lliures i properes a una naturalesa indòmita. És possible que l'aridesa extrema del clima del desert egipci faci que una disposició rectilínia i ordenada sigui més fàcil de regar mentre que en un clima monsònic la vegetació sobreviu pels seus propis mitjans.

D'alguna manera, de la forma de fer els jardins dels egipcis en derivaria les estructures dels jardins francesos dels segles XVII i XVIII, mentre la jardineria victoriana anglesa seguiria el model iniciat a la Xina.

Tant el jardí zen japonès com l'ús de plantes bonsai tenen un origen xinès tot i que els japonesos el desenvoluparen i li van donar les característiques actuals.

  • Per a grecs i romans els jardins formaven part del seu bagatge cultural i ja integraren dins de l'escenografía d'un jardí les escultures, al mateix temps que l'art topiària.
  • Com altres formes de la vida cultural l'art del ajardinament restà en una certa letargia durant l'edat mitjana tot i que a l'interior dels claustres dels monestirs, envoltats de capitells amb escenes fantàstiques, s'hi mantenien horts que per la seva banda també conservaven una certa funció estètica.
  • Els jardins renaixentistes que tractaven d'imitar els del món clàssic grecollatí es beneficiaren de l'acumulació de coneixements sobre les plantes i de la seva expansió per les noves terres colonitzades.
  • La jardineria francesa de fa uns tres segles, respon potser com cap altra a les idees polítiques del moment: les formes geomètriques i l'espai ben delimitat i solemmne semblaven fets a mida de l'Absolutisme.
  • La jardineria victoriana angloholandesa amb els seus espais oberts i al deixar que la natura sembli intacta, va representar un trencament molt clar amb el corrent anterior. Es tractava d'una disposició de plantes i del paisatge propi del corrent literari del romanticisme.
  • Els jardins contemporanis han assimilat totes les tendències històriques anteriors i potser destaquen per estar fets a la mida del ciutadà actual, de no respondre al capritx d'una elit governant o econòmica. Com en cap altre període els habitants de les ciutats demanen espais verds transitables i oberts a tothom.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardineria Modifica l'enllaç a Wikidata