Jardí zen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Contemplació d'un jardí zen

Un jardí zen o paisatge sec és un tipus de jardí de roques (Karesansui, 枯山水 ) japonès, que consisteix en un paisatge estilitzat i en miniatura creat mitjançant l'arranjament cuidadós de roques, corrents d'aigua, molsa, arbres i arbustos retallats, i se serveix de sorra i grava ordenada amb un rasclet per tal de representar les ondulacions de l'aigua.[1]

Un jardí zen acostuma a ser petit, envoltat per un mur i normalment està concebut per ser vist mentre s'està assegut en un punt determinat fora del jardí, com la porxada del hojo, la residència del cap d'una comunitat de monjos. Els jardins zen clàssics es van crear als temples budistes Zen de Kyoto, al Japó, durant el període Muromachi, i pretenien imitar l'essència de la natura —no en la seva aparença actual— i servir d'ajuda a la meditació sobre el veritable significat de la vida.[2]

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

Al jardí zen, a vegades les roques simboitzen muntanyes (particularment la Horai, la llegendària llar dels vuit immortals de la mitologia budista), però també poden ser barques o criatures vives (normament tortugues o carpes). En grup, poden ser una cascada o una grulla volant. D'altra banda, als primers jardins del període grulla, a vegades les roques tenien un significat polític.

« A vegades, quan les muntanyes són dèbils, inevitablement són destruïdes per l'aigua. En altres paraules és com si la gent ataqués al seu emperador. Una muntanya és dèbil si no troba pedres que la sustentin. Un emperador és dèbil si no té consellers. És per això que es diu que és gràcies a les pedres que una muntanya es manté, i que gràcies als seus suports un emperador es manté. És per aquesta raó que, quan construeixis un paisatge, has de posar roques al voltant de la muntanya. »
— Sakutei-ki, [3]

Alguns jardins zen clàssics, com el de Daisen-in, tenen un simbolisme fàcilment interpretable: són un viatge metafòric al riu de la vida. Altres, com el de Ryōan-ji, resulten més obscurs. S'han elaborat diverses teories sobre què representa aquest jardí, des d'illes en un corrent d'aigua fins a petits tigres que neden vers els cims de les muntanyes, passant per teories sobre els secrets de la geometria o les regles d'equilibri entre els números senars. Ara bé, segons l'historiador de jardins Gunter Nitschke, "El jardí de Ryōan-ji no simbolitza res, és a dir, per evitar malentesos, el jardí de Ryōan-ji no simbolitza ni reprodueix la bellesa natural que hom troba al món real o mític. El considero com una composició abstracta d'objectes naturals en un espai, una composició llur funció és la d'incitar la meditació".[4] Recentment, Gert van Tonder, de la Universitat de Kyoto i Michael Lyons de la universitat Ritsumeikan, van proposar que les riques de Ryōan-ji formen la imatge subliminar d'un arbre.[5]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Young, David i Michiko, (2005), The Art of the Japanese Garden, Tuttle Publishing, Vermont i Singapur, (ISBN 978-0-8048-3598-5)
  • Nitschke, Gunter, (1999) Le Jardin japonais - Angle droit et forme naturelle, Taschen, Paris (traduït de l'alemany al francès per Wolf Fruhtrunk), (ISBN 978-3-8228-3034-5)
  • Baridon, Michel. Les Jardins- Paysagistes, Jardiniers, Poetes, 1998. , Éditions Robert Lafont, Paris, (ISBN 2-221-06707-X)
  • Murase, Miyeko, (1996), L'Art du Japon, La Pochothḕque, Paris, (ISBN 2-253-13054-0)
  • Elisseeff, Danielle, (2010), Jardins japonais, Ḗditions Scala, Paris, (ISBN 978-2-35988-029-8)
  • Klecka, Virginie, (2011), Concevoir, Amenager, Decorer Jardins Japonais, Rustica Editions, (ISBN 978-2-8153-0052-0)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ono Kenkichi i Walter Edwards: "Bilingual (English and Japanese) Dictionary of Japanese Garden Terms (Karesansui. p. 20) from Kansai Press http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Pageocess, Nara 2001 La definició de Karesansui es va extreure amb permís de The on-line "living" guide to realize a Zen garden de P.M. Patings.
  2. Gunter Nitschke, Le Jardin japonais, pg. 65.
  3. Baridon, Les Jardins, pg. 492.
  4. Nitschke, Le jardin Japonais," pg. 92.
  5. van Tonder, Gert. «Visual Perception in Japanese Rock Garden Design» (PDF). Axiomathes. Springer, 15, 3, September 2005, pàg. 353–371(19). DOI: 10.1007/s10516-004-5448-8 [Consulta: 8 gener 2007].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí zen