Mont Fuji

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mont Fuji
La gran onada de Yamanaka
Elevació: 3.776 metres[1]
Latitud: 35° 22′ N
Longitud: 138° 44′ E
Ubicació: Entre les prefectures de Shizouka i Yamanashi, Chubu, Japó
Tipus: Estratovolcà (actiu)
Primer ascens: 663 realitzat per un monjo budista anònim
Ruta més fàcil: Itineraris: Kawaguchiko, Subashiri, Gotenba i Fujinomiya des de la cinquena estació.
Mont Fuji situat respecte Japan
Mont Fuji
Localització del mont Fuji

El mont Fuji (富士山, Fujisan), amb 3.776 metres d'altitud, és la muntanya més alta del Japó. Es troba entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi en el Japó central i just a ponent de Tòquio, des d'on es pot observar en un dia clar. El mont Fuji és un volcà compost i un símbol del Japó.[2]

Considerat territori sagrat des de l'antiguitat, els hi va ser prohibit a les dones arribar al cim fins l'era Meiji (finals del segle XIX). Avui dia és conegut com a destinació turística, i com a destí popular per fer alpinisme. La temporada "oficial" per fer-ne dura des de començaments de juliol fins a finals d'agost. Són majoria els que l'escalen de nit per gaudir de la sortida del sol.

El mont Fuji és un atractiu con volcànic i un tema recorrent en l'art japonès. El treball amb més renom és l'obra mestra 36 vistes del mont Fuji del pintor l'ukiyo-e Hokusai. També apareix en la literatura japonesa i és tema de molts poemes.

El mont Fuji està classificat com a volcà actiu, però amb poc risc d'erupció. La darrera erupció enregistrada data del 1707 a l'era Hōei del període Edo,[3] que causà un nou cràter i un segon pic (anomenat Hoeizan pel nom de l'era).

Els japonesos solen recordar l'alçada d'aquesta muntanya, 3.776 metres, com "MINANARO": "MI" per "3", "NANA" per "7" i "RO" per "6" (mireu: numeració japonesa), i s'ensenya per prendre'n exemple, al mont Fuji, i intentar ser tan alt com ell (espiritualment).

Toponímia i etimologia[modifica | modifica el codi]

Fuji 3D

Deguda a l'existència de diferents mètodes de la transcripció del japonès, el mont Fuji posseeix diferents noms, alguns dels quals són erronis. En japonès, el mont Fuji es diu Fujisan però en base d'una mala interpretació del kanji 山 (yama, muntanya), succeeix que els occidentals l'anomenen Fujiyama.[4] L'altra trentena de noms usats pel mont Fuji al Japó queden obsolets o en l'àmbit poètic,[3] entre alguns d'aquests noms hi ha: Fuji-no-Yama (ふじ の 山, mont Fuji), Fuji-no-Takano (ふじ の 高嶺, el pic alt de Fuji), Fuyo-ho (芙蓉峰, Pic del Lotus) i Fugaku (富 岳 o 岳 富, mont Fuji).

El kanji per a mont Fuji, 富士, signifiquen, respectivament, "riquesa" o "abundància" i "un home amb un cert estatus", però aquests kanji són probablement ateji, és a dir, que probablement van ser seleccionats a causa de la similitud de la seva pronunciació amb les síl·labes del nom, però sense tenir un significat particular. En els mètodes de romanització Nippon-shiki i Kunrei, el nom es transcriu Huzi. A l'Expo de San Francisco de 1939, una fotografia gegant va ser titulada com "Mont-Huzi". No obstant això, la transcripció Fuji pel mètode Hepburn segueix sent la més comuna a tot el món.

El nom de Fuji és incert. Una etimologia popular diu que ve de 不二 (sense precedent). Un altre diu que ve de 不尽 (sense fi). Un professor clàssic japonès del període Edo, Hirata Atsutane, explica per la seva part que el nom és derivat d'una paraula que té per sentit «una muntanya elevant-se amb la forma de l'espiga d'una planta d'arròs». El missioner britànic John Batchelor (1854-1944) especulà que el nom ve de la paraula ainu "foc" (Fuchs) de la deessa Kamuy Fuchi però es contradiu amb el lingüista japonès Kyosuke Kindaichi (1882-1971) en la base de l'evolució fonètica. A més, huchi significa "vella dona" i ape "foc" en conseqüència ape huchi Kamuy vol dir: deessa del foc. La investigació sobre la distribució dels noms de llocs incloent Fuji suggereix que l'origen del nom és yamato més que aïnu. Finalment, un toponimista japonès Kagami kanji explica que el nom té la mateixa arrel que anglesina (Fuji) i arc de Sant Martí (variant de niji) i ve de "pendents prolongades ben entrenades".[5][6][7] Un text de Taketori monogatari diu que el nom ve de l'"immortal" (不死, Fushi) i la imatge dels soldats abundant (富, fu) (士, shi)[8] pujant les vessants de la muntanya.[9]

Història[modifica | modifica el codi]

El mont Fuji sobresortint d'un mar de núvols i el cràter Hei-zan ben visible sobre el flanc sud-est.

Història eruptiva[modifica | modifica el codi]

Després de la fase del "vell Fuji", un període d'inactivitat de 4.000 anys i que acabà fa 5.000 amb l'actual fase del "nou Fuji". Les erupcions del mont Fuji presenten corrents de lava, de les emissions de magma, d'escòries i de cendra volcànica, dels esfondraments i de les erupcions laterals, d'on ve el qualificatiu de «gran magatzem de les erupcions». Les cendres del nou Fuji són sovint negres i les seves erupcions són recents en termes de capes geològiques. Informacions precises són consignades als documents històrics japonesos del segle VIII. Presenten una sèrie d'erupcions representatives.[10]

El mont Fuji durant la prehistòria[modifica | modifica el codi]

Hi ha hagut quatre erupcions explosives que es van produir durant el període Jomon, fa aproximadament 3000 anys, conegudes sota els noms: Sengoku (Sg), Ōsawa scoria (Os), Ōmuro scoria (Om) i Sunazawa scoria (Zn). Com que el vent bufa generalment de l'oest, a la regió del mont Fuji, la majoria de les tefres expulsades van caure a l'est però, en el cas del Ōsawa scoria, van ser portades per un vent de l'est als voltants de Hamamatsu.

Fa aproximadament 2.300 anys, el vessant oriental del volcà s'esfondrà i un lahar baixà cap a la regió de Gotenba fins a la vall d'Ashigara a l'est i la badia de Suruga a través de la ciutat de Mishima al sud. Aquest incident avui en dia es diu com el corrent de lava de Gotenba (御殿場泥流, Gotemba deiryū).

L'erupció de Heian[modifica | modifica el codi]

El 864 (durant el període Heian), una erupció es desenvolupà sobre el vessant nord-est del mont Fuji que produí una gran quantitat de lava. La lava omplí el vast llac Senoumi (せの海, Se no umi), dividint-lo en dos i formant els actuals llac Sai (西湖, Saiko) i llac Shoji (精進湖, Shōjiko). Aquest esdeveniment és conegut sota el nom de lava d'Aokigahara (青木ヶ原溶岩, Aokike gen yōgan), el lloc és actualment cobert pel dens bosc d'Aokigahara.

« Jogan 6, el cinquè mes: el mont Fuji és en erupció des de fa 10 dies i expulsa des del cim una immensa quantitat de lava i cendres que recauen sobre terra fins a l'oceà a la badia d'Edo. Molta gent pereix i un gran nombre d'habitatges són destruïts. L'erupció volcànica ha començat sobre el flanc del Fuji-San, prop del mont Asama, que llança cendres fins a la província de Kai. »
— Siyun-sai Rin-siyo, Hayashi Gah, Nihon dai Ichiran.[11]

L'erupció de Hōei[modifica | modifica el codi]

Article principal: Erupció Hōei del Mont Fuji
Mapa de l'espessor de les cendres i les escòries projectades per l'erupció de 1707 a la regió de Tokyo.

L'última erupció del mont Fuji, esdevingué el 1707, i és coneguda sota el nom de «gran erupció de Hōei». Donada 49 dies després del terratrèmol de Hōei que figura entre els més grans mai registrats al Japó, es desenvolupà sobre el vessant sud-oest del mont Fuji i ha format tres petits pics designats «primera», «segon» i «tercer xemeneia».

« Hōei 4: una erupció del mont Fuji. La lava i les cendres cauen com pluja a: Izu, Kai, Sagami i Musashi. »
— Siyun-sai Rin-siyo, Hayashi Gah, Nihon dai Ichiran.[12]

Tot i no haver engendrat un corrent de lava, aquesta erupció és destacable per la propagació de les cendres volcàniques i de les escòries emeses fins a una regió tan allunyada com Edo (antic nom de Tokyo) situada a cent quilòmetres cap al nord-est. El volum de cendres ha estat estimat en 800.000.000 m3. L'any següent, les restes volcàniques acumulades en els camps prop del curs del riu Sakawa, situat a l'est de la muntanya, foren mobilitzades per les pluges, omplin el llit del curs de l'aigua i formant així barreres temporals. El xàfec del 7 i 8 d'agost provocà una allau de cendra i de fang que destruí les barreres, provocant llavors una inundació a la plana d'Ashigara.[13]

Altres erupcions conegudes[modifica | modifica el codi]

Setze erupcions han estat registrades des del 781. La majoria s'han desenvolupat durant el període Heian amb dotze erupcions entre 800 i 1083. A vegades, els períodes d'inactivitat poden durar centenars d'anys com entre el 1083 i el 1511.[14] No hi ha hagut cap erupció en els últims 300 anys.

Prevenció[modifica | modifica el codi]

La prevenció dels riscs eruptius és assegurada pel Coordinating Committee fur Prediction of Volcanic Eruptions depenent de l'Agencia meteorològica del Japó (気象庁, Kishōchō) en el que concerneix la previsió i el control sísmic dels esdeveniments, el Cabinet Office en el que concerneix la col·locació d'un pla d'evacuació i el Ministeri de Terra, Infraestructura i Transport (国土交通省, Kokudo-kōtsū-shō) per a la protecció contra els riscs de corriment de terres.

Així, entre el setembre del 2000 i el gener del 2001, les sotragades tel·lúriques sota el volcà passaren de ser una o dues al mes a 35 el setembre, 133 l'octubre, 222 el novembre, 144 el desembre i 36 el gener de 2001, fent témer el pitjor, abans que tot tornés a la normalitat. Aquestes sotragades eren per a la majoria de baixa freqüència i se situaven a quinze quilòmetres de profunditat, al nord-est del sommet.[15]

Primera ascensió[modifica | modifica el codi]

La primera ascensió coneguda al mont Fuji està datada del 663 i ha estat realitzada per un monjo budista anònim. El primer no-japonès en pujar el volcà fou Sir. Rutherford Alcock el 1860.[16] El cim, a conseqüència de la seva naturalesa sagrada que es remuntava a temps antics, era prohibida d'ascensió a les dones fins l'era Meiji. Actualment constitueix una destinació turística popular i són molts els japonesos que la pugen almenys una vegada anualment.

Presència militar[modifica | modifica el codi]

Antigament els samurais practicaven abans els seus entrenaments al peu del mont Fuji, prop de la ciutat actual de Gotenba.[17] El shogun Minamoto no Yoritomo practicava el yabusame a la regió al començaments del període Kamakura. Des del 2006, es troba l'exèrcit japonès amb els Forces d'Autodefensa del Japó (自衛隊, Jieitai) als camps de Kita-Fuji (nord-est) i Higashi-Fuji (sud-est), així com el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica al Camp Fuji (plana de Regió de Kantō) posseeixen de les bases militars al peu del volcà.[17]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situació[modifica | modifica el codi]

Fotografia pressa des d'un satèl·lit del mont Fuji.

El mont Fuji es troba al centre del Japó, a l'illa principal, Honshu, envoltat pels Alps Japonesos al nord-oest i per l'Oceà Pacífic al sud-est. Administrativament, s'estén a les prefectures de Shizuoka al sud i Yamanashi al nord. El cim es troba a 3.776 metres d'altitud,[3] pel que és el punt més alt del Japó[18] i en certs dies es pot veure Tòquio situat a 100 quilòmetres al nord-est.

Està envoltat pels cinc llacs Fujigoko: el llac Motosu, el llac de Shoji, el llac Sai, el llac Kawaguchi i el llac Yamanaka. Aquests llacs, així com el llac Ashi ofereixen una vista excepcional del volcà. Als seus peus es troba el bosc Aokigahara i ciutats com Gotenba a l'est, Fujiyoshida al nord i Fujinomiya al sud-oest connectat amb la resta de la megalòpolis de Tòquio que es troba al nord-est per una densa xarxa de comunicació que consisteixen en carreteres i una petita part en trens bala shinkansen.

Topografia[modifica | modifica el codi]

Mont Fuji vist des de la regió dels cinc llacs a la prefectura de Yamanashi.

La topografia del mont Fuji està dictada per l'activitat volcànica de la qual ha nascut: la forma de con gairebé simètric de trenta kilòmetres a la seva base, les seves vessants costerudes i bona quantitat dels 3.776 metre d'altitud, donant un volum de 870 km3 d'aquest estratovolcà.[19] Està coronat per un cràter de 500[20] a 700 metres,[19][21] de diàmetre i una profunditat d'entre 100[19] i 250 metres.[20] L'únic defecte real de les pendents està formada pel cràter Hōei-zan que es troba a uns 2.300 metres sobre el nivell del mar.[3]

Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

A causa de la gran altitud del cim del mont Fuji, hi ha diferents climes al llarg de les seves vessants. Gran part de la muntanya està més enllà de l'estatge alpí, on el clima és molt fred i ventós, a causa de l'altitud, la qual cosa limita el manteniment de la vegetació que encara no ha aconseguit regenerar completament des de l'última erupció que va ocórrer fa tres segles. Aquesta duresa del clima no permet la fosa de la neu que cau pronunciadament durant l'hivern i es perllonga fins al maig, la resta de camps de neu, de vegades durant tot l'any. Els vessants més baixes, però, estan coberts de boscos i el peu de la muntanya, gaudint d'un clima més temperat, es conrea.

La temperatura mitjana anual és de -6,5 °C[22] i les temperatures mitjanes varien entre els -18 °C als 8 °C[23] a l'agost. Els rècords de temperatura registrats són de 18,2 °C el 16 d'agost del 2007 i de -35,5 °C. El 25 de setembre de 1966, l'estació meteorològica mesurà una velocitat rècord de vent per al Japó de 91 m/s, aproximadament 330 km/h, en el moment del passatge d'un tifó. L'elevada altitud del mont Fuji i el seu relatiu aïllament a altres muntanyes del Japó provoca a vegades turbulències atmosfèriques de turbulència anomenats carrers de vòrtexs de von Kárman. El 5 de març del 1966, el vol 911 del Boeing 707 de la British Overseas Airways Corporation, pres per aquest tipus de turbulències es va dissoldre en l'aire i es va estavellar prop del mont Fuji, poc després d'enlairar-se de l'Aeroport Internacional de Haneda, sense deixar cap supervivent (113 passatgers i 11 membres de la tripulació estaven presents en la unitat).[24]

Geologia[modifica | modifica el codi]

El cràter principal del mont Fuji.

El mont Fuji és un volcà que forma part del cinturó de foc del Pacífic, les erupcions explosives sobretot el classifiquen com a volcà gris.[18] El volcà està localitzat a la base de la triple cruïlla entre la placa filipina i les micro-plaques Amur i Ojotsk de la placa eurasiàtica.[25] Aquestes plaques són, respectivament, les parts occidental i oriental del Japó i la península d'Izu. El volcà Fuji constitueix el més septentrional dels arcs volcànics formats per les illes Izu. A més a més del cim principal dominat per un cràter sommital, els flancs i els peus del mont Fuji contenen una cinquantena de doms de lava i petites boques eruptives.[3]

Els científics han identificat quatre fases diferents d'activitat volcànica en la formació del mont Fuji. La primera fase, anomenada Sen-komitake, consisteix en un cor d'andesita recentment descoberta a les profunditats de la muntanya. La segona Komitake Fuji, és una capa de basalt formada probablement durant centenars de milers d'anys. Fa aproximament 100.000 anys, el «Vell Fuji» s'hauria format per sobre del Komitake-Fuji. Finalment, el «Nou Fuji» es formà sobre el cim del «Vell Fuji», fa uns 10.000 anys.[26][10]

El mont Fuji està classificat com un volcà actiu de baix risc. L'última erupció registrada començà 16 de desembre del 1707 i acabà al voltant del 24 de febrer del 1708, durant el període Edo. De vegades s'anomena "gran erupció Hoei". Durant aquest esdeveniment, aparegué un cràter volcànic, i un segon pic, anomenat Hoei-cen, format a meitat de pendent,[3] al costat sud-est de la muntanya.[18] Els científics prediuen una menor activitat volcànica en els propers anys.

Es calcula que sota el mont Fuji hi ha al voltant de 150 fluxos de lava, però només 10 coves de lava tot i que són de gran magnitud ja que 8 d'elles superen els 500 metres de longitud. La més gran, la Mitsuke Ana, fa 2.139,75 metres.[27]

Activitats[modifica | modifica el codi]

Ascensions[modifica | modifica el codi]

Una multitud de gent pujant al cim.

L'ascensió al mont Fuji és relativament fàcil, tot i que es pot complicar a causa de la gran distància horitzontal entre el punt de partida i el cim. A vegades els senders estan plens, ja que el volcà és un lloc de peregrinació popular, excepte a l'hivern quan es cobreix de neu i gel. El període més popular per escalar-lo és des de l'1 de juliol al 27 d'agost, quan s'obren refugis i altres serveis turístics així com la circulació dels autobusos fins a la cinquena estació, l'última accessible per carretera i la més propera al cim.[28] S'estima que el nombre de visitants anual del mont Fuji és d'entre 100.000 i 200.000 persones, inclosos els estrangers que formen el 30%.

Una de les estacions on els escaladors poden deixar les begudes calentes, el menjar o l'oxigen.

L'ascens pot durar d'entre tres a vuit hores i el descens entre dues a cinc. El camí està dividit en deu estacions i la carretera acaba a la cinquena, a uns 2.300 metres sobre el nivell del mar. Els hostatges no solen estar oberts durant la nit per als caminants.[28] Hi ha quatre camins principals per arribar al cim des de la cinquena estació: Kawaguchiko, Subashiri, Gotemba i Fujinomiya (en el sentit de les agulles del rellotge) amb quatre itineraris secundaris des del peu de la muntanya: Shojiko, Yoshida, Suyama i Murayama. Les estacions estan distribuïdes al llarg de les diferents vies que es troben a diferents altures: la més alta, la cinquena estació situada a Fujinomiya, seguida per la Kawaguchiko, i finalment per la Gotenba Subashiri. Kawaguchiko, tot i ser la segona més alta, és la més popular a causa de la seva gran àrea d'aparcament.[28][29]

Pancarta publicitària per pujar el cim.

Tot i que la majoria dels excursionistes no passen per les rutes Subashiri i Gotenba durant l'ascens, molts sí que ho fan a la baixada per gaudir dels seus camins coberts de cendra volcànica. Així, és possible cobrir la distància que separa la setena de la cinquena estació en només trenta minuts. També és possible pujar amb una bicicleta de muntanya per gaudir de la baixada, encara que l'exercici és particularment arriscat, a causa de les multituds i la dificultat en el control de la velocitat.[28]

El sol vist des del cim de la muntanya.

Les quatre rutes des del peu de la muntanya ofereixen accés als llocs històrics: Murayama és la més antiga, mentre Yoshida té molts temples antics, cases de te i ryokan'. De vegades es poden observar óssos del Tibet al llarg del passiiu.[28] Cada 26 d'agost s'organitza una processó amb torxes a través dels temples i són portats al santuari xintoista de Yoshida. Últimament aquestes rutes han guanyat popularitat.

Els muntanyistes havent fet l'ascensió de nit, a més a més del fet d'haver evitat l'excursió sota el sol, tenen el privilegi d'ajudar-lo a aixecar-se des del cim, esdeveniment particularment apreciat pels japonesos, especialment la nit del 31 de desembre malgrat les dures condicions climatològiques. És possible llavors observar el panorama durant el descens.[29]

Fins a finals de maig, el mont Fuji ofereix moltes pistes d'esquí d'excursió sobre la seva vessant al nord-est, des de la 5ª estació (2.300 m). El camí d'accés està obert des de les 3:00 del matí.

Panorama del matí al nord-est del mont Fuji, d'esquerra a dreta: Llac Kawaguchiko, la ciutat de Fujiyoshida i llac Yamanaka.

Parapent[modifica | modifica el codi]

El mont Fuji fotografiat des d'un parapent des de Gotenba, el vessant sud.

Normalment els parapentistes surten de l'aparcament Gotenba, entre Subashiri i el pic Hoei-zan, al vessant sud de la muntanya, a de vegades en altres llocs depenent de la direcció del vent. Diverses escoles de parapent utilitzen les vessants mitjanes de la muntanya com a camp d'entrenament.

Protecció del medi ambient[modifica | modifica el codi]

Hakone i el mont Fuji.

El mont Fuji forma part del Parc Nacional Fuji-Hakone-Izu, així com els cinc llacs del Fuji, Hakone, la península d'Izu i les illes Izu. És conegut per protegir rares espècies de sargantanes, en particularitat les del gènere Takydromus.[30]

El parc és candidat per ser Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 2007.[31] El projecte, nascut a començaments de la dècada de 1990, semblava impossible d'assolir ja que les condicions ambientals són dràstiques, però aquesta possibilitat ha portat a les autoritats a iniciar un pla de neteja d'aquesta muntanya emblemàtica.[32]

Observatori[modifica | modifica el codi]

El 1932, es va instal·lar una estació meteorològica temporal al cim del mont Fuji. Recollia una gran quantitat d'informació que enviava en ones VHF. El 1936, es va decidir transformar-la en una estació permanent, convertint-se en la més alta del moment.

El nou observatori de radar mil·limètric del mont Fuji.

El 10 de setembre del 1964, la instal·lació es completà amb un radar amb un rang de 800 km d'antena circular amb un diàmetre de cinc metres.[33][34] Malgrat les difícils condicions climàtiques, s'utilitzà en aquest llocs fins al 2000 quan va ser substituït gradualment per satèl·lits. El 2004 es va reconstruir al peu de la muntanya el nou observatori mil·limètric Fujiyoshida. Un dels objectius de l'estació meteorològica és predir tifons mitjançant mesures de la temperatura de l'aire, humitat i pressió atmosfèrica.

Indústria[modifica | modifica el codi]

Un shinkansen davant el mont Fuji.

Les aigües subterrànies del mont Fuji i els seus voltants són utilitzades per a ús farmacèutic, per a la indústria del paper i l'aigua mineral amb la seva riquesa de vanadi. Hi ha certes fonts termals al voltant del volcà que permeten que hi hagi una bona indústria termalista.

El nom Fuji està present en diverses franquícies del Japó, una de les més destacades, la marca Fujifilm, fabricant de càmeres digitals, de fotografia i vídeo.

Traçat automobilístic[modifica | modifica el codi]

Hi ha una pista de carreres als peus del mont Fuji, el Fuji Speedway. El traçat de 4,563 quilòmetres es va establir el 1965 i va va acollir el Gran Premi del Japó de Fórmula 1 la temporada 1976-1977. Aquell any, un accident greu del ferrari de Gilles Villeneuve, causà la mort d'un espectador i d'un comissari de pista. El Gran Premi del Japó es deixà de diputà el 1987 per fer-lo a Suzuka.[35] El 2000, Fuji Speedway fou comprat per Toyota,[36] finalment i des del 2007 es tornà a disputà el gran premi de Formula 1 amb victòria de Lewis Hamilton.

El mont Fuji en la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Representacions artístiques[modifica | modifica el codi]

Degut al seu perfil muntanyós excepcionalment simètric, el mont Fuji s'ha convertit en un símbol del Japó. Després de ser font d'inspiració de molts poetes, ha aparegut en una infinitat de representacions pictòriques (e-maki monogatari: rotllos il·lustrats, mandales Fuji-Sankei, ukiyo-e impressions o artesania). El més antic trobat és un dibuix en paper en una porta corredissa de l'entorn del segle XI.[37]

Ha estat objecte d'un accessori especial dels pintors japonesos, com el mestre del gravat japonès Katsushika Hokusai (1760-1849) amb les seves Trenta-sis vistes del Mont Fuji (Fugaku Sanjurokkei, 1831). Tenen una forta influència dels impressionistes europeus. El 1835, Hokusai publicà Cent Vistes del Mont Fuji (Fugaku Hyakkei) en forma de tres llibres en negre i gris.[38]

Paral·lelament, un altre gran artista, Hiroshige (1797-1858), conegut principalment per presentar en els anys 1833-1834 Cinquanta-tres estacions del Tokaido, també va pintar dues sèries de Trenta-sis vistes del mont Fuji.[39]

En el mateix període, Utagawa Kuniyoshi (1798-1861) va pintar algunes representacions del mont Fuji.

Més recentment, Kokei Kobayashi (1883-1957) va pintar Fuji i Yokoyama Misao (1920-1973) Fuji vermell (aka-Fuji).[37] Shinya Shimoto, que pinta quadres en la seva majoria relacionats amb els desastres naturals, ha dedicat un tot un seguit de pintures al mont Fuji.

Simbologia religiosa[modifica | modifica el codi]

El santuari de Senge, punt de partida de la ruta històrica de Fujiyoshida.

El mont Fuji és una muntanya sagrada des del segle VII. Nombrosos noms japonenes el denominen amb un caràcter religiós. Segons el xintoisme, un emperador va ordenar destruir la part superior de la muntanya per aconseguir un exili de la immortalitat que posseïa: el fum que a vegades s'escapa és degut a aquesta poció que es consumeix. A més a més, segons la tradició, els déus xintoistes i Fuji-hime i Sakuya-hime hi van viure[40] com Kono-banasakuya-hime, "Princesa que fa florir els arbres" (en particular les cireres). El budisme el venera per la seva forma que recorda el botó blanc i els vuit pètals de la flor de lotus. Per totes aquestes raons, el mont Fuji va estar prohibit a les dones fins al 1872: una capella anomenada Nyonin-do (refugi de dones) les permetia esperar per protegir els seus marits, germans o fills.

Un torii prop del cim del volcà

Per tal de venerar les nombroses divinitats de les diferents religions, s'han construït diversos santuaris sobre o als peus del mont Fuji i de nombrosos torii, remarcant el recorregut per marcar els límits del recinte sagrat. S'han establert germandats (Fuji-ko) des del segle XVII per venerar la muntanya i organitzar de peregrinacions, com la de Hasegawa Takematsu el 1630.

Va ser en el moment de la mort de Jikigyō Miroku (1671-1733), mort per dejuni en el mont Fuji, que la fe s'ha convertit en la religió i l'ascensió s'ha convertit en ritual, fins i tot si el seu pensament ha estat interpretadament equivocat.[41] Més recentment, s'han creat sectes dedicades específicament a l'adoració del mont Fuji, sobretot en la dècada de 1940. Alguns exemples són Fuji-Goho, fundada el 1946 per Ito Gensaku i Fuji-Kyo, fundada el 1948 per Hasegawa Teruhiro.[40]

Pel·lícules gravades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mount Fuji».
  2. «Mount Fuji». [Consulta: 17 d'octubre del 2009].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Global Volcanism Program - Synonyms
  4. Com la majoria dels kanjis 山 té dos lectures, on'yomi i kun'yomi. El kanji 山 quan va sol es pronuncia yama segons la lectura kun'yomi, però quan va acompanyat es pot llegir de diverses maneres com és el cas de san.
  5. Vila de fujinomiya(japonès)
  6. 流麗な富士の姿を Forma de fuji(japonès)
  7. 富士山アイヌ語語源説について Etimologia ainu del mont Fuji(japonès)
  8. Tot i que 士 pot significar «soldat» (兵士, heishi) o samurai (武士, bushi), el seu significat original és "un home d'un cert estatus".
  9. Taketori monogatari(japonès)
  10. 10,0 10,1 Akira Suwa, Fujisan Sono Shizen no Subete (富士山 その自然のすべて, « Mont Fuji, tout sur sa nature »), 1992, Dōbunshoin (ISBN 4-8103-4047-3)(japonès)
  11. Isaac Titsingh, Annales des empereurs du Japon, 1834, pàg. 118(francès)
  12. Isaac Titsingh, Annales des empereurs du Japon, 1834, pàg. 416(francès)
  13. Distribution of sediment disasters after the 1707 Hoei eruption of Fuji Volcano in central Japan, based on historical documents(anglès),(japonès) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  14. Siyun-sai Rin-siyo, Hayashi Gahō, Nihon Ōdai Ichiran ou Annales des empereurs du Japon (1652), traduït el 1834 per M. Isaac Titsingh amb l'ajuda de diversos intèrprets destinats al mostrador holandès de Nangasaki; obra rellegida, completada i corregida sobre l'original japonès-xinès, acompanyat de notes i precedit d'una Ullada d'història mitològica del Japó, per Sr. J. Klaproth(francès)
  15. Volcano Research Center of Tokyo University(anglès)
  16. The Tragic Tale of Sir Rutherford Alcock's Dog(anglès)
  17. 17,0 17,1 U.S. Marines in Japan - History(anglès)
  18. 18,0 18,1 18,2 Global Volcanism Program - Fuji(anglès)
  19. 19,0 19,1 19,2 La fiche du mont Fuji sur le L.A.V.E(francès)
  20. 20,0 20,1 Données topographiques et géographiques sur le mont Fuji(francès)
  21. Global volcanism Program - Gallery(anglès)
  22. Japan Atlas(anglès)
  23. Mount Jufi facts(anglès)
  24. WMO Commission for Aeronautical Meteorology, Accident à cause de turbulence - Orographique, pàg. 5(francès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  25. MedBib.com - Medicine & Nature : Philippine Plate(anglès)
  26. Third ancient volcano discovered deep inside Fuji, The Japan Times, (anglès)
  27. On lava caves in Japan and vicinity(anglès)
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Climbing mount Fuji(anglès)
  29. 29,0 29,1 L'ascension du mont Fuji(francès)
  30. Fuji-Hakone-Izu National Park(anglès)
  31. World Heritage - Fujisan(anglès)
  32. Pour l’UNESCO, le Mont Fuji fait peau neuve(francès)
  33. IEEE History Center: Mount Fuji Radar, 1964(anglès)
  34. Mount Fuji Submillimeter-wave Telescope(japonès)
  35. GP du Japon 2007 : destination le mont Fuji(francès), 21 de setembre del 2006
  36. GP du Japon F1 : le circuit du mont Fuji(francès), 27 de setembre del 2007
  37. 37,0 37,1 Le mont Fuji dans les arts(francès)
  38. Matthi Forrer et Edmont de Goncourt, Hokusai, 1988
  39. Marianne Grivel, Hiroshige, un impressionniste japonais, Les albums du cabinet des Estampes de la Bibliothèque nationale, Éd. Albin Michel, 1984
  40. 40,0 40,1 Le Fuji sacré(francès)
  41. CNRS - Jikigyō Miroku and Ichiji fusetsu no maki(francès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jocelyn Bouquillard. Hokusai : Les trente-six vues du Mont Fuji. Seuil, 2007. 2020933209. 
  • Osamu Dazai, Didier Chiche. Cent vues du mont Fuji. Philippe Picquier, 2003. 2877306534. 
  • Akira Sasô. Fujisan. Casterman, 2005. 2203373415. 
  • La Lumière du Mont Fuji. Michelle Nikly. Albin Michel, 2006. 2226067108. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 21′ 28.8″ N, 138° 43′ 51.6″ E / 35.358000°N,138.731000°E / 35.358000; 138.731000