Període Edo
| Història del Japó |
|---|
|
Paleolític 35.000–14.000 aC |
El període Edo és una divisió de la història del Japó, que s'estén de 1603 a 1867. El període delimita el govern del shogunat Tokugawa o Edo, que a més a més fou establert oficialment al 1603 pel primer shogun Edo, Ieyasu Tokugawa.
Durant aquest període es va restringir la influència externa al Japó, tant en política com en la religió i l'economia. Solament els xinesos i els holandesos van poder visitar l'arxipèlag durant aquest període, mentre que els homes blancs que no van ser acceptats al Japó van ser condemnats a mort. El període Edo va finalitzar al 1867 amb la restauració del govern imperial per part del quinzè i últim shogun Yoshinobu Tokugawa. El període Edo també es coneix per ser el principi de la era moderna al Japó
Esdeveniments del període Edo [modifica]
- Batalla de Sekigahara (1600)
- Ieyasu Tokugawa es converteix en shogun i estableix el shogunat Edo (1603)
- Erupció del mont Fuji (1707)
- Restauració Meiji (1867)
Vegeu també [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Edo |