1666

Esdeveniments

La núvia jueva de Rembrandt

• 2 al 5 de setembre: Té lloc el gran incendi de Londres que va cremar bona part de la ciutat de Londres.
• La princesa de Nemours, Maria Francesca de Savoia-Nemours, esdevé reina consort de Portugal.
• Lluís XIV de França, per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert, funda l'Acadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences).
• Es funda la Universitat de Lund a Suècia.
• Rembrandt van Rijn pinta “La núvia jueva”.
• Alexandre VII canonitza Joan de Mata, fundador de l'Orde Trinitari.
• Es funda l'Acadèmia de França a Roma.

Naixements

Extensió de la zona incendiada a Londres el 1666.

Països catalans

• 8 de setembre, Vinaròs: Eugeni Guilló Barceló, pintor del barroc valencià, germà de Vicent Guilló.
• El Poal: Antoni Desvalls i de Vergós, militar català, nomenat primer marquès del Poal.

Resta del món

• 11 d'abril, Milà: José Patiño, ministre de Felip V d'Espanya.
• Castell de Bravath: Maria Sofia del Palatinat-Neuburg, reina consort de Portugal (1687 - 1699).
• 27 d'agost: Ivan V de Rússia, tsar de Rússia.
• Torí, Savoia: Víctor Amadeu II de Savoia, duc de Savoia (1675 - 1732), i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
• 12 d'agost, Colorno, Ducat de Parma: Odoard II Farnese, príncep parmesà, hereu de Ranuccio II de Parma.
• Desembre, Canterbury: Stephen Gray, astrònom i científic anglès conegut pels seus treballs en el camp de la física de l'electromagnetisme, fou el primer a experimentar de manera sistemàtica amb la conductivitat elèctrica.

Necrològiques

Xa Jahan

Països catalans

• Moiana, bandoler mallorquí executat per la justícia.

Resta del món

• 22 de gener: Xa Jahan, cinquè emperador mogol de l'Índia (1628 - 1658), especialment conegut per haver ordenat la construcció del Taj Mahal.
• 9 de juny, París: Heinrich Michael Buch, sabater, conegut com a beat, tot i que no ha estat oficialment beatificat per l'Església catòlica.
• 25 de juliol, Asnières-sur-Oise: Henri Harcourt de Lorena, senyor d'Harcourt, comte d'Armagnac, comte de Brionne i vescomte de Marsan.
• 21 d'agost, Colorno, Ducat de Parma: Isabel d'Este, princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma, morí degut a complicacions després del part en que infantà a Odoard.
• 24 d'agost, Lisboa: Francisco Manuel de Melo, escriptor, polític i militar portuguès. representant important de la literatura barroca peninsular. Va servir tant en la guerra de Flandes com en la Guerra dels Segadors.
• 26 d'agost, Haarlem: Frans Hals, pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.
• 3 de novembre: Ascanio Filomarino, prelat napolità.
• 9 de desembre: Guercino, pintor barroc italià nascut en la regió d'Emilia, tot i que també visqué i pintà a Roma i Bolonya.
• Florència, Gran Ducat de Toscana: Carles de Mèdici, príncep de la Toscana de la família Mèdici que fou cardenal de l'Església Catòlica.
• Lisboa: Lluïsa de Guzmán, reina consort de Portugal (1640-1656) i regent del regne (1656-1662).
• Pesenàs, Erau: Armand de Borbó-Conti (I príncep de Conti), Príncep de França de la Casa dels Borbó-Condé.
• París: Anna d'Espanya, Infanta d'Espanya que esdevingué reina consort de França i reina regent (1643-1651).
• Gysbert Japicx, escriptor en frisó.