Armanyac
L'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
Orografia i economia [modifica]
Centrat a la vall del Baïse, és un país d'ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d'argiles terciàries als costers, al voltant de les viles d'Eusa i Aush. Hi són força importants els plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent, l'armanyac. Els cereals, blat i moresc, i l'aviram completen els recursos econòmics més importants.
Hom hi pot distingir:
- l' Alt Armanyac o Armanyac blanc (Aush), amb sòl calcari, més dedicat al moresc que no pas al vi.
- el Baix Armanyac o Armanyac negre, correspon a les valls de la Douze i del Midou, que aplega:
- l'Eusan, al voltant de la vila d'Eusa, una mica més al nord,
- el Gavardan de les Petites Landes (Gabarret) a l'oest,
- el Fesençac (Vic en Fesençac).
També s'hi pot assimilar :
L'Armanyac és limitat per :
- la Lomanha al nord (amb el País de Gaure, al voltant de Florença)
- el Fesençaguet (Mauvesin), al nord-est
- el Gimoés (Gimont) a l'est,
- l'Astarac al sud, sud-est,
- la Ribèra Baisha vora Vic Bilh al sud-oest.
Història [modifica]
El comtat d'Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo. Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesençac (el qual en fou separat de nou el 1285). Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats de Lomanha, d'Autvilar i de Comenges, i el Charolais (del 1327 al 1390).
Les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac van atacar Catalunya del 1389 i 1390 amb la intenció de pendre el Rosselló, doncs reclamava la Corona de Mallorca, atacant Besalú i prenent el castell de Rasigueres (ocupat els anys 1389 i 1390) i que el governador de Rosselló Gilabert de Cruïlles intentà en va d'ocupar a l'agost del 1390, per ser finalment derrotat a la Batalla de Navata el 1390.
Joan IV (mort el 1450) disputà Comenges a Carles IV de França, però fou vençut (1444) i hagué de renunciar a tots els seus drets.
Després de la mort de Joan V (1473), el rei Lluís XI de França declarà el comtat incorporat a la corona (1481), però Carles VIII de França el restituí a Carles I, germà del darrer comte. Passà després al duc Carles IV d'Alençon (mort el 1525) i al rei de Navarra Enric II d'Albret (mort el 1555), ambdós consorts de Margarida de Valois-Angulema, a la seva filla Joana III d'Albret, reina de Navarra (morta el 1572) i, finalment, al fill d'aquesta, el rei Enric III de Navarra i IV de França, que incorporà el comtat a la corona el 1607. Lluís XIII de França el tornà a donar (1645) a Enric de Lorena-Guisa, comte d'Harcourt (mort el 1666), la posteritat del qual l'ostentà fins a la Revolució Francesa.
Vegeu també [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armanyac |
|
||||||||