Ciutat de Londres
De Viquipèdia
 |
Per Londres complert vegeu l'article principal Londres. |
| Localització | |
 |
|
| The City | |
 |
|
| Estat • Regió |
Regne Unit Gran Londres |
| Gentilici | Londinenc, londinenca |
| Superfície | 2,6 km² |
| Altitud | 6-18 m |
| Població (2006) • Densitat |
7.800 hab. 3.000 hab/km² |
| Coordenades | nd |
| Codi postal | EC & WC |
| Patró | Sant Pau |
| Lema | Domine dirige nos : Lord, guide us |
| Web | |
Tot i el seu nom, la Ciutat de Londres (en anglès City of London) és una petita part de Londres, Anglaterra, Regne Unit. La moderna connurbació va créixer al voltant d'aquesta petita ciutat i que a partir del segle XIX el terme Londres s'utilitzava per referir-se a la metropolis que s'havia desenvolupat fora del seus límits. Tot i que la Ciutat de Londres forma part de Londres, no forma part dels 32 districtes londinencs.
La Ciutat de Londres és geogràgicament una petita ciutat de l'àrea administrativa del Gran Londres juntament amb els 32 districtes londinencs. A la vegada el Gran Londres és un Comtat cerimonial d'Anglaterra, els 32 districtes formen part d'aquest comtat mentre que la Ciutat de Londres és ella sola un altre Comtat cerimonial d'Anglaterra, situació bastant anomala.
Normalment se la coneix com la Ciutat o també Milla Quadrada (en anglès the City o Square Mile) perquè més o menys fa una milla quadrada és a dir 2'6 km².
A part d'ésser el cor històric de Londres, la Ciutat de Londres, sobretot el terme la Ciutat, ha esdevingut sinònim de la indústria financera o serveis financers, que principalment tenen seu a la Ciutat.
La Corporació de Ciutat de Londres és l'administració encarregada del govern local, per damunt es troba l'Autoritat del Gran Londres que governa l'àrea administrativa del Gran Londres.
El cap de la Corporació de Ciutat de Londres és el Senyor Alcalde de Londres i l'Autoritat del Gran Londres està composta per l'Alcalde de Londres, que no són una mateixa persona. El primer és l'alcalde local de la Ciutat de Londres i el segon és l'alcalde de la regió del Gran Londres.
El lema llatí de la Ciutat és Domine dirige nos, Senyor, guia'ns.
Taula de continguts |
[edita] Extenció
La Ciutat de Londres és el Comtat cerimonial d'Anglaterra més petit i amb menys població i a la vegada la segona ciutat britànica més petita i amb menys població desprès de Sant David's, Gales.
[edita] Canvis al llarg del temps
La mida de la Ciutat es veia limitat per la Muralla de Londres que l'envoltava, que va ser construïda pels Romans a finals del segle II per protegir l'estratègic port fluvial de la ciutat. Tot i que els límits de la Ciutat de Londres no corresponen als de l'antiga ciutat, la Ciutat s'ha expandit lleugerament. Durant l'època medieval, la jurisdicció de la Ciutat es va estendre per Fleet Street fins a Temple Bar i també cap a altres barreres de la Ciutat com Holborn, Aldersgate, Bishopgate i Aldgate. Totes aquestes eren les entrades més importants de la Ciutat i controlar-les era vital.
Les muralles han desaparegut, tot i que encara hi ha algunes seccions visibles. Una secció al costat del Museu de Londres es va deixar veure desprès d'un bombardeig el 29 de desembre de 1940. Altres seccions són la de Saint Alphage i dos properes a la Torre de Londres.
Els límits es van refixar per últim cop el 1993, quan es va expandir lleugerament cap a l'oest, nord i est, agafant petites parcel·les de terra dels límits amb la Ciutat de Westminster, Camden, Islington, Hackney i Tower Hamlets. Els canvis de 1993 tenien la finalitat d'ordenar els límits on el paisatge urbà havia canviat dràsticament[1].
Southwark, al sud de la Ciutat a l'altre costat del riu Tàmesi, va esdevenir part de la ciutat entre 1550 i 1899 com a guardià del pont. Avui forma part del districte de Southwark. La Torre de Londres sempre ha estat fora de la Ciutat de Londres i forma part del districte de Tower Hamlets.
[edita] Límits actuals
A l'oest hi ha els límits amb la Ciutat de Westminster, el límit s'extent pel dic Victoria del Tàmesi, passant per Stand Street i Fleet Street, cap al nord pel carrer Chancery Lane, on hi ha el límit amb Camden. Continua cap al nord per Holborn i continua cap a l'est per Holborn Circus, i llavors cap al nord-est per Charterhouse Street. Atravessa Farringdon Road que limita amb Islington. Segueix cap al nord per Aldersgate i cap a l'est Goswell Road. Aquí es troba la part més al nord de la Ciutat, exactament a a Baltic Street West. Anant cap a Norton Folgate es troba el límit amb Hackney i seguint Norton Folgate trobem Tower Hamlets i desprès el riu Tàmesi.
Els límits de la Ciutat de Londres acaben al centre del Tàmesi, encara que la Ciutat controla totalment el Pont de Londres i el Pont de Blackfriars però només la meitat del riu de sota els ponts, cosa inusual en les administracions locals britàniques. Els límits estan marcats amb pilons negres en els punts emblemàtics i en la majoria d'entrades, com la barrera de Temple Bar a Fleet Street.
[edita] Història
La Ciutat de Londres ha estat administrada separadament des de l'any 886, quan Alfred el Gran va nomenar Governador de Londres el seu fillastre Earl Æthelred of Mercia. Alfred es va assegurar que hi haguessin allotjaments adequats per als comerciants que venien del nord-oest d'Europa, i que desprès es va estendre per als comerciants del mar Bàltic i Itàlia.
La Ciutat va desenvolupar el seu propi codi mercantil, amb tal autonomia que la Ciutat semblava un Regne apart. La Ciutat estava vigilada pels guardies governats per Aldermen. Hi havia un governador general (en anglès anomenat folkmoot o folkmote) per a tota la ciutat recolzat per l'ombra de la Catedral de Saint Paul. Al segle X, Athelstan va permetre que s'establissin vuit seques (cases on s'acunyen monedes), això indicava la riquesa de la Ciutat.
Amb la Batalla de Hastings, Guillem I d'Anglaterra va conquerir Londres i va donar al ciutadans de Londres un privilegi el 1075, sent la Ciutat de Londres una de les poques institucions on els anglesos tenien alguna autoritat.
Guillem I d'Anglaterra va construir tres castells al voltant de la Ciutat per evitar els atacs:
|
|
|
El 1132. Enric I d'Anglaterra va reconèixer l'estatus de Comtat de la Ciutat de Londres, i el 1141 el total de la ciutadania es considerava una sola comunitat. Aquest és l'origen de la Corporació de la Ciutat de Londres.
La Ciutat ha estat destruida dues vegades les flames de dos grans incendis, el primer el 1212, i desprès el més famòs anomenat el Gran incendi de Londres el 1666.
La Ciutat elegeix quatre membres de la no reformada House of Commons, que desprès La població de la Ciutat va caure ràpidament al segle XIX i encara més al segle XX pel trasllat de molta gent cap als suburbis i moltes cases han estat substituides per grans blocs d'oficines. Actualment la zona residencia més extensa és la de Babican Estate, construida entre 1965 i 1976, aquí també s'hi troba el Museu de Londres i diferents serveis de la Corporació.
A la dècada de 1970 es van conmençar a construir molts edificis d'oficines de més de 600ft, 42-storey Natwest Tower va esdevenir el primer rascacels del Regne Unit. L'espai per a oficines s'ha intensificat sobretot al centre, al nord i a l'est de la Ciutat.
[edita] Urbanització actual
La tendència actual de l'oficina d'urbanitació ha començat a canviar al igual que la Corporació de la Ciutat de Londres fomenta l'ús residencial, encara que no s'espera que la població resident augmenti de 10.000. Algunes acomodacions són edificis comercials petits anteriors a la Segona Guerra Mundial, que no són idonis per a l'ocupació de grans companyies que ara proporcionen la majoria de llocs de treball de la Ciutat.
Des de la dècada de 1990, la Ciutat s'ha diversificat de l'exclusiu espai per oficines. Per exemple, s'han obert alguns hotels i centres comercials o magatzems. S'està construint un centre comercial prop de la Catedral de Saint Paul. Encara que amplies zones de la Ciutat es mantenen tranquil·les durant el cap de setmana, especialment les àrees més a l'oeast, i és habitual trobar pub's i cafeteries tancades durant aquests dies.
[edita] Població
| Year | Population | Notes |
|---|---|---|
| 1700 | 208,000 | (139,000 propers a la muralla) valor estimat |
| 1750 | 144,000 | (87,000 propers a la muralla) valor estimat |
| 1801 | 128,129 | cens |
| 1841 | 123,563 | cens |
| 1881 | 50,569 | cens |
| 1901 | 26,846 | cens |
| 1911 | 19,657 | cens |
| 1921 | 13,709 | cens |
| 1931 | 10,999 | cens |
| 1951 | 5,324 | cens |
| 1961 | 4,767 | cens |
| 1971 | 4,234 | cens |
| 1981 | 6,700 | estimació a mitjans d'any1 |
| 1991 | 5,400 | estimació a mitjans d'any |
| 2001 | 7,400 | estimació a mitjans d'any |
| 2004 | 8,600 | estimació a mitjans d'any |
| 2006 | 7,800 | estimació a mitjans d'any) |
| 1. estríctament poc comparable amb la dada de 1971 | ||
[edita] Ciutats agermanades
Índia Bombai 
Algèria Alger 
Alemanya Hamburg 
[edita] Indústria financera
La Ciutat alberga la Borsa de Londres (en anglès London Stock Exchange), Lloyd's of London (asseguradora) i el Banc d'Anglaterra (banc central del Regne Unit). A la dècada de 1980 el Docklands, antiga zona portuària però que se segueix anomenant docklands (zona portuària), es va convertir en l'alternativa per localitzar els centres financers a Londres i actualment s'hi pot trobar l'Autoritat de Serveis Financers, com també el Deutsche Bank, Credit Suisse, Barclays Bank, Bank of America, Citigroup i HSBC. Hi ha més de 500 bancs amb oficines a la Ciutat i Docklands. L'Alternative Investments Market (en català Mercat d'Inversions Alternatives), submercat de la Borsa de Londres, ha estat un mercat amb un gran creixement la passada dècada i que ha permès a Londres expandir firmes més petites.
Des de 1991 Canary Wharf, a unes milles a l'oest de la Ciutat al districte de Tower Hamlets, ha esdevingut el segon centre de serveis financers de Londres i ara és seu d'alguns bancs i altres institucions que antigament estaven a la Ciutat de Londres. La por que la Ciutat es vegi damnificada pel desenvolupament d'aquesta segona zona sembla infundada ja que el creixement ha estat a ambdòs llocs. A Canary Wharf les empreses hi han trobat llargs espais per a localitzar els seus grans edificis d'oficines cosa que a la Ciutat resultava difícil tenint en compte la seva mida de 2,6 km².
[edita] Govern local
La Ciutat de Londres té un estatus polític únic (sui generis), un legat de la seva integritat com a ciutat des del període Anglo Saxon i de la seva relació singular amb la Corona. Històricament el seu sistema de govern no era inusual, però no fou reformat en l'Acta de Reforma Municipal de 1835 i que desprès si tingué alguns petits canvis per altres reformes.
L'administració encarregada de la Ciutat és la Corporació de la Ciutat de Londres (City of London Corporation en anglès), encapçalada pel Senyor Alcalde de Londres (en anglès Lord Mayor of London que cal diferenciar de l'Alcalde de Londres, alcalde electe del Gran Londres). La Ciutat és un comtat cerimonial, encara que té una Comissió, aquesta està encapçalada pel Senyor Alcalde a diferència dels altres comtats encapçalats per un Lord-Lieutenant.
La Ciutat conté dos enclavaments independents, Inner Temple i Middle Tempe. Formen part de la Ciutat i del Comtat cerimonial, però no estan governats per la Corporació de la Ciutat de Londres. La Corporació governa la resta de la Ciutat i és responsable d'un nombre de funcions i és propietària d'algunes localitzacions més enllà dels límits de la Ciutat.
La Ciutat té 25 entitats locals menors que recentment han canviat els seus límits, encara que el nombre i noms no han canviat.
[edita] Eleccions
La Ciutat de Londres té un sistema electroal únic. La majoria dels seus votants són representants dels negocis i altres establiments a la Ciutat. Les seves entitats menors locals (wards) tenen nombres de vots desiguals.
La principal justificació del vot no-residencial és que uns 450.000 no residents constitueixent la població diària de la Ciutat i són qui utilitzen la majoria dels serveis, lluny de la població real de menys de 10.000 habitants. No obstant el sistema ha estat una gran controversia. El vot de negocis es va aboliar a la resta del Regne Unit a les eleccions locals de 1969.
Un Acte privat del Parlament el 2002[2] va reformar el sistema de vot per elegir els membres de la Corporació de Londres. Amb el nou sistema el nombre de vots de no residens s'ha duplicat de 16.000 a 32.000.
Menys de 10 empleats equival a un vot, aquells qui donen treball de 10 a 50 nomenen a un votant per cada 5 empleats. Si s'emplea a més de 50 persones han de nomenar a 10 votants i un votant adicional per cada 50 empleats desprès dels 50 primers. Així que empreses de 1 a 10 persones tenen un vot, una empresa de 10 dos vots, una empresa de 50 deu vots i una empresa de 100 onze vots.
[edita] Educació
La Ciutat de Londres s'encarrega del manteniment d'una sola escola de primària[3], Sir John Cass's Foundation Primary School a Aldgate (4 a 11 anys). I una escola concertada, Church of England School.
Els residents de la Ciutat poden enviar els seus fills a escoles d'autoritats educatives locals (LEAs) veines.
Els nens d'educació secundària es matriculen a LEAs veines com Islington, Tower Hamlets, Ciutat de Westminster i Southwark. Els nens que tenen la residència permanent a la Ciutat són aptes per anar a l'Acadèmia de Ciutat de Londres, una escola de secundària independent a Southwark subvencionada per la Ciutat.
La Ciutat Controla tres altres escoles independents. L'Escola Ciutat de Londres (per a nens) i l'Escola per Noies Ciutat de Londres que es troben a la ciutat, i l'Escola dels Homes Lliures Ciutat de Londres (mixta) a Ashted, al comtat de Surrey.
La Ciutat també és seu de la renovada escola de negocis Cass Business School, l'Escola Guildhall de Música i drama i parts de les tres universitats de Londres.
[edita] Jardins
La Corporació de la Ciutat de Londres es l'encarregada del manteniment dels jardins de la Ciutat.
Jardins:
- Barber-Surgeon's Hall Garden - London Wall
- Cleary Garden - Queen Victoria Street
- Finsbury Circus - Blomfeld Street o London Wall o Moorgate
- Jubilee Garden - Houndsditch
- Portsoken Street Garden - Portsoken Street o Goodman's Yard
- Postman's Park - Aldersgate o King Edward Street
- Seething Lane Garden - Seething Lane
- St Dunstan-in-the-East - St Dunstan's Hill o Idol Lane
- St Mary Aldermanbury - Aldermanbury
- the churchyard of St Olave Hart Street - Seething Lane
- St Paul's Churchyard - Catedral de Saint Paul
- West Smithfield Garden - West Smithfield
- Whittington Gardens - College Street o Upper Thames Street
[edita] Rascacels
Els edificis més alts de la Ciutat són:
| Posició | Nom | Any | Ús | Alçada | Plantes | |
| metres | peus | |||||
| 1 | Tower 42 | 1980 | Oficines | 183 | 600 | 42 |
| 2 | 30 St Mary Axe | 2003 | Oficines | 180 | 590 | 40 |
| 3 | Broadgate Tower | 2008 | Oficines | 164 | 538 | 35 |
| 4 | CityPoint | 1967 | Oficines | 127 | 417 | 36 |
| 5 | Willis Building | 2007 | Oficines | 125 | 410 | 26 |
| 6 | Aviva Tower | 1969 | Oficines | 118 | 387 | 28 |
| 7 | 99 Bishopsgate | 1976 | Oficines | 104 | 340 | 26 |
| 8 | Stock Exchange Tower | 1970 | Oficines | 103 | 339 | 27 |
Edificis de més de 150 metres proposats o en construcció:
| Nom | Alçada | Plantes | Estatus | |
| metres | peus | |||
| Shard London Bridge | 310 | 1017 | 87 | Espai en demolició |
| The Pinnacle ("Helter Skelter") | 288 | 945 | 63 | En construcció |
| Heron Tower | 246 | 806 | 47 | En construcció |
| The Leadenhall Building ("Cheesegrater") | 225 | 737 | 48 | En construcció |
| 100 Bishopsgate | 165 | 542 | 39 | Aprovat |
| 20 Fenchurch Street ("Walkie Talkie") | 160 | 525 | 39 | Espai en demolició |
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Enllaços externs
- Pàgines oficials
- Informació geogràfica
|
|||||||||||
|
||||||||
