Nova York

Nova York
New York

(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Nova York a l'estat de Nova York Localització de l'estat de Nova York als Estats Units
Skyline de Nova York
Estat • Estat federal • Comtat	Estats Units d'Amèrica Nova York El Bronx Brooklyn Manhattan Queens Staten Island
Gentilici	novaiorquès, novaiorquesa
Superfície	1214.4 km²
Altitud	10 msnm
Població (2006)   • Densitat	8.214.426 hab. 676,42 hab/km²
Coordenades	40° 43′ N, 74° 0′ O
Formació Fundació	1625
Dirigents: • Alcalde:	Michael Bloomberg (I)
Subdivisions	5 districtes (boroughs)
Àrea metropolitana	18.818.536
Web	http://www.nyc.gov

Nova York (en anglès New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és el centre de les finances internacionals, la política, les comunicacions, la música, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.

Situada a l'estat de Nova York, la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km². Amb 8.175.133 residents (2010), anomenats novaiorquesos, és el cor de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual és una de les aglomeracions més grans del món, amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat i la converteixen en un dels llocs més cosmopolites del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, l'energia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cada un (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-state (que comprèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash

La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. S'estima que la ciutat tindria un pressupost metropolità de gairebé 500.000 milions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món pel que fa al pressupost, sobrepassa de molt Suïssa (377.000 milions de dòlars) i gairebé iguala Rússia (amb 586.000 milions de dòlars).

Aquesta ciutat té sobrenoms com "The Big Apple" (la gran poma), "The City That Never Sleeps" (la ciutat que no dorm mai) o, simplement, "The City" (la Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan), que són famosos arreu.

Història de la ciutat

La ciutat de Nova York i l'East River, el 1848

Un obrer treballant en un dels grans edificis de la ciutat de Nova York, de nit. 1935

Primers assentaments europeus

Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. Va anomenar a la regió "Nouvelle Angoulême" (Nova Angoulême). A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pells de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició en adquirir l'illa de Manhattan i l'illa de Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria els hugonots perquè feia d'aquestes terres un refugi per als que cercaven la llibertat religiosa.

El 1664, els vaixells anglesos es van emparar de la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos els la van cedir formalment arran del tractat de Breda a la fi de la segona guerra Anglo-Holandesa, el 1667. Com a contrapartida els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del duc de York i Albany, i quan aquest va succeir el seu germà com a rei d'Anglaterra, la ciutat esdevingué una colònia reial. Cap el 1700, la població lenape s'havia reduït a 200 habitants.

Independència estatunidenca

La ciutat de Nova York guanyà importància com a port comercial sota l'Imperi Britànic. El 1754 es fundà la primera casa d'estudios de la ciutat, la Universitat de Colúmbia.

A l'inici de la Guerra d'Independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla de Long Island i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 de novembre de 1783, dia que la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquesos i que és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'Evacuació".

El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer president dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall de Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins al 1790.

Segle XIX

Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran nombre d'immigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expandint-se fins a ocupar tota l'illa de Manhattan, gràcies a un pla de desenvolupament visionari, dit Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir l'Erie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agrícoles de la meitat occidental dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va ultrapassar Filadèlfia com a ciutat més gran del país. La política local havia caigut sota el domini del Tammany Hall, un sistema de clientelisme polític recolzat pels immigrants irlandesos.

Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts lligams comercials amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament van portar a una divisió entre la Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America), que va culminar amb els "aldarulls pel reclutament" (o Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nord-americana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esglaonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per a milions de persones que cercaven una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886.

En dues fases separades, una el 1874 i l'altra el 1895, la ciutat de Nova York (i el comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del comtat de Westchester, conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma política que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i fer part del mateix comtat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (o Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però que havia estat recentment enllaçada amb Manhattan pel pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comtats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comtat de Bronx, amb què feia cinc comtats coincidents amb els cinc districtes. L'obertura del metro el 1904 ajudà a unir la ciutat. A través de la primera meitat del segle XX la ciutat es convertí en un centre mundial per a la indústria, el comerç i les comunicacions.

Segle XX i el reconeixement internacional

Durant els anys 20, la ciutat fou una destinació principal pels afroamericans durant l'anomenada «Gran migració» des del sud dels Estats Units. El 1890 Nova York sols comptava una població no blanca de 36.620 persones. Cap el 1916 Nova York era la llar de la major diàspora urbana africana a Amèrica del Nord. El renaixement de Harlem tingué lloc durant els anys de la prohibició, coincidint amb una explosió econòmica que impulsà la construcció de gratacels. Nova York es convertí en la ciutat més poblada del món el 1948, sobrepassant a Londres, que havia ocupat el primer lloc durant més d'un segle. L'àrea metropolitana ja tenia més de 10 milions d'habitants a primers dels anys 30. Durant els anys de la Gran depressió, Fiorello LaGuardia fou escollit alcalde, propiciant la caiguda del Tammany Hall, després de vuitanta anys al poder.

La immigració europea i el retorn dels veterans de la Segona Guerra Mundial causaren un desenvolupament econòmic que impulsà la construcció de vivendes a l'est de Queens. Nova York emergí de la guerra com la principal ciutat del món, amb Wall Street liderant l'ascens dels Estats Units com a potència econòmica dominant, la Seu de les Nacions Unides (construïda el 1952) enfatitzant la influència política de Nova York i l'ascens de l'expressionisme abstracte desbancant a París com a referent mundial de l'art. Durant els anys 60, la ciutat patí problemes econòmics, increment de la criminalitat i racisme, que arribaren al seu punt àlgid durant la dècada següent.

A la dècada de 1980 la ciutat un ressorgiment de la indústria financera millorà la salut fiscal de la ciutat. Cap el 1990 les tensions racions s'havien calmat, els índexs criminals havien disminuït de manera dràstica per un augment de la presència policial i un procés de gentrificació en les noves onades migratòries procedents d'Àsia i Amèrica Llatina. Emergiren nous sectors econòmics, com ara Silicon Alley (negocis d'Internet) i la població arribà al seu punt màxim de tota la història en el cens del 2000.

Segle XXI

La ciutat fou l'objectiu principal dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, en els quals van morir quasi 3.000 persones en la destrucció del World Trade Center. Un nou complex, que inclou la One World Trade Center, el Memorial del World Trade Center i tres altres torres d'oficines s'estan construint en el mateix indret, el qual es preveu tenir acabat el 2014.

Geografia i clima

Vista satèl·lit

La major part de la ciutat de Nova York es troba a les illes de Manhattan, Staten Island i la part oest de Long Island mentre que una part se situa en el continent (El Bronx). Inclou a més diverses petites illes en la zona del port.

Nova York té un clima humit continental. La ciutat està situada a la vora del mar, pel que els canvis de temperatura no són tan dràstics com en les zones interiors. Tots els hiverns neva a causa del corrent marítim del Labrador encara que la seva latitud sigui només de 40 °; tot i això els estius són humits i calorosos. A causa de la seva posició clau, Nova York ha estat capdavantera en el transport per vaixell de passatgers entre Europa i Amèrica del Nord durant molt temps, fins que es va popularitzar l'ús de l'avió en ambdòs costats de l'oceà Atlàntic.

La ciutat de New York és sotmesa a un esquema climàtic típic de la zona nord-est de la costa atlàntica, similar al que regeix la costa nord-est d'Àsia. La influència de masses d'aire contrastadíssimes i properes, com són ara la polar continental de l'interior del continent; la polar marítima de l'àrea de Terranova o la tropical marítima de l'àrea del Golf de Mèxic o les Bermudes accentua de manera notable el temps canviant d'estació a estació, de mes a mes i, notòriament, d'un dia a l'altre.

Per això s'ha de remarcar que el fet que tot i que New York es trobi a una latitud de zona temperada, similar a la de Barcelona, aquesta situació en una cruïlla de masses d'aire en estat pur comporta l'abundància d'extrems climàtics com són ara els huracans, ones de calor, tempestes de neu o violentes tempestes, i d'un dia a l'altre, canviar de temps de manera espectacular. En el transcurs d'un any normal, la corba de temperatura coneix importants variacions, podent anar de -25,5 °C a l'hivern a 41 °C a l'estiu, o sigui una amplitud absoluta de 65,5 °C.

El ritme de les estacions a New York es defineix de la manera següent :

• De desembre a mitjan març : gener i febrer són els mesos més freds. Habitualment a l'aixecar del dia fa -2 °C a -5 °C i la tarda +3 °C a +5 °C però de 2 a 3 hiverns sobre 10 les temperatures baixen per sota -18 °C i han atès fins i tot -26 °C certs mesos de febrer. New York rep caigudes de neu abundants. En el transcurs de l'estació freda hi cauen de mitjana de 60 a 90 cm de neu. A Barcelona, a la mateixa latitud, tot i alguna tempesta de neu històrica, la mitjana en centímetres de neu és despreciable en comparació. El temps és sovint molt nuvolós, neva o plou generalment 10 a 12 dies per mes, però una tempesta de neu pot durar una setmana.
• De mitjan març a mitjan maig : la primavera és curta. Les temperatures pugen sobtadai dràsticament; de 7 °C a mitja tarda a principis de març, es passa molt ràpidament a 14 °C l'abril i a més de 20 °C el maig. Les gelades matinals de març (-1 °C) són molt de pressa reemplaçades per matins suaus (5 °C l'abril, després 12 °C el maig). Tanmateix plou tan freqüentment com a l'hivern : d'11 a 12 dies per mes.
• De mitjan maig a octubre : un estiu llarg i calent : 25 °C a 28 °C la tarda, 15 °C a 19 °C al matí. És el mes de juliol el més calent. Les temperatures atenyen 35 °C i freguen fins i tot els 40 °C a l'ombra, certs estius. New York és llavors sufocant. L'estiu és molt assolellat ja que s'enregistren de 65 a 70 % del potencial d'hores de sol possibles.. Durant aquesta estació s'observa una mitjana de 18 a 25 dies en què la temperatura supera els 32 °C. Els tornados que es produeixen més aviat de fi maig a fi agost són molt rars. Més destacables són les tempestes amb precipitació molt intensa que, però, deixen pas ràpidament a un temps assolellat i rarament fresc.
• Finals de setembre- novembre : una curta tardor de transició. Les temperatures cauen molt ràpidament, de màximes de més de 25 º a principis d'octubre a màximes de mitjana inferiors a 10 °C a finals de novembre i les primeres glaçades amb una mitjana de 3 °C aquest mes.. Amb setembre i octubre, és el mes més sec. Però, d'una manera general, no hi ha de temporada humida o seca. La repartició de les pluges és sensiblement la mateixa al llarg de l'any (75 a 100 mm cada mes i 9 a 12 dies plujosos cada mes). Quant a les tempestes de vent, se n'observen 30 dies anualment.
• Efecte Canyon: A Manhattan, la urbanització en alçada té efectes erràtics sobre el vent. Es parla d'efecte canyon - típic de Midtown i Uptown - quan el vent "rebota" sobre el sòl i contra els flancs dels gratacel, i forma de les columnes d'aire ascendent.

Staten Island té un relleu accidentat amb nombrosos pujols i és la comuna menys poblada. L'espai és escàs a Manhattan pel que els edificis alts són habituals. La ciutat podria veure's amenaçada a causa de l'increment del nivell del mar si l'actual procés d'escalfament global contínua.

D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units la ciutat té una superfície total de 1.214,4 km² dels quals 785,6 km² corresponen a terra ferma i 428,8 km² estan coberts per aigua (35,31%)

Paràmetres climàtics promig de Nova York
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Temperatura màxima mitjana (°C)	3	4	10	15	21	26	29	28	24	18	12	6	17
Temperatura mínima mitjana (°C)	-4	-3	1	6	12	17	20	19	15	10	5	-1	8
Precipitacions (mm)	86	84	99	102	112	95	112	104	99	91	127	99	1.124
Font: Weatherbase

Medi ambient

Central Park, a Manhattan, és el parc urbà més visitat dels Estats Units.

L'ús del transport públic a Nova York és el més alt als Estats Units i el consum de combustible és en el mateix nivell que era la mitjana nacional el 1920. La densa població de Nova York i la baixa dependència dels automòbils van ajudar a ubicar a la ciutat entre les més eficients consumidores d'energia del país. Les emissions de gas de l'efecte hivernacle són relativament baixes quan es mesuren per capita, a 7,1 tones cúbiques per persona, per sota de la mitjana nacional, de 24,5. Els novaiorquesos són responsables de l'u per cent de les emissions de gasos del país, malgrat ser el 2,7% de la població nacional. El novaiorquès de mitjana consumeix menys de la meitat de l'electricitat que un resident de San Francisco i gairebé un quart de la consumida per un resident de Dallas.

En els últims anys, la ciutat ha intentat reduir el seu impacte mediambiental. Les grans quantitats de contaminació a Nova York van donar lloc a un alt índex de malalts de l'asma i altres malalties respiratòries entre els seus habitants. Nova York compta, a més, amb la major flota de busos híbrids o equipats amb gas natural comprimit del país, igual com alguns dels primers taxis híbrids.

Nova York es proveeix d'aigua potable des de les muntanyes Catskill. Com a resultat d'aquest origen amb un procés de filtrat natural, Nova York és una de les cinc principals ciutats dels Estats Units amb aigua potable prou pura com per a no necessitar un tractament de purificació per mitjà de plantes de tractament d'aigua.

Govern

La ciutat de Nova York és des de 1898 un "municipi metropolità" amb un sistema de govern liderat per un alcalde i un consell municipal. El Govern de la ciutat de Nova York té assumides més competències que la majoria de ciutats estatunidencs, i entre altres gestiona l'educació pública, les institucions penitenciàries, les llibreries, la seguretat ciutadana, els espais de lleure, la neteja urbana, l'abastament d'aigua i els serveis socials.

L'actual alcalde de Nova York és l'independent Michael Bloomberg.

Economia

Wall Street

Nova York és seu de moltes indústries als Estats Units. Va ser el primer centre de la indústria cinematogràfica nord-americana, fins que aquesta es va mudar a la ciutat de Los Angeles, però encara es produeixen algunes pel·lícules així com diversos programes de televisió.

Nova York és també el centre financer del país, amb la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange, NYSE). La indústria financera té la seva base al carrer Wall Street situat en el Baix Manhattan. La indústria de la moda als Estats Units també té la seva base a Nova York.

Educació

Hi ha l'escola primària PS22 coneguda a la ciutat pel seu cor de cant, la coral PS22. Les dues universitats més famoses de Nova York són la Universitat de Columbia, situada al nord-oest de Manhattan, i la NYU (New York University), que es troba principalment per l'àrea de Washington Square. La universitat de Columbia pertany a la prestigiosa Ivy League, on podem trobar a Harvard i Princeton entre d'altres. Són universitats privades i encara que no són barates, proveeixen un ensenyament de màxima qualitat. Accedir a aquestes universitats és bastant complicat i requereix tenir un historial acadèmic excel·lent. A part d'aquestes dues, Nova York acull a moltes altres universitats, entre les quals destaquen la City University of New York (la universitat pública de la Ciutat de Nova York, que oferix educació a baix preu en diferents barris de la ciutat), la Universitat Pace i la Fordham University. En total, es calcula que a Nova York hi ha un nombre superior al mig milió d'estudiants universitaris, el que la converteix en la ciutat amb més universitaris d'Estats Units, encara que amb una mitjana comparable al de la resta de ciutats nord-americanes.

Cultura

Dintre de la cultura de New York hi abunden els molts museus que hi han a la ciutat.

Museus

Entre els Museus i Galeries d'Art de la ciutat, destaquen:

• American Museum of Natural History
• Brooklyn Museum
• Carnegie Hall
• The Cloisters
• Jacques Marchais Museum of Tibetan Art
• Lincoln Center for the Performing Arts
• Metropolitan Museum of Art
• Museum of the City of Nova York
• MOMA
• Solomon R. Guggenheim Museum
• Whitney Museum of American Art
• Staten Island Institute of Arts & Sciences
• National Museum of the American Indian
• The Frick Collection
• Neue Galerie

Esports

Mentre que en la resta del país el futbol americà ha avantatjat al beisbol com esport més popular, a Nova York aquest últim encara desperta el major interès. Unes sèries del campionat mundial guanyades pels New York Yankees o pels New York Mets es consideren dignes de celebració, incloent una desfilada per a l'equip. La rivalitat entre aquests dos equips centra l'atenció entre els afeccionats de la ciutat, encara que per a la resta dels afeccionats de la costa est la rivalitat és més intensa entre els Yankees i els Boston Red Sox.

A diferència de la majoria de les ciutats, l'àrea metropolitana de Nova York té més de dos equips de les lligues majors.

• New York Giants, National Football League (NFL)
• New York Islanders, Lliga Nacional d'Hoquei (NHL)
• New York Jets, (NFL)
• New York Knicks, Lliga Nacional de Bàsquet (NBA)
• New York Mets, Lliga Major de Baseball (MLB)
• New York Rangers, (NHL)
• New York Yankees, (MLB)
• Red Bull New York (Anteriorment MetroStars), Major League Soccer (MLS)
• New Jersey Nets (NBA)
• New Jersey Devils (NHL)

Transport

Taxis sortint del túnel de Murray Hill

A diferència de la resta dels Estats Units, el transport públic és la forma més comuna de viatge per a la majoria de residents de la ciutat. Les altes tarifes d'estacionament, i la congestió del trànsit, desalienten l'ús de vehicles particulars i el Metro de Nova York; és ràpid, eficient i significa la millor alternativa. Així mateix hi ha un gran nombre de rutes de busos en les cinc comunes. Caminar és, freqüentment, una opció per als locals en ser un mètode de transport pràctic i agradable per a viatges de menys de dues milles. La gent que viu als suburbis en la part oriental de Long Island, Nova Jersey, Connecticut, Pennsilvània, i la resta de l'estat de Nova York fa servir el sistema de trens per a viatjar a la ciutat. Els alts peatges als ponts i als túnels subterranis signifiquen un major ingrés per a la ciutat i desanimen els viatjants a utilitzar-los. Els novaiorquesos que viuen a la ciutat tendeixen a prendre taxis, busos, el metro i els trens elevats. Els ferris també són utilitzats per a viatjar a Nova Jersey, Staten Island i altres parts de la ciutat de Nova York.

Aeroports

Els tres aeroports locals són:

• Aeroport Internacional John F. Kennedy
• Aeroport Internacional Llibertat de Newark a Newark, Nova Jersey
• Aeroport Internacional de LaGuardia a Flushing

La majoria dels novaiorquesos prenen vols domèstics de l'aeroport de La Guàrdia, mentre que la majoria dels vols domèstics que aterren a Newark i JFK no són de l'àrea de Nova York. Newark va ser el primer aeroport de l'àrea i és el més proper a Manhattan, però es troba situat a Nova Jersey.

Ferries

El transbordador de Staten Island

Diferents ferries són controlats per l'empresa "NY Waterway", la qual proveeix línies que creuen el riu Hudson. L'empresa "New York Water Taxi" té línies que connecten Brooklyn i Manhattan. Així mateix existeixen altres operadors. També existeix el "Staten Island Ferri" que és gratuït i que funciona les 24 hores i que creua la badia entre Manhattan i Staten Island, operat pel "departament de Transport de la Ciutat de Nova York". El ferri entre Manhattan i Staten Island és gratis. Surt cada 20-30 minuts.

Taxis

Els taxis són operats per companyies privades llicenciades per la "Comissió per a Taxis i Limusines de la Ciutat de Nova York". Hi ha dos tipus de taxis: els "medallion taxis", que són els clàssics taxis grocs, i els "car services", que són despatxats per ràdio per a recollir passatgers que prèviament truquen a una central. Els taxis grocs circulen per gairebé tot Manhattan i poden transportar passatgers a qualsevol punt de les cinc comunes, fins i tot poden arribar a algunes parts de Nova Jersey.

Metro

El sistema de trànsit de Nova York compta amb una vasta xarxa de vies que recorren tots els districtes. Trens subterranis, monorails i suburbans formen part del parc mòbil. Encara que no sigui el metro amb més antiguitat dels existents si es pot dir que és la xarxa més evolucionada. De la mateixa manera que la ciutat la xarxa subterrània ha deixat una petjada històrica conformada per vials morts, trens exprés, túnels sota el riu Hudson i el East river.

Edificis i arquitectura

Vegeu també: Arquitectura a Nova York

Vista de la part sud de Manhattan.

Part del famós skyline de Manhattan, vist des de l'Empire State Building

L'skyline de Nova York és un dels més reconeguts a escala mundial. Nova York té, actualment, tres Skyline diferenciats: Midtown Manhattan, Lower Manhattan, i Downtown Brooklyn. Molts arquitectes influents, tals com Frank Gehry, Santiago Calatrava, i Renzo Piano, treballen en macro-projectes per a la ciutat. La Torre de la Llibertat o Freedom Tower, que es construirà en el lloc de l'antic World Trade Center, serà l'edifici més alt als Estats Units el 2009, i fins que es completi la torre Chicago Spire de Chicago, de l'arquitecte valencià Santiago Calatrava. La ciutat de Nova York té edificis arquitectònicament significatius en una gran varietat d'estils, incloent French Second Empire (Kings County Savings Bank), arquitectura neogòtica (Woolworth Building), Art Déco (Empire State Building i Chrysler Building), modernisme (Seagram Building i Lever House), i postmodernisme (AT&T Building). El Condé Nast Building és un exemple important de disseny ecològic en els tocanúvols (o gratacels) americans. Les zones residencials de la ciutat tenen un caràcter distintiu comparats als gratacels, definits per llur elegància. Aquestes zones van ser construïdes durant la ràpida expansió que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblemàtic és el Madison Square Garden i el cinematogràfic Edifici Flatiron, de planta triangular.

La residència oficial del batlle de New York és Gracie Mansion.

Nadius il·lustres

• Leonard Rose: violoncel·lista (1918-1948)

Ciutats agermanades

Nova York actualment és agermanada amb aquestes ciutats:

• Tòquio, Japó (1960)
• Pequín, Xina (1980)
• Madrid, Espanya (1982)
• El Caire, Egipte (1982)
• Santo Domingo, República Dominicana (1983)
• La Garriga, Catalunya (2010)
• Roma, Itàlia (1992)
• Budapest, Hongria (1992)
• Jerusalem, Israel (1993)
• Londres, Regne Unit (2001)
• Lima, Perú (2001)
• Johannesburg, Sud-àfrica (2003)
• Vila María, Argentina (2005)

Vegeu també

• Àrea metropolitana de Nova York.
• Centre Nacionalista Català de Nova York.
• Llista dels batlles de Nova York.
• Llista de museus i institucions culturals de Nova York.
• Arquitectura a Nova York.

Enllaços externs

• (anglès) NYC.gov Web oficial de la Ciutat de Nova York
• (castellà) USA.gov Informació oficial sobre el govern de Nova York
• (castellà) NYCvisit.com Oficina de turisme de Nova York
• (anglès) Constitució de Nova York
• (anglès) Estudi de Brookings Institution, New York in Focus: A Profile from Census 2000
• (castellà) Guia turística de Nova York a Wikitravel
• (anglès) New York City a l'Open Directory Project
• (anglès) (francès) Sounds of New York Sons de Nova York
• Nova York al GoogleMaps
• (castellà) Conveni de Nova York de 1958
• (català) Guía de Nova York