Cens dels Estats Units del 2000

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip del cens del 2000

El 22è cens dels Estats Units d'Amèrica, que va dur a terme la Census Bureau, va determinar que la població resident dels Estats Units d'Amèrica a dia 1 d'abril de l'any 2000 era de 281.421.906 persones, un increment del 13,2% respecte a les 248.709.873 persones registrades durant el cens de l'any 1990.

La població resident als Estats Units inclou la quantitat total d'habitants en els 50 estats i en al Districte de Colúmbia.També s'hi van comptar els residents de l'estat lliure associat de Puerto Rico, que va resultar tenir una població de 3.808.610, un augment del 8,1% respecte a la dècada anterior.

Aproximadament el 16 % de les llars va rebre un "formulari llarg" del cens de 2000, que conté més de 100 preguntes. La documentació completa sobre el cens de 2000, incloent els formularis del cens i una història processal, està disponible a la Integrated Public Use Microdates Series.

Disponibilitat de dades[modifica | modifica el codi]

Les microdades en el cens de 2000 estan disponible gratuïtament a través de la Integrated Public Use Microdates Series. Les dades globals per a àrees petites, juntament amb els arxius electrònics de frontera, es poden descarregar des del National Historical Geographic Information System.

Estats per població[modifica | modifica el codi]

Rangle
Estat
Població
Cens de 1990[1]
Població
Cens de 2000 [1]
Canvi
Percentatge
canvi
1 California Califòrnia 29.760.021 33.871.648 Augment 4.111.627 Augment 13,8%
2 Texas Texas 16.986.510 20.851.820 Augment 3.865.510 Augment 22,8%
3 New York Nova York 17.990.455 18.976.457 Augment 986.002 Augment 5,5%
4 Florida Florida 12.937.926 15.982.378 Augment 3.044.452 Augment 23,5%
5 Illinois Illinois 11.430.602 12.419.293 Augment 988.691 Augment 8,6%
6 Pennsylvania Pennsylvània 11.881.643 12.281.054 Augment 399.411 Augment 3,4%
7 Ohio Ohio 10.847.115 11.353.140 Augment 506.025 Augment 4,7%
8 Michigan Michigan 9.295.297 9.938.444 Augment 643.147 Augment 6,9%
9 New Jersey Nova Jersey 7.730.188 8.414.350 Augment 684.162 Augment 8,9%
10 Georgia (U.S. state) Geòrgia 6.478.216 8.186.453 Augment 1.708.237 Augment 26,4%
11 North Carolina Carolina del Nord 6.628.637 8.049.313 Augment 1.420.676 Augment 21,4%
12 Virginia Virgínia 6.187.358 7.078.515 Augment 891.157 Augment 14,4%
13 Massachusetts Massachusetts 6.016.425 6.349.097 Augment 332.672 Augment 5,5%
14 Indiana Indiana 5.544.159 6.080.485 Augment 536.326 Augment 9,7%
15 Washington Washington 4.866.692 5.894.121 Augment 1.027.429 Augment 21,1%
16 Tennessee Tennessee 4.877.185 5.689.283 Augment 812.098 Augment 16,7%
17 Missouri Missouri 5.117.073 5.595.211 Augment 478.138 Augment 9,3%
18 Wisconsin Wisconsin 4.891.769 5.363.675 Augment 471.906 Augment 9,6%
19 Maryland Maryland 4.781.468 5.296.486 Augment 515.018 Augment 10,8%
20 Arizona Arizona 3.665.228 5.130.632 Augment 1.465.404 Augment 40,0%
21 Minnesota Minnesota 4.375.099 4.919.479 Augment 544.380 Augment 12,4%
22 Louisiana Louisiana 4.219.973 4.468.976 Augment 249.003 Augment 5,9%
23 Alabama Alabama 4.040.587 4.447.100 Augment 406.513 Augment 10,1%
24 Colorado Colorado 3.294.394 4.301.261 Augment 1.006.867 Augment 30,6%
25 Kentucky Kentucky 3.685.296 4.041.769 Augment 356.473 Augment 9,7%
26 South Carolina Carolina del Sud 3.486.703 4.012.012 Augment 525.309 Augment 15,1%
27 Oklahoma Oklahoma 3.145.585 3.450.654 Augment 305.069 Augment 9,7%
28 Oregon Oregon 2.842.321 3.421.399 Augment 579.078 Augment 20,4%
29 Connecticut Connecticut 3.287.116 3.405.565 Augment 118.449 Augment 3,6%
30 Iowa Iowa 2.776.755 2.926.324 Augment 149.569 Augment 5,4%
31 Mississippi Mississippi 2.573.216 2.844.658 Augment 271.442 Augment 10,5%
32 Kansas Kansas 2.477.574 2.688.418 Augment 210.844 Augment 8,5%
33 Arkansas Arkansas 2.350.725 2.673.400 Augment 322.675 Augment 13,7%
34 Utah Utah 1.722.850 2.233.169 Augment 510.319 Augment 29,6%
35 Nevada Nevada 1.201.833 1.998.257 Augment 796.424 Augment 66,3%
36 New Mexico Nou Mèxic 1.515.069 1.819.046 Augment 303.977 Augment 20,1%
37 West Virginia Virgínia Occidental 1.793.477 1.808.344 Augment 14.867 Augment 0,8%
38 Nebraska Nebraska 1.578.385 1.711.263 Augment 132.878 Augment 8,4%
39 Idaho Idaho 1.006.749 1.293.953 Augment 287.204 Augment 28,5%
40 Maine Maine 1.227.928 1.274.923 Augment 46.995 Augment 3,8%
41 New Hampshire Nova Hampshire 1.109.252 1.235.786 Augment 126.534 Augment 11,4%
42 Hawaii Hawaii 1.108.229 1.211.537 Augment 103.308 Augment 9,3%
43 Rhode Island Rhode Island 1.003.464 1.048.319 Augment 44.855 Augment 4,5%
44 Montana Montana 799.065 902.195 Augment 103.130 Augment 12,9%
45 Delaware Delaware 666.168 783.600 Augment 117.432 Augment 17,6%
46 South Dakota Dakota del Sud 696.004 754.844 Augment 58.840 Augment 8,5%
47 North Dakota Dakota del Nord 638.800 642.200 Augment 3.400 Augment 0,5%
48 Alaska Alaska 550.043 626.932 Augment 76.889 Augment 14,0%
49 Vermont Vermont 562.758 608.827 Augment 46.069 Augment 8,2%
Washington, D.C. Washington D.C 606.900 572.059 -34,841 -5,7%
50 Wyoming Wyoming 453.588 493.782 Augment 40.194 Augment 8,9%
  Estats Units Estats Units 248.709.873 281.421.906 32.712.033 13,2%

Canvis en la població[modifica | modifica el codi]

Regionalment, el Sud i Oest han experimentat el gruix del creixement de població nacional, 14.790.890 i 10.411.850, respectivament. Això vol dir que el centre mitjà de la població dels Estats Units es mou al comtat de Phelps (Missouri). El Nord-est cresqué 2.785.149; l'Oest Mitjà en 4.724.144.

Percentatge de canvi en la població resident als EUA entre 1990 i 2000

Canvi numèric en la població resident als EUA entre 1990 i 2000
(els mapes no estan a escala)

Perfil de la població[modifica | modifica el codi]

La població resident dels EUA inclou el nombre total de persones en els 50 estats i el Districte de Columbia. L'Oficina també va enumerar els residents de l'estat associat de Puerto Rico, amb una població de 3.808.610, és a dir, amb un increment del 8,1 % respecte al nombre d'una dècada abans.

En la introducció a un perfil de la població més detallada, l'Oficina del Cens va destacar els següents fets sobre la dinàmica de població dels EUA:

  • El 75% dels enquestats van dir que eren blancs o caucasians i no d'una altra raça;
  • Els hispànics representaven el 12,5% de la població, contra el 9% en 1990;
  • El 12,4% (34,5 milions) eren descendents d'alemanys; alemanys dels Estats Units.
  • El 12,3% eren negres o afroamericans;
  • El 3,6% dels enquestats eren asiàtics;
  • El 2,4% (6,8 milions)[2] dels enquestats eren multiracials (2 o més races). El cens de 2000 fou el primer en proporcionar les primeres opcions de l'enquesta per als nord-americans multiracials.
  • Entre 1990 i 2000, la població entre 45 i 54 anys va créixer un 49% i la que té 85 anys i més va créixer un 38%;
  • Les dones superen els homes en proporció de dos a un entre els 85 i més anys ;
  • Gairebé un de cada cinc adults tenien algun tipus de discapacitat en 1997 , i la probabilitat de tenir una discapacitat augmenta amb l'edat ;
  • Les famílies (a diferència dels homes o de les dones que viuen soles) segueixen dominant les llars dels Estats Units, però no tant com ho van fer fa trenta anys;
  • Des de 1993, les famílies i no-famílies han vist augmentada la mitjana d'ingressos de la llar, amb un creixement ràpid de les "llars encapçalades per una dona sense espòs present";
  • Les persones en famílies de parelles casades tenien la més baixa taxes de pobresa;
  • Els pobres de qualsevol edat eren més propensos que altres a la manca de cobertura sanitària;
  • El nombre d' estudiants de primària i secundària en 2000 no va aconseguir el màxim històric de 49 milions aconseguit en 1970;
  • Les millores en l'assoliment educatiu creuen les línies racials i ètniques,
  • La majoria (51%) de les llars nord-americans tenien accés a microordinadors, el 42 % té accés a internet [3]

Redistribució[modifica | modifica el codi]

Canvis en el repartiment d'escons a la Cambra de Representants pel cens del 2000

Els resultats del cens s'utilitzen per determinar quants districtes congressionals de cada estat són porratejats. El Congrés defineix la fórmula, de conformitat amb el Títol 2 del Codi dels EUA, per redistribuir entre els estats els 435 escons de la Cambra de Representants dels Estats Units. El repartiment de la població consisteix en la població resident dels cinquanta estats, a més dels empleats civils militars i federals a l'estranger i els familiars que viuen amb ells, que poden ser assignats a un Estat. Cada membre de la Cambra representa una població al voltant de 647.000 habitants. La població del Districte de Columbia i Puerto Rico estan excloses del porrateig de la població perquè no tenen escons de vot a la Cambra de Representants dels EUA.

Des del primer cens en 1790, el recompte decennal ha estat la base per a la forma representativa de govern dels Estats Units. l'article I, secció II especifica que "el nombre de representants no excedirà d'un per cada trenta mil, però cada Estat tindrà almenys un representant." En 1790, cada membre de la Cambra representava al voltant de 34.000 residents. Des de llavors, la Cambra ha més que quadruplicat en grandària, i el 1911 els representants es van fixar en 435. Avui en dia, cada electe representa prop de 20 vegades el nombre d'electors.

Idiomes[modifica | modifica el codi]

La Modern Language Association s'encarrega d'investigar i detallar informació sobre els 36 idiomes i 7 grups de llengües menys comunes. L'anglès predomina com a llengua principal, parlada en les llars pel 82,12% de la població.

El 17,88% restant es divideix de la següent manera (solament s'assenyalen els idiomes que contribueixen més d'un 1%):

  1. Castellà o llenguatges criolls basats en el castellà (59,8%)
  2. Francès o llenguatges criolls basats en el francès (4,47%)
  3. Xinès (4,31%)
  4. Alemany (2,59%)
  5. Tagalog (2,61%)
  6. Vietnamita (2,15%)
  7. Italià (2,15%)
  8. Coreà (1,90%)
  9. Rus (1,50%)
  10. Polonès (1,42%)
  11. Àrab (1,31%)
  12. Portuguès o llenguatges criolls basats en el portuguès (1,20%)
  13. Japonès (1,02%)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • Anderson, Margo; Fienberg, Stephen E.. «To Sample or Not to Sample? The 2000 Census Controversy». The Journal of Interdisciplinary History, 30, pàg. 1–36. DOI: 10.1162/002219599551895..

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Resident Population of the 50 States, and the District of Columbia April 1, 2000 (Census 2000) and April 1, 1990 (1990 Census)». United States Census Bureau, 28 de desembre de 2000.
  2. Jayson, Sharon. “’Colorblind’ Generation Doesn’t Blink at interracial Relationships.” USA TODAY. Feb. 7 2006: n.p. SIRS Researcher. Web. 25 Oct 2010.
  3. ref>Newburger, Eric. «Current Population Reports» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Home Computers and Internet Use in the United States: August 2000. U.S. CENSUS BUREAU, 2001-09, pàg. 1–2 [Consulta: 2 desembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cens dels Estats Units del 2000 Modifica l'enllaç a Wikidata