Pennsilvània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Commonwealth of Pennsylvania
Bandera Pennsylvania Escut Pennsylvania
(En detall) (En detall)
Localització
Situació Pennsylvania
Estat de la Unió Americana
País/Regió històrica Estats Units
Capital Harrisburg
Ciutat més gran Filadèlfia
Idioma oficial Cap
Superfície
 • Total
 • % d'aigua
33è
119.283 km²
2,7
Longituds
 • Amplada:
 • Alçada:
 
255 km.
455 km.
Altitud 335 msnm
(màx.:979 mín.:0)
Població 
  • Total (2000)
  • Densitat

12,281,054 hab. 105,80 hab/km²
Coordenades
 • Nord:
 • Oest:
 
39°43'N a 42°N
74°43'W a 80°31'W
Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre
 
2 de desembre de 1787
2n
Organització
Govern estatal
• Governador:

 
Ed Rendell
ISO 3166-2 US-PA
Fus horari Eastern: UTC-5/-4
Abreviació postal PA
Web

Pennsilvània és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà.

Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra li va fer concessió del territori al quàquer anglès William Penn en 1681, que va fundar la colònia. L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "boscos de Penn". A la regió de l’Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants 2010).

La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més importants de l'estat són:

Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en el que els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.

Població[modifica | modifica el codi]

Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4 %). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).

Mapa de Pennsilvània
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pennsilvània Modifica l'enllaç a Wikidata

Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pitts-burgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d’acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. Escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.

És encara una regió poblada amb no molt grans colònies Amish i/o Mennonites.

Personalitats notables[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]



Coord.: 41° 00′ N, 77° 30′ O / 41°N,77.5°O / 41; -77.5