Pennsilvània
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat de la Unió Americana | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Harrisburg | ||||
| Ciutat més gran | Filadèlfia | ||||
| Idioma oficial | Cap | ||||
| Superfície • Total • % d'aigua |
33è 119.283 km² 2,7 |
||||
| Longituds • Amplada: • Alçada: |
255 km. 455 km. |
||||
| Altitud | 335 m (màx.:979 mín.:0) |
||||
| Població • Total (2000) • Densitat |
6è 12,281,054 hab.105,80 hab/km² |
||||
| Coordenades • Nord: • Oest: |
39°43'N a 42°N 74°43'W a 80°31'W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
2 de desembre de 1787 2on |
||||
| Organització Govern estatal • Governador: |
Ed Rendell |
||||
| ISO 3166-2 | US-PA |
||||
| Fus horari | Eastern: UTC-5/-4 | ||||
| Abreviació postal | PA | ||||
| Web | |||||
Pennsilvània és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà.
La seva capital és Harrisburg i les seves ciutats més grans són Filadèlfia i Pittsburgh. El nom de l'estat significa "boscos de Penn", perquè la va fundar la colònia William Penn. A la regió de l’Atlàntic (119 283 km 2. 11 881 643 h [1990]).
[edita] Població
Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4 %). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).
Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pitts-burgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d’acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. Escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
És encara una regió poblada amb no molt grans colònies Amish i/o Mennonites.
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques | |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
  |
Aquest article és un esborrany sobre Estats Units. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables. |
