William Penn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Penn als 22 anys.

William Penn (14 d'octubre 164430 de juliol 1718) Fill de l'almirall anglès William Penn (23 abril 1621 - 16 setembre 1670) i de Margaret ​​Jasper, va ser el fundador de la colònia britànica de Pennsilvània, que més tard es van convertir en dos dels Estats Units d'Amèrica (Pennsilvània i Delaware). Fou un defensor de la democràcia i llibertat religiosa i famós pel seu tractat amb els indis Lenape. Els principis democràtics que va mantenir durant tota la seva vida van ser una important font d'inspiració per la futura Constitució dels Estats Units.

Nascut en una família influent d'Anglaterra, als 25 anys es va unir a la congregació religiosa dels quàquers, grup religiós vist amb gran sospita per les autoritats angleses per alguns dels seus principis considerats herètics (com la negativa a prestar jurament de lleialtat al rei, o el seu pacifisme). L'hostilitat i persecució a la qual van ser sotmesos els quàquers van portar a Penn a establir una colònia a Amèrica. L'any 1677 un grup de quàquers van poder emigrar a l'oest de Nova Jersey, però Penn va restar a Anglaterra, on el 1681, gràcies a la influència del seu pare, el rei Carles II li va concedir una concessió per colonitzar una àrea molt més àmplia cap a l'oest i sud de Nova Jersey, que llavors era coneguda com a Pennsilvània.

Dins d'aquest territori, l'autoritat absoluta fou encarregada a Penn, que només havia de donar comptes al rei. Segueix el model de la tolerància religiosa de Transilvània, que era un model mític en aquest sentit, History of Unitarianism in Transylvania, England and America de D.D. Earl Morse Wilbur, va establir un govern democràtic caracteritzat per la separació de poders i va concedir llibertat religiosa a tots els seus habitants, el que va facilitar la immigració d'altres països europeus, especialment Alemanya.

Penn va viure a Anglaterra durant la major part de la seva vida, visitant Pennsilvània dues vegades. Durant la primera visita (1682-1684) va fundar la ciutat de Filadèlfia i explora l'interior del país, on va establir una relació d'amistat amb els pobles indígenes: els seus esforços en aquest sentit foren frustrats pels esdeveniments històrics posteriors, però el cert és que la confrontació entre els colons i els indígenes americans va començar molt més tard a Pennsilvània que a altres colònies britàniques.

L'any 1693, William Penn va escriure un breu assaig, el discurs sobre la pau present i el futur d'Europa, on per primera vegada a la història, va proposar "la creació d'una Europa disposada en una dieta o un Parlament o en l'Assemblea General." Penn preveia un Parlament Europeu compost aproximadament per 90 membres que representaven els diferents estats i els pobles del continent, on els delegats podien votar sobre la base de les seves conviccions.

Penn va tornar a Pennsilvània el 1699, quan va proposar una federació de totes les colònies britàniques d'Amèrica del Nord, encara que la proposta va tenir poc exit. Tot i haver tingut la intenció d'establir a Filadèlfia l'any 1701, Penn va haver de tornar a Anglaterra a causa de les dificultats econòmiques a causa de les maquinacions del seu administrador Philip Ford, fet que va portar a Penn a córrer el risc de perdre la concessió de Pennsilvània. Retingut a Anglaterra pels seus afers judicials contra Ford l'any 1712 va renunciar a tornar a Amèrica per culpa de la malaltia que li provoca una paràlisi. Va morir a Anglaterra l'any 1718.

La seva família fou formalment la propietària de Pennsilvània fins a l'esclat i el triomf de la Revolució Americana.